A principis d’aquest mes de desembre, el Parlament de Portugal rebutjava una moció presentada pel Partit Comunista que proposava derogar la llei que regula la concessió de les conegudes com a golden visa. Malgrat que, només un mes abans, el president socialista del país, Antonio Costa, havia declarat públicament que el govern es plantejava acabar amb les residències a canvi d’inversió perquè “ja han complert la seva funció”, els socialistes no van donar suport a la iniciativa. L’argument per defensar la seva negativa va ser que la suspensió era prematura i que calia més temps per avaluar els canvis introduïts a la llei a principis d’aquest any.
No és la primera vegada que el parlament lusità debat al voltant de la supressió d’un programa que, a Portugal, no ha deixat de generar escàndols d’ençà que es va implementar el 2012 en un context de forta crisi econòmica on semblava que tot valia per atraure inversions estrangeres.
El 2014 va aflorar una xarxa corrupta que cobrava comissions per cada “visat d’or”, amb alts càrrecs de l’administració implicats
El 2014 va fer-se pública l’Operació Laberint, que destapava una xarxa corrupta que es beneficiava econòmicament de la concessió de les golden visa a persones que no complien els requisits establerts per la llei. L’escàndol generat al voltant de la trama, on participaven alts càrrecs de diferents ministeris, va provocar la dimissió del ministre d’Administració Interna Miguel Macedo, que tenia diversos amics íntims i exsocis entre els principals acusats.
L’afer va desembocar, també, en la suspensió temporal del programa a principis del mes de juliol de 2015. La mesura, però, va restar en vigor molt poc temps: el 17 de juliol, el portaveu del govern socialdemòcrata, Luis Marques, anunciava la decisió de reprendre la concessió de visats d’or perquè “seria una vergonya per a Portugal perdre inversions provinents d’altres països”.
El setembre de 2017, una investigació conjunta del setmanari portuguès Expresso i del diari britànic The Guardian va tornar a catapultar el debat sobre les golden visa a l’agenda mediàtica i política lusitana. Les informacions publicades revelaven, a partir de documents filtrats per alertadores, una llista de personatges condemnats per delictes de corrupció i blanqueig de capitals a altres països que havien obtingut el permís de residència a Portugal. Entre ells hi havia el brasiler Otávio Azevedo –expresident d’una de les constructores involucrades en el cas Lava Jato de corrupció al Perú– i diversos familiars de Manuel Vicente –exvicepresident d’Angola i expresident de la companyia petroliera estatal del país d’Àfrica Central–, acusat de corrupció al seu país i d’intentar subornar un jutge portuguès.
El degoteig de casos es va traduir, l’1 de gener de 2022, en una modificació de la llei portuguesa que afectava directament les golden visa aconseguides gràcies a inversions immobiliàries. Els canvis suposen l’increment del llindar d’inversió per a algun tipus de propietat i límits en els indrets on poden estar situats els immobles. Així, queden fora del programa les zones més castigades per la turistificació i la gentrificació –Lisboa, Porto i diferents àrees costaneres com l’Algarve– i es limita la possibilitat de compra a les denominades Àrees amb baixa densitat de població.
Aquests canvis legislatius, però, no han aturat un debat que s’ha anat alimentant amb els informes d’institucions de la UE, on denuncien falta de transparència i riscos d’aquests programes. A Portugal, la polèmica continua viva i, de moment, les golden visa també.
