L’Oficina de Drets Lingüístics d’Escola Valenciana registra una nova vulneració lingüística cada tres dies. Així es reflecteix a l’Informe de Vulneracions Lingüístiques, que la nostra entitat, amb altres entitats i sindicats, elabora des de fa deu anys, i en el qual enguany es manifesta un increment del 20% de les vulneracions respecte al 2021.
Escola Valenciana atribuïm l’augment de les queixes al fet que la ciutadania està perdent la por a denunciar quan pateix una vulneració lingüística. Malgrat això, encara són moltes les violacions invisibilitzades, les que no es denuncien i les que, fins i tot, no s’identifiquen com a vulneracions. Les vulneracions es pateixen de forma transversal, i de nord a sud. A més, cal fer un especial èmfasi en el fet que la mateixa desigualtat estructural que existeix entre dones i homes també es trasllada a les discriminacions lingüístiques, ja que són les dones les que més les pateixen.
Si analitzem la naturalesa dels atacs, obtenim una dada contundent: el 75% de les vulneracions es produeixen en l’àmbit de les administracions públiques, ja siguen ajuntaments, universitats, diputacions, mancomunitats, empreses públiques, conselleries, ministeris o cossos i forces de seguretat de l’Estat. Cal fer una especial referència al sector sanitari, on aquesta xifra és encara més rotunda, ja que protagonitza una de cada dues queixes produïdes a l’àmbit sanitari.
El 75% de les vulneracions es produeixen en l’àmbit de les administracions públiques: ajuntaments, universitats, diputacions, mancomunitats, empreses públiques, conselleries, ministeris o cossos i forces de seguretat
De manera paral·lela a aquests fets, que insistim no són nous, sinó que marquen una tendència d’anys de vulneracions per part de l’administració, el govern valencià ha presentat per fi la proposta de requisit lingüístic en la funció pública. Una notícia molt esperada per la societat civil i que ha estat una reivindicació que la nostra entitat ha abanderat des de 1983.
Convé subratllar que tant l’Estatut d’Autonomia (1982), com la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV, 1983), estableixen que el valencià és la llengua pròpia i oficial del País Valencià. En aquest sentit, declara que la ciutadania té el dret a “conéixer-la i usar-la amb plens efectes jurídics”. A més a més, el títol quart del capítol IX de la LUEV preveu “l’actuació dels poders públics en el foment de l’ús del valencià en les activitats administratives i el seu coneixement pels funcionaris i empleats públics”. És més, l’article 5é de la LUEV afirma: “l’administració adoptarà les mesures que calguen per a impedir la discriminació de ciutadans o activitats pel fet de fer servir qualsevol de les dues llengües oficials, com també per a garantir l’ús normal, la promoció i el coneixement del valencià”. També, l’Estatut bàsic de l’empleat públic (RDL 5/2015) diu que garantiran l’atenció al ciutadà en la llengua que ho sol·licite sempre que siga oficial en el territori.
La proposta d’aplicació del requisit lingüístic no garantirà la competència lingüística del funcionariat ni la igualtat real de les i els valencianoparlants
El funcionariat i el personal laboral de les administracions públiques té l’obligació de garantir els drets de les persones i per això ha d’estar capacitat per oferir un servei públic de qualitat oral i escrit en la nostra llengua. L’aplicació del requisit lingüístic a la funció pública és el primer pas en la regularització de la normalització lingüística de l’administració que ha donat el govern valencià des dels anys vuitanta.
Malauradament, després d’analitzar la proposta d’aplicació del requisit lingüístic presentada, l’hem de considerar del tot insuficient, ja que no garantirà la competència lingüística del funcionariat ni la igualtat real de les i els valencianoparlants.
És evident que aquest marc legal no s’està traslladant a la realitat. I encara que gairebé tot el funcionariat valencià declara entendre la nostra llengua “bastant bé o perfectament” (Enquesta “Ús del valencià en l’Administració de la Generalitat“, 2022), la realitat, segons les constants vulneracions lingüístiques denunciades, és que els nostres drets lingüístics no estan garantits quan ens adrecem a l’administració en valencià, tot i tindre tot el dret a fer-ho i l’obligació de l’administració pública d’atendre’ns de forma plena.
El fet d’excloure l’àmbit on es produeixen el nombre més gran de vulneracions lingüístiques ens sembla una renúncia inadmissible
No oblidem que la proposta, a la qual la nostra entitat ha presentat al·legacions, deixa a banda els àmbits de la sanitat i la justícia. I per a Escola Valenciana, el fet d’excloure l’àmbit on es produeixen el nombre més gran de vulneracions lingüístiques ens sembla una renúncia inadmissible.
Atesa la necessitat d’assegurar la competència lingüística de forma indispensable, el requisit lingüístic és una reivindicació irrenunciable per a la normalització lingüística. Ja a territoris com ara Catalunya tothom ha de tindre el C1, i a Galícia i a les Illes es demana un nivell C1 per al funcionariat de rang A1-A2 i B2 per a la resta. En canvi, al País Valencià es demanarà en alguns casos un nivell B1, és a dir, nivell elemental obtingut en finalitzar l’etapa d’ESO. Per això mateix, tot el que no siga exigir un nivell C1 de valencià per a treballar en l’administració pública implicarà no assolir els objectius en matèria lingüística. Per cert, un C1 acreditat per organismes amb indubtable rigor, com són la JQCV, l’EOI i CIEACOVA.
Tot el que no siga exigir un nivell C1 de valencià per a treballar en l’administració pública implicarà no assolir els objectius en matèria lingüística
Com a mostra, el requisit de nivell C1 ja s’aplica, de fet, al País Valencià, i no només per als grups A1-A2, sinó també per a grup B o C2, com és el cas d’alguns ajuntaments o de la Universitat Jaume I. A més, altres institucions i organismes estan treballant per establir-lo.
Alhora, insistim que no s’ha de pensar només en el funcionariat i personal laboral que estiga de cara al públic, sinó també en aquell que és responsable de la redacció d’informes, actes i escrits de responsabilitat. Si els expedients són en valencià, cal personal laboral i funcionariat capacitat per escriure’ls en un nivell lingüístic adequat.
No s’ha de pensar només en el funcionariat i personal laboral que estiga de cara al públic, sinó també en aquell que és responsable de la redacció d’informes, actes i escrits de responsabilitat
A manera de conclusió, des d’Escola Valenciana reivindiquem que s’ha de posar la ciutadania al centre en matèria de drets lingüístics. És necessari assegurar la competència lingüística per a tota l’administració radicada al País Valencià per a erradicar l’alt nivell de vulneracions lingüístiques que es produeixen en l’administració pública.
En aquest sentit, reivindiquem que el funcionariat tinga un nivell lingüístic suficient per a dignificar l’ús del valencià. Per això mateix, d’entre les al·legacions que hem presentat, instem a revisar els nivells lingüístics que es proposen per als diferents grups funcionarials: tot el que no siga demanar el nivell C1 implicarà no assolir els objectius en matèria lingüística.
