La comitiva judicial, el desplegament policial, la resistència al portal i les maletes a l’entrada. Probablement aquesta és la imatge que el matí del 28 de setembre es tornarà a repetir al número 1-3 del carrer del Parlament, tocant a la icònica avinguda del Paral·lel, al barri barceloní de Sant Antoni. L’edifici ha patit molts desnonaments, visibles i invisibles –per no renovació de contracte de lloguer–, des que el 2013 va passar a mans d’un grup inversor, i ara l’amenaça pesa sobre Eloísa i la seva família.
Passades les deu del matí ha arribat la comitiva judicial que ha estat increpada per les concentrades. Tot i que les activistes demanaven més temps i negociar directament amb la propietat, la immobiliària Queyfour SL, la comitiva ha decidit ajornar el desnonament tan sols una setmana, fins al 4 d’octubre. Escortada pels Mossos, la comitiva ha entrat en un bar del davant de l’edifici i les activistes s’hi han desplaçat per escridassar-la. De sobte, agents policials que es trobaven al carrer s’han dirigit cap a una de les veïnes i l’han obligat a entrar a l’interior del bar. Després de mitja hora emmanillada, s’han endut Betania a la comissaria de les Corts, on ha passat la nit.
Avui, 29 de setembre al matí ha estat traslladada a la Ciutat de la Justícia i cap a les 13 h, el jutjat de guàrdia ha decretat la seva llibertat amb càrrecs. L’acusen d’estirat la camisa d’un membre de la comitiva judicial i resistir-se a la detenció.
El cas de l’edifici de Parlament segueix fil per randa el modus operandi “comprar, expulsar, reformar i vendre”. El 2013 va passar de ser propietat de dues germanes al grup inversor Levante Capital Partners; tres anys més tard, el va comprar l’empresa Elix Servicios Inmobiliarios, que es dedica a comprar edificis per rehabilitar; i l’octubre de 2017, va acabar formant part de la cartera immobiliària de Queyfour, que té propietats a Barcelona i a Tossa de Mar (la Selva).
Com a bloc amenaçat, Parlament 1-3 també ha estat tots aquests anys en lluita: quan buidaven pisos també se n’ocupaven. Precisament, Eloísa, la seva filla de 18 anys i el seu fill de 21 van entrar-hi a viure el 2019, quan el Sindicat de Barri de Poble-sec, amb el suport del col·lectiu Fem Sant Antoni, van okupar quatre dels dotze habitatges. En l’actualitat, només en resisteixen quatre, tres okupats i un de renda antiga. N’hi ha un altre que està buit i set on hi viuen noves inquilines amb lloguers molt més cars, que ronden els 1.500 euros al mes. Des d’aleshores, segons Júlia Parets, membre del Sindicat de Barri de Poble-sec, la propietat s’ha negat a negociar un lloguer social, malgrat que Eloísa es troba en situació de vulnerabilitat i està inscrita en la mesa d’emergència.
L’Ajuntament de Barcelona ha confirmat a la Directa que consten dos expedients oberts el 2019 contra la propietat per “obres sense permis o no ajustades a llicència” amb sancions imposades de 300 euros cadascun. A més, el mes de juny passat, “s’ha incorporat al procediment d’un dels dos pisos una denúncia ciutadana d’obres il·legals que s’està avaluant”.
Habitacions, hostals i okupacions
Com tantes persones que pateixen processos migratoris, des que va arribar a Catalunya el 2018, Eloísa i els seus fills han passat per diverses habitacions i hostals. També van okupar un pis del fons d’inversió Blackstone d’on la van desnonar i després es van traslladar a la Torre Feminista, un bloc que va néixer el 8-M, en el marc de la vaga feminista per donar resposta a l’emergència habitacional de diverses veïnes del Poble-sec en situació de vulnerabilitat social i precarietat.
Amb tot, fins al 2020 no va aconseguir regularitzar la seva situació administrativa, gràcies a l’acompanyament de Papers per tothom i, per tant, va estar més de dos anys en un atzucac: no podia regularitzar la seva situació administrativa perquè no aconseguia un contracte laboral i alhora, ningú la volia contractar perquè no es troba en situació administrativa regular. Eloísa va néixer a la República Dominicana i va marxar per allunyar-se de la seva parella.
Eloísa recorda que l’any passat van desnonar una família veïna que estava okupant: “el meu ja estava previst per al desembre del 2022, però el van ajornar i ara tinc por que s’executi. Viure amb aquesta incertesa i sense alternativa és molt dur. A serveis socials m’han arribat a dir que busqui alguna cosa fora de Barcelona, però tinc tota la vida aquí: la feina i la meva xarxa”, relata.
El suport de la cooperativa de treball
Fa un any, la comunitat educativa del barri de Sants es va bolcar per aturar el desnonament d’una família amb tres menors d’edat. Ara, amb Eloísa, a més del sindicat i d’altres col·lectius d’habitatge, ho fa el seu entorn laboral –CoopNet– i una vintena d’entitats, col·lectius i cooperatives, com Papers per Tothom, Sindillar, l’Impuls Cooperatiu de Sants, Justícia i Pau o Associació Arcàdia. Reclamen que s’aturi el llançament i una solució digna.
En assemblea, CoopNet va decidir moure de dia els serveis de neteja agendats per al dia del desnonament per poder donar suport a Eloísa
Eloísa va entrar a treballar fa una any a la cooperativa de servei de neteja ecològic i solidari, CoopNet, radicada al barri de Sants. Arran de l’amenaça de desnonament, les sòcies van convocar una assemblea extraordinària per explicar la situació a la resta de treballadores. Fernanda, sòcia de la cooperativa, explica que d’aquella reunió en van sortir organitzades per fer difusió del desnonament i llistar el que caldria dur el 28 de setembre. A més, van decidir distribuir el serveis de neteja agendat per al dia del desnonament durant la setmana i així poder fer pinya amb Eloísa el 28 de setembre.
“Moltes companyes que arriben a CoopNet carreguen una motxilla que pesa molt: migracions, dones soles, sense accés a un habitatge digne.. Per això, procurem fer un acompanyament i poder apropar-les als grups i fs d’habitatge”, relata Rita. A la situació d’exclusió residencial, a Eloísa se li sumen problemes de salut derivats de la seva feina com a cuidadora d’una parella d’avis, que van obligar-la a agafar la baixa i que dificulten el desenvolupament de les seves tasques laborals.
Júlia Parets del Sindicat de Barri de Poble-sec subratlla que amb la nova llei d’habitatge estatal a la mà “s’hauria d’haver produït una negociació, que no s’ha dut a terme i, per tant, aquest desnonament s’ha d’aturar”. Qui tampoc vol negociar és Cabot Assets, propietat de l’immoble del número 9 del passatge Xiprer a l’Hospitalet de Lobregat, que quan es va okupar era de la Sareb. El desnonament també està previst per avui, 28 de setembre, i el Sindicat de Llogateres de l’Hospitalet ha convocat un esmorzar a partir de les 9 h del matí.
