Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

Cerberus i Banc Santander es neguen a aturar el desnonament d'una família amb menors d'edat

La propietat vol tirar endavant el llançament malgrat que l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat proposen formalitzar un lloguer a través del programa Reallotgem. Més d'un centenar de persones s'han concentrat davant la casa de la família d'Assia Chahboun i finalment han aconseguit que s'ajorni fins al 13 de desembre

| Gemma Garcia

La família d’Assia Chahboun viu en un pis d’un gran tenidor, té un informe de vulnerabilitat, ha sol·licitat un lloguer social i, fins i tot, ha presentat una denúncia a l’Agència Catalana de Consum i ha comunicat la situació a l’Organització de Nacions Unides (ONU). Així i tot, el jutjat de primera instància número 13 de Barcelona ha ordenat el desnonament per aquest dimecres, 30 de novembre, després de dos intents que el Grup d’Habitatge de Sants ha aconseguit aturar. Tot i que diversos vehicles patrulla de Mossos d’Esquadra i Guàrdia Urbana han tallat el trànsit als carrers adjacents, el Grup d’Habitatge de Sants ha negociat durant més d’una hora amb la comitiva judicial i ha aconseguit l’ajornament fins al 13 de desembre.

Des de les nou del matí, 150 persones del barri i de la comunitat educativa es concentren al carrer Rosend Arús 46. Des de principis d’any, diversos col·lectius educatius del barri i la mateixa escola de dues de les criatures s’estan mobilitzant per evitar el desnonament: l’Escola Popular La Bordeta, de la qual formen part els tres fills; l’Escola comunitària La Troca, on Assia Chahboun estudia i col·labora; i l’Escola Arcàdia que acompanya a la més petita de la família.

Global Licata SA està controlada per Promontoria Manzana, que pertany en un 80% a l’entramat societari del fons d’inversió Cerberus i en un 20% al Banc Santander

Si bé la jutge va aturar el desnonament previst per al 18 de juliol sota l’argument que la propietat havia de formular una oferta de lloguer social, finalment, el passat 15 de setembre, després de les al·legacions, va sentenciar que l’execució tirés endavant, posant sobre la teulada de l’administració la responsabilitat d’oferir una alternativa habitacional. És a dir, acceptava el recurs de la propietat on defensava que les mesures compreses a la llei 24/2015 són “únicament de naturalesa administrativa” i, per tant, no tenen “caràcter processal”.

Aparentment, la propietat és una societat anònima, però el rastreig de la seva estructura empresarial porta fins a un fons d’inversió i una entitat bancària: Global Licata SA està controlada per Promontoria Manzana, que pertany en un 80% a l’entramat societari del fons d’inversió Cerberus i en un 20% al Banc Santander. El fet que es tracti d’una filial, ha dut els serveis jurídics de l’Ajuntament de Barcelona a assegurar que no poden sancionar. Segons el decret de 2019, en els casos d’ocupació, com el de Chahboun, només les propietats que són bancs o fons d’inversió estan obligats a oferir lloguer social.

Fa tres anys i mig que Chahboun, amb el seu marit i tres criatures menors d’edat, viuen al carrer Rossend Arús del barri de Sants de Barcelona. Per entrar-hi van pagar al voltant de 2.500 euros a un suposat agent immobiliari que va lliurar-los les claus i a qui mai més van tornar a veure: “No sabia que el pis era d’un banc i que hi havia un procediment judicial obert contra un antic habitant”, explica Chahboun.

 

Ara mateix està sobre la taula la possibilitat que la família entri en el programa Reallotgem amb el qual la Generalitat de Catalunya ofereix a la propietat la possibilitat de signar un contracte de lloguer per a la família vulnerable a preu de mercat. Chahboun recentment ha pogut regularitzar la seva situació administrativa i entrar a la taula d’emergència, uns requisits imprescindibles per optar a programa, però segons la Generalitat hi ha un hàndicap: no té cinc anys de residència. En aquests moments, l’Ajuntament està intentant trobar una solució i demana a la propietat que suspengui el desnonament.


Procediment contra les activistes

Arran de l’ocupació d’una oficina del Banc Santander el passat 6 de juliol, hi ha quinze activistes imputades, a qui l’entitat demana penes de presó.

Tot i que al relat dels fets de la minuta i l’atestat policial, Mossos només contempla un presumpte delicte de violació de domicili jurídic, el Santander, a més d’un delicte d’ocupació, acusa les activistes de desordres públics i coaccions, tots dos associats a una pena d’entre sis mesos i tres anys de presó.

Articles relacionats

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU