Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

Stop JJOO es penja d'un telecadira de La Molina per denunciar el "malbaratament" del govern a les estacions d'esquí

Els complexos hivernals del Pirineu gestionats per la Generalitat de Catalunya continuen rebent grans quantitats de diner públic per millorar les instal·lacions i reforçar la producció de neu artificial com a única opció per garantir la seva viabilitat en un context d'emergència climàtica

Acció d'Stop JJOO a un telecadira de La Molina (la Cerdanya) / Arxiu

Sembla que la candidatura als Jocs Olímpics d’hivern Pirineus-Barcelona 2030 hagi quedat definitivament enterrada, però l’aposta de les institucions catalanes per continuar injectant diners públics a les estacions d’esquí del Pirineu segueix més viva que mai. Per aquest motiu, la plataforma Stop JJOO ha volgut reaparèixer a l’estació pública de La Molina (la Cerdanya), on han dut a terme una acció que ha consistit a penjar d’un telecadira una pancarta on es podia llegir “subvencionar neu, assecar el país”. En un comunicat de premsa, denuncien el “malbaratament d’aigua i d’energia que suposa la producció de neu artificial” i contraposen aquesta mesura per satisfer una activitat d’oci, a les restriccions d’aigua que ha decretat el Govern a la conca Ter-Llobregat, la mateixa a la qual pertany parcialment l’estació d’esquí ceretana.

Precisament aquests dies, les estacions d’esquí del Pirineu català estan treballant a contrarellotge per garantir l’obertura de les instal·lacions coincidint amb el pont de desembre. La manca de precipitacions abundants ha provocat que els canons de producció de neu artificial estiguin funcionant a ple rendiment com a única mesura possible per garantir uns gruixos mínims que permetin l’inici de la temporada turística. Cal tenir en compte que la producció de neu artificial requereix una gran demanda d’aigua que tot i provenir majoritàriament d’embassaments construïts per les mateixes estacions, redueix substancialment la quantitat d’aigua que va a parar a les reserves hídriques.

La Molina va fer una despesa de 217.838 metres cúbics d’aigua per a la fabricació de neu artificial l’any 2021, gràcies als 507 canons dels quals disposava aleshores

L’estació de La Molina, juntament amb la de Vallter, Vall de Núria, Espot, Port Ainé i Boí Taüll, formen el conglomerat de sis complexos rescatats per la Generalitat i mantinguts per l’empresa pública Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) amb diners de les contribuents. En el seu cas, l’any 2021 va fer una despesa de 217.838 metres cúbics d’aigua per a la fabricació de neu artificial gràcies als 507 canons dels quals disposava aleshores. Així ho desvelen les seves pròpies dades, que apunten que per cada metre cúbic d’aigua invertit es fabriquen 1,9 metres cúbics de neu artificial, el que suposa que cada aparell expulsa aproximadament 228 litres d’aigua per minut de funcionament.

La Molina
Acció de la plataforma Stop JJOO dijous 30 de novembre a La Molina |Arxiu

 

A totes les dades de consum d’aigua per a la producció de neu, cal sumar-li l’energia elèctrica que suposa engegar tota aquesta maquinària així com els remuntadors i la resta d’instal·lacions. A La Molina, el consum del 2021 va ser de 5.337.385 quilowatts hora, tenint en compte que el consum mitjà estimat dels canons és d’uns 30 kWh per produir un metre cúbic de neu. Des d’Stop JJOO consideren que no és tolerable aquests consums “en un moment de greu situació de crisi energètica i de recursos a escala mundial i on al Pirineu l’emergència climàtica està reduint la precipitació i augmentant la temperatura, reduint-se els períodes hivernals”.


Una nova pista per 3,5 milions d’euros

Entre els mesos de maig i octubre, sense fer molt de soroll, però aixecant molta polseguera pel treball de les màquines, La Molina ha habilitat de nou l’antiga pista Barcelona amb unes obres que han costat 3,5 milions d’euros. El director de l’estació d’esquí, Xavier Perpinyà, donava les dades a la premsa el passat 2 de novembre des del bell mig de la pista: 4.750 metres de longitud, 859 metres de desnivell, 73 canons de fabricació de neu artificial i homologada per competicions. Amb les primeres neus, no queda rastre del procés de construcció, però aquest ha suposat talar arbres, aixecar i remoure el sòl per soterrar canonades d’aigua i línies elèctriques, entre altres treballs amb un impacte ambiental considerable. Aquesta nova pista està en procés d’homologació per part de la Federació Internacional d’Esquí (FIS), la qual cosa permetria a la Molina organitzar proves en la modalitat de descens i supergegant fins al més alt nivell, incloses copes del món o competicions olímpiques.

La Molina
Obres d’adequació de la nova pista Barcelona l’estiu passat a La Molina (la Cerdanya) |Arxiu

 

Des dels llacs artificials dels quals disposa l’estació per emmagatzemar aigua, la bombegen a 95 bars de pressió fins a una de les moltes sales d’innivació que tenen per cobrir de blanc els traçats. L’estació de la Cerdanya, que si tot va segons el previst, obrirà el pròxim divendres, ho podrà fer gràcies al fet que ha augmentat el seu nombre de canons fins als 596. Això suposa que la producció de neu artificial ha passat de cobrir un 34% de la zona de la Tossa d’Alp a abastar un 77% avui dia. Així mateix, el 61% del conjunt dels quilòmetres esquiables de tot el complex compta amb innivadors, xifra que l’any passat se situava en un 42%.

SOS Pirineus va alertar durant l’estiu que la Declaració d’Impacte Ambiental de la pista Barcelona havia caducat el desembre de 2019 i que “no va ser correcta la validació del projecte, per tant, s’hauria d’haver fet una nova”

SOS Pirineus va alertar en ple estiu sobre l’impacte de totes aquestes obres a La Molina. En primer terme, van denunciar que a Declaració d’Impacte Ambiental (DIA) de la pista Barcelona havia caducat el desembre de 2019 i que “no va ser correcta la validació del projecte, per tant, s’hauria d’haver fet una nova”. A més a més, apunten que si s’hagués elaborat una nova DIA “els criteris ambientals aplicats serien més restrictius i exigents que els establerts en la que es va donar per vàlida”. Aquesta deducció la basen en la declaració d’emergència climàtica que va fer la Generalitat el maig de 2019, per això creuen que “s’haguessin vist obligats a considerar els avisos reiterats dels científics pel que fa a l’evolució del clima, que mostren la inutilitat de dur a terme aquesta obra i altres possibles similars”.

La plataforma SOS Pirineus, que va néixer per denunciar les problemàtiques a la serralada abans de l’embat de la candidatura olímpica, considera l’obra de la pista Barcelona ha provocat “alteracions en el paisatge amb impacte visual, pèrdua de sòls, de flora, de fauna i de connectivitat en zones reconegudes en la pròpia DIA”. D’altra banda, en la seva missiva del mes d’agost també plantejaven diverses preguntes, entre les quals ara ressona especialment una: “En cas de sequera que es prioritzarà: subministrar l’aigua de boca per cobrir les necessitats bàsiques de tot el veïnat o bé la innivació de les pistes d’esquí?”. De moment, sembla que la resposta del govern d’ERC apunta cap a la mateixa direcció que la dels seus predecessors.

Articles relacionats

Un mal clima pels Jocs

Olga Margalef Fotografies | Juli Soler Santaló - Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya, AFCEC

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU