Els Aixecaments de la Terra –”Les Soulèvements de la Terre” (SdT), en francès– és probablement el moviment ecologista més potent i massiu dels darrers anys a Europa. Els seus objectius se situen sempre en clau ambiental i contra “projectes nocius”, extractivistes o de l’agroindústria. Els darrers anys han organitzat trobades i cimeres que sovint han comportat accions de sabotatge per part dels activistes: contra la cimentera Lafarge, els camps de transgènics de Monsanto, les megaconques hidràuliques o infraestructures viàries com autopistes i túnels.
Operen des de diferents fronts i combinen tota mena de mètodes de lluita. Des de l’àmbit mediàtic, jurídic i institucional, amb campanyes, demandes i denúncies, passant per cimeres, manifestacions i accions imaginatives o també amb les accions directes i l’enfrontament amb la policia.
El moviment es va crear l’any 2021 i està conformat per nombroses associacions ecologistes, de l’àmbit rural i urbà, sindicats, granges, estudiants, científics i persones a títol individual
El moviment es va crear l’any 2021 i està conformat per nombroses associacions ecologistes, de l’àmbit rural i urbà, sindicats, granges, estudiants, científics i persones a títol individual. Una xarxa amb més de 110.000 afiliats i 180 comitès locals que intervé en la vida pública, des de l’horitzontalitat i la descentralització, considerant que en l’àmbit local és on es poden aconseguir victòries.
El dimarts 20 de juny, catorze persones van ser detingudes per la divisió antiterrorista de la Gendarmeria en una investigació d’una acció duta a terme pel col·lectiu el desembre de 2022 contra la cimentera Lafarge, a Bouc-Bel-Air –a la regió de la Provença. L’endemà, 21 de juny, el Consell de Ministres ha dissolt per decret el col·lectiu. A petició del ministre de l’Interior Gérald Darmanin, que sovint ha optat per qualificar els mètodes de lluita del col·lectiu com ‘ecoterroristes’.
A la legislació francesa, els motius que poden justificar una dissolució estan detallats a l’article L212-1 del Codi de Seguretat Interior i van des de la provocació a l’odi fins als actes de terrorisme. Així, el Govern autoritza la dissolució d’associacions que “provoquin manifestacions armades o actes violents contra persones o béns”, un terreny ampliat per Darmanin en la seva llei contra el “separatisme” l’agost del 2021. En el seu escrit d’inici del procediment administratiu de dissolució, el Ministeri de l’Interior acusa SdT de “defensar i justificar la pràctica de l’ecosabotatge”.
Segons la policia, el moviment climàtic “està canviant”
Una nota policial del Servei Central d’Intel·ligència Territorial, feta pública el passat mes de novembre, donava compte de la investigació al voltant del col·lectiu SdT. Segons els investigadors, “es tracta d’un col·lectiu amb molt d’enginy, intel·ligència i comunicació perfectament controlada, i s’ha convertit en un important actor en la protesta ecologista radical, guanyant la simpatia d’intel·lectuals, associacions, sindicats”. Afegeixen que “els SdT han aconseguit encarnar el concepte de transversalitat de les lluites, amb un paper clau en la difusió i acceptació de modus operandi més ofensius. Les accions de sabotatge que practiquen són des d’una lògica defensiva de béns comuns amenaçats, i així convencen els militants per passar d’accions de desobediència civil a la resistència civil”.
Els serveis d’intel·ligència insisteixen en el fet que l’SdT integra “el nucli dur de la ultraesquerra”, amb militants de Notre-Dame-des-Landes i d’Extinction Rebellion
Els serveis d’intel·ligència insisteixen en el fet que l’SdT integra “el nucli dur de la ultraesquerra” que, segons ells, conforma el moviment, i especialment els militants de Notre-Dame-des-Landes, “experimentats i forts de l’experiència zadista“. A aquests activistes se’ls hauria unit un altre grup d’activistes més joves, vinculats a Extinction Rebellion (XR). “Les revoltes de la Terra han creat una forma de sincretisme militant”, expliquen, barrejant “massificació i radicalisme”.
Els investigadors es mostren preocupats perquè “el moviment climàtic està canviant” i destaquen la “capacitat d’influència” i “seducció” exercida per SdT, que hauria aconseguit aixecar les lluites locals, “reunir-se àmpliament” i aportar “el seu saber fer”, el seu suport logístic, humà i financer. “Alguns activistes ambientals, cansats de manifestacions de conscienciació, van poder satisfer la seva recerca d’accions més virulentes i d’una estratègia més impactant. Des de l’SdT, normalitzen i troben legitimitat en els seus ecosabotatges amb el concepte de desarmament, és a dir, destruir les armes que destrueixen el planeta”. Un discurs molt més prometedor que la simple noció de “sabotatge”, jutgen els autors de la nota policial.
Finalment, la policia destaca la capacitat del col·lectiu per escenificar les seves accions clandestines i els sabotatges –a través de tutorials i vídeos a internet: “Són comunicadors qualificats, fan paròdies humorístiques i atractius vídeos de protesta assumint tant el component festiu com ofensiu dels seus esdeveniments”.
L’entitat il·legalitzada crida a fer-se “més visible”
A l’Estat francès, la llei castiga amb tres anys de presó i multa de 45.000 euros el fet de participar en el manteniment o reconstitució d’una associació o agrupació dissolta. Això vol dir que no es pot utilitzar el logotip, els eslògans o els comptes de xarxes socials d’un grup dissolt. La dissolució dels SdT també podria tenir conseqüències per a la vigilància dels activistes ambientals. Des de la Llei d’Intel·ligència de 2015, els serveis d’intel·ligència poden fer servir tècniques especials per prevenir accions per mantenir o reconstituir grups dissolts.
A l’Estat francès, la llei castiga amb tres anys de presó i multa de 45.000 euros el fet de participar en el manteniment o reconstitució d’una associació o agrupació dissolta
Amb l’amenaça de dissolució, més de 110.000 persones solidàries van signar una petició per fer pública la seva pertinença a les Revoltes de la Terra, autoinculpant-se i argumentant que el moviment “no es pot dissoldre perquè és múltiple i viu”. També s’han convocat manifestacions festives a les portes dels ajuntaments.
El col·lectiu, per ara, se centra en la campanya en la seva defensa i en les darreres hores ha publicat missatges i consignes on apunten els següents passos a seguir: “I si aquesta dissolució fos en realitat una crida ministerial a unir-se a un gran moviment de resistència? Un moviment suposadament prohibit però col·lectivament imparable en el punt de mira del poder però ancorat en els territoris, present en els llocs de treball i estudis, els graners i la rebotiga, fins i tot, dins de les administracions. El govern vol fer-nos desaparèixer, però en realitat cada dia serem més visibles”.
