“A tota aquella gent que em parleu de venir amb autocars de tota Espanya, podreu aparcar sobre la ronda de Dalt. Els que veniu de Saragossa i Madrid, porteu-vos bé, que us conec… Això és un operatiu de Desokupa i veniu de suport (…) Jo hi seré allà i em faré fotos i abraçades amb tots vosaltres (…) I un missatge per a la senyora Colau i el senyor Batlle: si són intel·ligents actueu abans del dijous vinent, si no, ho farem nosaltres. Ve amb nosaltres una empresa de seguretat amb trenta tios, amb armilles, gossos, escuts, cascs. Nosaltres acabem amb l’okupació de la plaça Bonanova sí o sí”.
Amb l’actual legislació si Daniel Esteve –qui no ha estat contractat per la Sareb– assaltés els edificis estaria cometent els delictes de coaccions i violació de domicili
Qui pronuncia aquestes paraules és Daniel Esteve, fundador de Desokupa, fent de youtuber en un dels seus vídeos diaris. Des de fa anys, Esteve agita les xarxes amb retransmissions dels operatius de desallotjaments extrajudicials que practica la seva empresa, a més d’opinar sobre d’altres temes d’actualitat. Ja fa dues setmanes que Esteve s’ha bolcat en l’atac contra La Ruïna i el Kubo, dos immobles del barri de la Bonanova de Barcelona, okupats fa cinc i set anys respectivament. Els darrers mesos, alguns sectors del veïnat juntament amb representants de partits polítics com Ciutadans, VOX o Valents s’han manifestat entorn de l’immoble, en un nou intent d’aconseguir vot a les eleccions municipals agitant el “problema” de l’okupació.
La situació ha escalat els darrers dies. Esteve, un hàbil oportunista quan es tracta de campanyes que el puguin beneficiar, s’ha presentat com a salvador del barri i garant de la propietat privada, encara que els immobles siguin de la Sareb, una societat empresarial pública que no l’ha contractat. Ha amenaçat amb desokupar l’immoble de La Ruïna aquest dijous amb els seus “cinquanta millors homes”, tres mil veïns de suport i agents d’una empresa de seguretat privada. Així i tot, els Mossos d’Esquadra han anunciat que es desplegaran a la plaça i no permetran la intervenció de l’empresa. Amb l’actual legislació a la mà, si Esteve assalta l’edifici estaria cometent els delictes de coaccions i violació de domicili.
“L’estratègia que estan utilitzant és molt perillosa”, expliquen des de La Ruïna. “Descontextualitzen imatges de moments de molta tensió, inventen i manipulen informació fins al sense sentit, justifiquen les agressions i embraveixen als agressors. Fa setmanes que rebem atacs: insults, llançaments de pedres i ampolles, diversos intents de cremar l’hort de la casa (alguns amb benzina), petards i artefactes explosius casolans, i fins i tot van disparar balins des d’un balcó. Mentrestant, la premsa posa el focus en la violència exercida pels okupes quan es dona resposta als atacs”, afegeixen. Manipulació, sensacionalisme i oportunisme a dues setmanes de les eleccions. Però com ha aconseguit Esteve, un exporter de discoteca de vida dissipada, amb antecedents per segrest i extorsió, generar un problema de ciutat amb el cas de La Ruïna i el Kubo?
La nova extrema dreta
“Hi ha una extrema dreta que té vida pròpia més enllà del PP i que ha cristal·litzat en VOX i en satèl·lits, que no pertanyen al partit, però que reforcen el seu discurs”. Així ho explica el periodista Miquel Ramos, qui analitza l’evolució de discursos, simbologia i formats que utilitzen les noves organitzacions d’extrema dreta.
El propietari de Desokupa ja s’ha deixat veure en diverses ocasions flirtejant amb membres de VOX, inclús va demanar el vot per aquest partit a les eleccions andaluses
Esteve ja s’ha deixat veure en diverses ocasions flirtejant amb membres de VOX, inclús va demanar el vot per aquest partit a les eleccions andaluses. De moment, però, no fa el salt a la política parlamentària, i es queda agitant les xarxes i el carrer, jugant a ser un home d’acció testosterònica, d’esperit èpic i lúdic, ple de desafiaments i reptes que ell mateix crea i amplifica, a cavall entre un influencer i un justicier populista.
Vídeos diaris en els quals propaga missatges incendiaris i discursos d’odi que reben milers de visualitzacions i comparticions per part de la seva audiència, a qui relata les “aventures i èxits” de la seva croada personal, alegal i paramilitar. Una audiència a qui es dirigeix d’una manera directa i propera, sense formalismes, alternant paraulotes i proferint insults i amenaces contra els seus enemics de torn i que són, curiosament, els mateixos enemics ideològics de l’extrema dreta: okupes, sindicats d’habitatge, polítics progres, feministes, indepes, manters, Ada Colau, Podemos, “els marroquins” o “els MENA”.
