“Vaig prendre la meva decisió fa vint anys. Quan es va iniciar el meu procés judicial… Amb una declaració on em feia càrrec de tot el que m’acusaven. O sigui, no he analitzat el que va ocórrer fet per fet, ‘sí, allà vaig ser jo, allà no…’. Era a aquella manifestació i he acceptat fins al final que hi era, i és per això que soc aquí avui. Estic orgullós de mi perquè tinc una ètica i la respecto fins al final. Ara, si vosaltres teniu ètica… prengueu una decisió!”.
Amb aquestes paraules Vincenzo Vecchi es va adreçar el 24 de febrer al Tribunal d’Instrucció de Lió que, després d’un llarg recorregut judicial, havia de decidir si la petició del jutge italià d’extradir Vecchi era acceptable. La decisió del tribunal va arribar un mes després, el 24 de març, i va establir que l’ordre europea de detenció, emesa l’any 2016 pel fiscal del tribunal de Gènova, no s’executarà.
L’any 2012 Vecchi va ser condemnat amb sentència ferma, juntament amb altres nou persones, a dotze anys i sis mesos de presó per alguns episodis de les manifestacions contra la cimera del G8 a Gènova el juliol de 2001
L’any 2012 Vecchi va ser condemnat amb sentència ferma, juntament amb altres nou persones, a dotze anys i sis mesos de presó per alguns episodis de les manifestacions contra la cimera del G8 a Gènova el juliol de 2001, caracteritzades per violentes topades entre els cossos policials i les manifestants que volien impedir la reunió dels representants dels vuit països més industrialitzats del planeta. El delicte més greu que afrontaven era de devastació i saqueig, actes de violència i de robatori efectuats amb altres persones i amb l’objectiu d’afectar l’ordre públic. La suma de totes les penes arribava als cent anys de presó.
Totes les persones condemnades amb Vecchi ja es troben fora de la presó, perquè han finalitzat el període de detenció o perquè se’ls ha donat la possibilitat de tenir mesures alternatives a la privació de llibertat. Per evitar l’execució de la sentència, Vecchi va decidir marxar a l’Estat francès, on ha residit des de llavors i on va ser detingut l’any 2019. A partir d’aleshores, diferents tribunals s’han pronunciat sobre el cas, fins a la decisió del tribunal de Lió. El fiscal ha renunciat a la possibilitat de demanar a la cort de cassació una nova decisió sobre el cas, fent que la decisió del tribunal de Lió sigui definitiva i donant així a Vecchi la possibilitat de continuar vivint en territori francès.
“No estem acostumades a fer servir aquesta paraula, crec que en aquest cas es pot parlar de victòria”, explica a la Directa un activista de Supporto Legale, el grup que fins avui s’ha ocupat de defensar totes les persones implicades en els processos sobre els fets del G8 de Gènova –tot i que la decisió s’ha llegit de manera sorpresiva a Itàlia. En canvi, des de l’Estat francès sempre s’havien dipositat més esperances. En el desenllaç ha tingut un paper destacat la feina que ha fet el Comitè francès de suport a Vincenzo. Nascut l’any 2019, just després de la detenció de Vecchi en el poble de Bretanya on vivia, el comitè s’ha mobilitzat per a donar rellevància al cas, per a organitzar la defensa legal i aconseguint que reconegudes personalitats de la cultura francesa i internacional, com l’escriptora Annie Ernaux i el director de cinema Ken Loach, demanessin de forma pública l’alliberament de Vecchi, contestant la legitimitat del delicte de devastació i saqueig, un element de la legislació del règim de Mussolini encara present a l’ordenament jurídic italià.
El Tribunal d’Instrucció de Lió ha analitzat tant la legitimitat del mandat europeu de detenció en relació al principi d’equiparació del delicte de devastació i saqueig en el codi penal francès, així com els elements per a rebutjar l’extradicció lligats a l’arrelament
En el cas de Vecchi, el Tribunal d’Instrucció de Lió ha analitzat tant la legitimitat del mandat europeu de detenció en relació amb el principi d’equiparació del delicte de devastació i saqueig en el Codi Penal francès, així com els elements per a rebutjar l’extradició lligats a l’arrelament que Vecchi ha desenvolupat durant els seus tretze anys de residència en territori francès. El tribunal reconeix que “[Vecchi], tot i que hi ha viscut per uns temps amb un nom fals, viu a l’Estat francès des de fa tretze anys i hi ha construït una família […], està ben integrat socialment per a participar en la vida associativa cultural de l’Ajuntament on té la residència i per tenir una feina com a fuster des de 2019 dins d’una societat amb forma cooperativa i participativa […]”. Aquesta situació personal es combina, en les paraules del tribunal, amb la distància temporal amb els fets i amb la circumstància que Vecchi hagi estat condemnat a Itàlia per la seva presència en els llocs on es van efectuar els robatoris i les violències, sense poder-se demostrar la seva participació activa. Això ha portat el tribunal a decidir, fent servir l’article 8 de la Convenció Europea dels Drets Humans, no executar el mandat europeu de detenció perquè l’extradició acabaria perjudicant de forma “excessiva i no proporcionada” la vida personal i privada de Vecchi.
Tot i que es parla de situacions diferents, cal notar que, just en els dies de la decisió sobre el cas de Vecchi, la cort de cassació francesa ha fet servir una motivació semblant per a justificar el rebuig d’una altra ordre d’extradició des d’Itàlia, aquest cop dirigida a deu persones condemnades per la seva participació en episodis de lluita armada en els anys setanta i vuitanta. En aquest cas, també, els tribunals francesos han decidit que la vida d’aquestes persones, durant dècades i amb un fort arrelament i integració en la vida social i cultural, seria greument pertorbada si s’executés l’extradició.
