“La veritable oposició són els mitjans. I la manera de tractar-los és inundar la zona de merda”. Aquestes paraules van ser pronunciades per Steve Bannon, principal ideòleg mundial de l’anomenada alt-right o dreta alternativa i cap de campanya de Donald Trump l’any 2016.
Segons les dades recollides al darrer informe anual Digital News Report, elaborat per l’Institut Reuters de la Universitat d’Oxford, el consum d’internet ja se situa per sobre del de la televisió a l’Estat espanyol i un 21 % de persones s’informa a través d’Instagram i YouTube. En el cas d’aquestes dues plataformes, la xifra s’eleva fins al 54 % en la forquilla d’edat d’entre 18 i 34 anys, mentre que la xarxa social emergent TikTok irromp amb força, i un 19 % de població de la mateixa franja l’usa per accedir a notícies.
L’últim baròmetre del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) del mes de juny apuntava que el partit d’ultradreta Vox aglutina el seu major nombre de potencials votants en la franja d’entre 18 i 25 anys, on obtenia un 10,4 % d’intenció de vot, majoritàriament entre homes. Aquest percentatge s’entén quan observem com la de Santiago Abascal és la formació política amb més comparticions i visualitzacions a TikTok –tal com confirma un estudi de la companyia Science4Insigths– i la que té més seguidors tant a YouTube com a Instagram.
Adrián Juste, cap de redacció del centre d’estudis contra l’odi i la desinformació Al Descubierto, assegura que “la influència de la galàxia virtual de creadors de contingut reaccionari és una còpia dels Estats Units”. Apunta que l’alt-right neix a l’esfera d’internet o “l’androsfera”, que defineix com a “homes blancs cabrejats amb un sentiment de crisi, de descontentament contra el sistema, d’oposició a moviments socials com l’antiracisme, el col·lectiu LGBTIQA+ o el feminisme”.
Tecnofeixisme
El moviment 15M i la posterior irrupció de Podem van fer que el discurs hegemònic a les xarxes socials fins a l’any 2016 a escala estatal fos d’esquerres i progressista. Ho explica Julián Macías, director de Pandemia Digital, un observatori contra la desinformació, qui assegura que “la creació d’Ok Diario va ser una estratègia d’estat per utilitzar les mentides que es generaven als informes de l’anomenada ‘policia patriòtica’”.
Macías ha estudiat com, a partir d’aquell moment, es va generar “un nou ecosistema digital amb usuaris que fan de matriu d’opinió i d’altres que comparteixen massivament les seves publicacions”. És aleshores quan Ciutadans comença a monopolitzar la conversa digital en detriment de Podem i l’independentisme català, que reben atacs constants “gràcies a la creació de milers de comptes, principalment a Twitter, amb l’objectiu de difondre notícies falses”, segons Macías.
A partir de 2018, aquesta estratègia de la dreta i l’extrema dreta es fonamenta en Rafael Bardají, qui va ser director de política internacional de la fundació FAES (think-tank conservador, presidit per José María Aznar) i assessor dels ministres de defensa dels governs aznarians abans d’afiliar-se a Vox i incorporar-se a la direcció del partit. Bardají és el punt d’unió amb Steve Bannon en la tasca d’implementar una estratègia que Julián Macías anomena “tecnofeixisme”, és a dir, “l’assetjament digital mitjançant l’insult i la mentida”.
La nova onada ve associada a l’aparició de nous mitjans generadors de fake news i encara més comptes falsos o bots, que són aplicacions de software automatitzades que duen a terme tasques repetitives a la xarxa
i que imiten el comportament humà. La difusió d’aquests continguts per part dels líders ultradretans va fer créixer exponencialment la seva presència a les xarxes.
Notícies falses i youtubers
L’exemple paradigmàtic és la creació durant la pandèmia de Estado de Alarma (EDATV), una plataforma de televisió per internet finançada per Marcos de Quinto, exdiputat de Ciutadans, i dirigida per Javier Negre, un periodista que va ser condemnat judicialment per inventar-se una entrevista quan treballava al diari El Mundo. Negre va impulsar aquesta plataforma de la mà de gent com Carlos Cuesta (provinent d’Ok Diario), Alvise Pérez o Cristina Seguí, personatges amb un gran seguiment a les xarxes socials que són afiliats o afins a Vox. Així mateix, reporters estrella de l’entorn de l’extrema dreta com Vito Quiles, Bertrand Ndongo o Cake Minuesa també han col·laborat amb EDATV, retroalimentant mútuament els seus respectius perfils.
Des del col·lectiu d’escriptura Proyecto Una, que estudia les noves formes dels discursos d’odi a les xarxes, s’explica que “hi ha altres usuaris que mobilitzen fans que no actuen directament a les seves ordres, però mouen el mateix discurs i ajuden a popularitzar-lo”. Així, complementen l’estratègia de buscar la indignació de les usuàries d’acord amb la mentida, “tenen un llenguatge i una estètica que apropen gent no polititzada”, apunten les activistes.
I és que més enllà de Twitter, també WhatsApp, Telegram, YouTube, Twitch, Instagram o TikTok, s’han convertit en les principals eines de l’extrema dreta. “Les plataformes no han posat fre a les tècniques de manipulació
i fins i tot permeten monetitzar aquests comportaments tot i les conseqüències nocives que tenen a escala social”, expliquen des de Proyecto Una.
Adrián Juste afirma que creadors de contingut com InfoVlogger o Un Tío Blanco Hetero, amb gairebé un milió de seguidores a YouTube entre tots dos, “no tenen la funció de guanyar el debat, sinó de provocar-lo. Estan per crear enemics i retrocedir en el debat social”. Juste creu que s’han de donar recursos a la gent jove perquè no caigui en la manipulació, establir marcs propis de debat i no donar viralitat a aquests tipus de perfils. “Un moviment que es basa en la mentida està condemnat a perdre, el problema és el preu que haurem de pagar”, conclou.