Vídeos que mostren a una persona autoritària, un líder que comanda els seus escamots de desokupadors de forma imperativa, jeràrquica i vertical, mentre vesteix estètica paramilitar o amb referències i simbologia de les ARRO dels Mossos d’Esquadra o de la Guàrdia Civil. I que connecta amb grans capes de població, sobretot joves, en presentar-se com l’home que es necessita per als nous temps que corren. Un home que fa justícia pel seu compte per “restablir l’ordre social”.
Comanda el seus escamots de forma imperativa, jeràrquica i vertical, mentre vesteix amb estètica paramilitar i simbologia dels antiavalots dels Mossos i de la Guàrdia Civil
Aquesta façana de tio dur contrasta amb la d’una persona que mostra i explota també una part sensible, com les diferents campanyes de màrqueting solidari que impulsa contra el càncer infantil, per l’animalisme o anant a buscar refugiats a Ucraïna. Unes campanyes oportunistes o que mai són el que aparenten. Serveix l’exemple de quan va ignorar els estats d’alarma i confinament més durs de la pandèmia per iniciar un road trip publicitari de la seva empresa, amb la coartada de repartir mascaretes i material sanitari a comissaries de policia de tot l’Estat. Segons un extreballador de l’empresa, en declaracions a la Directa, “l’objectiu ocult d’aquesta gira solidària era en veritat negociar i executar un macrodesnonament a Marbella. És un tio molt llest”.
Societat de l’espectacle
Més enllà de l’espectre d’extrema dreta televisiva de canals com Intereconomia o Trece TV, Esteve també ha aparegut amb freqüència en formats generalistes i sensacionalistes com Espejo Público de Susanna Griso o El programa de Ana Rosa. També ha estat capaç d’experimentar amb nous formats com la sèrie de televisió pròpia que va impulsar a través del seu canal de YouTube, a on novel·lava els seus desnonaments.
S’ha aliat amb propagandistes simpatitzants de VOX, com Vito Quiles o Cake Minuesa, amb qui retroalimenta continguts, i que són comunicadors amb incidència a les xarxes. Aquest darrer va enregistrar un documental amb pretensions cinematogràfiques durant l’intent de macro desnonament de Desokupa a quaranta famílies de San Isidro, Tenerife. Tot plegat forma part de l’estratègia comercial del negoci creat per Esteve.
Un pas endavant d’algú que s’aprofita del descontentament contemporani per a gestionar i alimentar hàbilment l’espectacle, els mitjans de comunicació i les xarxes socials, a més dels seguidors que li genera la seva marca personal i el seu personatge de showman. 111.000 subscriptors a YouTube, 490.000 a Facebook, 136.000 a Instagram i 44.000 a Twitter.
Sacseja el panorama mediàtic amb èxit i mobilitza digitalment i físicament a una àmplia comunitat de fidels i seguidors, tal com fan d’altres youtubers d’èxit de l’extrema dreta com Alvise Pérez o Juanfran Escudero. I és el que intenta fer amb el cas de la Bonanova. A tall d’exemple, serveix la situació viscuda fa tot just un any, amb motiu de la campanya electoral a les eleccions municipals madrilenyes. Esteve va fer instal·lar una pancarta de cinquanta metres a un edifici del barri de Chamberí, que va anomenar “La lona de España”, i a on apareixia ell a mida gegant i el missatge “Con ganas de desokuparos a todos, todas y todes”, en color morat, en al·lusió a Podemos. L’esdeveniment de presentació de la pancarta va ser un bany de masses per a Esteve i els seus homes. Centenars de simpatitzants, abraçades, fotografies, selfies. Cake Minuesa va retransmetre en directe l’esdeveniment, mentre felicitava els assistents per ser “obrers i votants de VOX”.
“Dani Esteve, el que fa és estendre etiquetes sobre els okupes i la inseguretat, els diu ‘criminals’, ‘delinqüents’, ‘màfies’, ‘rates’, paraules que només busquen deshumanitzar-los”, consideren els activistes antifeixistes del Proyecto Una
Activistes de Proyecto Una han disseccionat el paper de la nova extrema dreta a internet i l’anomenada batalla cultural. Expliquen com s’utilitzen aquests canals d’internet per inocular idees reaccionàries i discursos d’odi, creant el seu propi relat i autojustificant-se, a través de fake news i d’un llenguatge amb argot propi, farcit d’eufemismes, ironia i exageracions. I com aquesta mena de partits i organitzacions “estan recolzats per fans del projecte, entusiastes que col·laboren activament en la difusió dels seus continguts. Aquesta interacció crea una sensació de comunitat i una bombolla informativa pròpia”.
Per acabar, afegeixen: “Dani Esteve el que fa és estendre etiquetes sobre els okupes i la inseguretat, els diu ‘criminals’, ‘delinqüents’, ‘màfies’, ‘rates’, paraules que només busquen deshumanitzar-los. Ell es permet dir coses que no es poden dir a la televisió, en El programa de Ana Rosa o a les campanyes de Securitas Direct, però tots tres són actors que formen part de la mateixa cadena i, cadascú al seu nivell, reforcen aquesta retòrica i aquest imaginari de por i odi”. Sembla que el circ ambulant de Desokupa no s’atura i que continuarà tenint, en els anys vinents, el mateix presentador.
