Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Un fons d’inversió vol apujar un 80% els lloguers a cent famílies de Badalona

L'estiu passat, Solvia va vendre un edifici del carrer Indústria a Lazora, un dels vehicles d'inversió residencial de la gestora espanyola Azora, que el 2018 va tancar els seus comptes amb uns beneficis de 130 milions d’euros. El nou propietari del bloc està controlat per un dels principals gestors d'inversió en actius immobiliaris del món, CBRE Global Investors.

Protesta davant l'Ajuntament de Badalona / Miguel Lopez Mallach

El preu del lloguer d’un centenar de famílies del barri del Progrés de Badalona està en mans d’un dels principals gestors d’inversió en actius immobiliaris del món amb seu a Los Ángeles. Tot i que, des del mes de juliol, en els contractes hi figura com a propietat el fons espanyol Lazora, des del 2018 CBRE Global Investors n’és el principal accionista. L’edifici, per al gegant immobiliari global, és una minúcia entre els 107.000 milions de dòlars en actius que acumula arreu del món, com la històrica seu del banc Barclays a la plaça Colón de Madrid.

L’edifici del número 113-139 del carrer Indústria del barri del Progrés de Badalona ara mateix està en mans d’un fons d’inversió controlat per CBRE. Les famílies que hi viuen van llogar casa seva a Solvia – la branca immobiliària de Banc Sabadell, que el passat mes d’agost va vendre al fons Oaktree Capital Management-, però des del mes de juliol, paguen les quotes a Lazora. Es tracta d’un dels tres fons del sector residencial de la gestora Azora -un altre, Témpore Properties, està sota el règim fiscal de Socimi-,  que el 2018 va tancar els seus comptes amb uns beneficis de 130 milions d’euros. Seguint fil per randa el comportament d’altres casos similars, ja ha començat el degoteig de burofax. El fons propietari informa les inquilines que apujaran el lloguer de mil euros a 1.800 en dues fases. Un 80%. D’aquí a l’estiu, 25 famílies han de renovar el contracte.

Alçant la pancarta “Prou lloguers abusius”, Mozo assegura que no podrien assumir un augment del lloguer del 80%, però a més, amplia la mirada: “no es tracta només d’un problema de cent veïns. El problema és de model de ciutat”

“Vam firmar un contracte de lloguer de tres anys el febrer, per tant, d’aquí un parell d’anys ja me’l voldran pujar. I ja venim d’un increment del 20% per part de Solvia”. Òscar Mozo viu amb la seva companya i la seva filla de tres anys, motiu pel qual van buscar un habitatge a prop de les escoles. Ahir vespre, com tantes altres veïnes, es va concentrar davant de l’Ajuntament de la ciutat per demanar que l’administració intervingui per aconseguir “preus raonables”. Alçant la pancarta “Prou lloguers abusius”, Mozo assegura que no podrien assumir un augment del lloguer del 80% i haurien de marxar, però a més, amplia la mirada: “no es tracta només d’un problema de cent veïns, ja que això comporta un increment dels lloguers al conjunt de Badalona. El problema és de model de ciutat”, conclou.

Òscar Mozo és un dels veïns afectats per Lazora |Miguel Lopez Mallach

 

Ell i la majoria de veïns i veïnes mai no havien sentit a parlar de Lazora fins ara i el que llegeixen no són bones notícies: “estem en contacte amb tres casos més de Madrid”, explica Begoña Pons. D’alguna manera, Pons és afortunada: va entrar al bloc el 2014 amb un contracte de cinc anys i el mes de juny, abans que Solvia vengués al fons d’inversió, va renovar per set anys més i per tant, el seu contracte queda blindat. “Protesto perquè és un problema col·lectiu encara que, per ara, no em toqui directament a mi, a la meva parella i als meus dos fills”, explica, “els increments que planteja Lazora no els podria assumir, però si pogués, tampoc ho faria perquè no vull entrar en el joc especulatiu”.

Aquest “joc especulatiu” no és ni molt menys nou. El Sindicat de Llogaters, on s’han organitzat les veïnes del carrer Indústria, ja té un ampli ventall de situacions similars a l’esquena, que han aconseguit guanyar: els blocs de Sant Joan Despí, de Santa Perpètua de la Mogoda i de Rubí, tots tres en mans d’empreses vinculades a Goldman Sachs, que volien fer pujades de més del 50%. Alberto Lobera del Sindicat de Llogaters de Badalona explica que ja han enviat una carta de negociació col·lectiva a Lazora. “Creiem que respondrà aviat perquè tenen una junta d’accionistes extraordinària a Madrid d’aquí a una setmana”. La proposta de base, afegeix, és “pujada zero”. La lluita contra Lazora i Azora va moltes més enllà de Badalona i ja s’han coordinat amb altres casos. Arrenca una campanya estatal.

Les pancartes contra la pujada dels lloguers pengen dels balcons del bloc del carrer Indústria de Badalona |Miguel Lopez Mallach

 

Un fons a la caça de ‘protecció oficial’

Amb Francisco Javier Rodríguez Heredia i Javier Picón De Leániz al capdavant, Lazora és un dels primers fons d’habitatge destinat al lloguer que va aparèixer a l’Estat espanyol. El va crear la gestora Azora el 2004, quan encara faltaven poc menys d’una dècada perquè Blackstone aterrés amb la Socimi Fidere per adquirir 1.800 habitatges de protecció oficial a l’Ajuntament de Madrid d’Ana Botella.

El 2010, Lazora ja va adquirir quatre promocions de lloguer protegit a través d’una subhasta de l’Empresa Municipal d’Habitatge i Sòl de l’Ajuntament de Madrid (EMVS) per només 65 milions d’euros

Des d’aleshores ha plogut molt i actualment Lazora ja compta amb uns 6.800 habitatges en règim de lloguer distribuïts en una setantena d’edifici arreu de l’Estat. El 2010, ja va adquirir quatre promocions de lloguer protegit a través d’una subhasta de l’Empresa Municipal d’Habitatge i Sòl de l’Ajuntament de Madrid (EMVS) per només 65 milions d’euros. I tres anys més tard, la gestora Azora aliada amb Goldman Sachs va crear EnCasa Cibeles per adquirir i gestionar una cartera de més de 3.000 habitatges de protecció de l’Institut d’Habitatge de Madrid (IVIMA), una operació que ha acabat als jutjats. A l’espera del pronunciament del Tribunal Suprem, fins ara les instàncies judicials han estat desfavorables a EnCasa. Hi ha diversos blocs que ja estan organitzats col·lectivament per fer front a les intencions de Lazora i el ple de l’Ajuntament de San Sebastián de los Reyes (Madrid) l’octubre de 2018 ja va declarar “non-grata” el fons d’inversió.