La Campanya CIEs No de València ha denunciat una vegada més agressions per part d’agents de la Policia Nacional espanyola a un jove migrant. Un intern del CIE de Sapadors de València, anomenat Remigio, assegura que la nit del passat 12 de juny, quan ja estava pujat a l’avió que l’anava a deportar al seu país d’origen, Paraguai; almenys quatre agents el van apallissar i amenaçar després de resistir-se “de manera no violenta” a embarcar, segons consten en les dues denúncies que va presentar el 20 i 23 de juny al jutjat d’instrucció número 31 de Madrid i número 5 de València, respectivament. Eixa nit Remigio va aconseguir evitar la seua deportació, però aquest dimarts 4 de juliol, quan es complien els 60 dies que, com a màxim, es pot internar una persona en un CIE, va ser deportat en un vol nocturn des de Madrid en què també hauria sigut agredit. Diverses imatges enviades per Remigio a la Campanya CIEs No mostren contusions en l’esquena i el coll.
La matinada del 12 de juny Remigio va ser traslladat del CIE de València al CIE d’Aluche (Madrid). El van portar a l’ambaixada de Paraguai per acabar de tramitar la seua deportació i després el van tornar a tancar al calabós del CIE, abans d’eixir cap a l’aeroport. Ací, segons es llegeix en la denúncia, va estar emmanillat amb un llaç de cuir fins que va arribar l’hora de ser deportat. Minuts abans de les dotze de la nit, cinc agents —quatre homes i una dona— el van “pujar a l’avió de manera violenta”. El jove relata que va “forcejar” i “cridar” per evitar la deportació i que, fins i tot, va patir un atac d’ansietat. Va aconseguir traure’s el llaç, però els policies el van tornar a nugar de peus i mans i llavors, en la part del darrere de l’avió, l’haurien colpejat durant trenta minuts aproximadament. “M’agafaven del cabell i del cap per a alçar-me. M’estiraven les orelles. Em colpejaren la cara, les costelles; per tot el cos, també en els testicles. Mentre que em trobava en terra, un dels agents va posar tot el seu pes sobre la meua esquena, clavant-me els genolls”, assegura en l’escrit.
El jove també denuncia que el van amenaçar amb advertències del tipus: “si et resisteixes, et jure per la meua filla, que et donaré una pallissa”, “et tornarem a apallissar” o “ho pagaràs car”. Els crits de Remigio demanant auxili haurien cridat l’atenció d’una de les hostesses que, segons consta en la denúncia, va acudir, va presenciar la presumpta agressió i va informar el pilot, que davant del succeït hauria decidit cancel·lar el vol i aturar la deportació.
Durant el seu trasllat de l’aeroport al CIE de Madrid, on va passar una nit, relata que també va rebre “colps amb la mà oberta” en la cara i en la nuca, i les esposes li van ocasionar “arraps i ferides” en les monyiques. Sense suposadament rebre assistència mèdica, tot i que l’hauria demanat, va ser retornat d’Aluche a Sapadors.
Manca d’assistència mèdica
Una vegada en el CIE de València, Remigio manifesta que va tornar a sol·licitar, sense èxit, una visita mèdica i part de lesions. “Només em van donar una pastilla per al dolor i una altra per a tranquil·litzar-me que em feia sentir marejat i amb nàusees”, afirma. Finalment, tal com es llegeix en l’escrit, el 15 de juny, tres dies després de la presumpta agressió, va ser atès per un metge. El jove, però, denuncia una nefasta assistència mèdica: “no analitza les meues lesions ni redacta el part […] i em recomana anar al pati”. Fins i tot, assegura haver rebut amenaces per part del professional mèdic, que li hauria etzibat: “Si continues igual de nerviós, s’accelerarà l’expulsió” o “si et done un informe mèdic, açò portarà conseqüències”.
La Campanya CIEs No fa èmfasi en el fet que “sistemàticament els jutjats arxiven les denúncies sense paralitzar les expulsions perquè els interns puguen exercir el seu dret a la defensa”, tal com se li ha denegat a Remigio en ser deportat aquest dimarts
Remigio insisteix que els serveis mèdics del CIE de València van tardar quatre dies a entregar-li el part de lesions. Li l’haurien donat el 19 de juny, però amb data del 15 de juny. La Campanya CIEs No exposa que un dels seus membres, metge de professió, va visitar el jove el 16 de juny. Segons es llegeix en l’informe mèdic de l’activista i sanitari, va poder observar diversos hematomes i irritacions cutànies en el cos de l’intern.
Des de l’organització que treballa pel tancament dels CIEs, denuncien la “mala praxis” del servei mèdic del CIE de Sapadors i “l’aparença d’haver volgut ocultar l’agressió, tant en negar-li una ràpida assistència mèdica com perquè no li van proporcionar un part de lesions immediat després de l’agressió que referia haver sofert”. També fan èmfasi en el fet que “sistemàticament els jutjats arxiven les denúncies sense practicar les proves corresponents ni paralitzar les expulsions perquè els interns puguen exercir el seu dret a la defensa”, tal com se li ha denegat a Remigio en ser deportat aquest dimarts.
Segons declara Paco Simón, membre de València Acull i de la Campanya, per ara no consta que cap dels jutjats haja obert les diligències d’investigació que Remigio i la seua advocada van sol·licitar, com les gravacions de les càmeres de seguretat de l’aeroport de Madrid-Barajas, el testimoni de l’hostessa o una exploració forense. L’advocada i el denunciant subratllen en la denúncia que el fet que “l’agressió succeïsca sota la custòdia de l’Estat fa que existisquen uns responsables directes, els funcionaris; i un indirecte, l’Estat”.
