Enguany no he tingut temps per a perdre. Si un llibre no em feia el pes, anava a un altre. He dedicat les energies que tenia a llegir allò que realment em venia de gust. Podríem dir que he volgut separar el gra de la palla. Això sí, he gaudit de molts llibres aquest any. I he decidit dedicar aquesta darrera columna a agrair a les històries que m’han acompanyat durant aquest avorriment sense descans.
Gràcies, Leire Bilbao per Saliva i per Aguas madres, per acompanyar-me en les primeres setmanes del postpart. Gràcies pels versos, especialment per aquests “estic a punt de fer les paus/ amb la mare que no volia ser”. Gratitud també per a totes les que han vingut després com El retrat de matrimoni de Maggie O’Farrell, Una dona soltera d’Edith Wharton, Demà i demà i demà de Gabrielle Zevin, Nevada de Imogen Binnie, Pioners, oh pioners! de Willa Cather i a Harper Lee per Matar un rossinyol. A les meues estimadíssimes Ginzburg i Ernaux, gràcies per ser-hi sempre. De les nostres autores –pose autores perquè sembla que els llibres que més m’han agradat enguany estan signats per dones– em quede amb Irene Solà i el seu magnífic Et vaig donar ulls i vas mirar tenebres. I amb Maria Climent per fer-me passar una “bona” estona durant un mes complicat, enmig d’un poble castellà, de la mà d’A
casa teníem un himne. I gràcies també a Bibiana Collado per les columnes i les Yeguas exhaustas.
De les nostres autores em quede amb Irene Solà i el seu magnífic Et vaig donar ulls i vas mirar tenebres
Gràcies a la LIJ, en majúscules, que sempre m’acompanya en els moments que més necessite connectar amb la lectura. Parle, d’entre d’altres, d’Els coixins màgics d’Eugénios Trivizàs, d’Ulls verds de Joyce Carol Oates, de 248 funerals i un gos extraordinari de Deborah Wiles o de Hard Land de Benedict Wells. I als còmics i novel·les gràfiques, un gènere que ha entrat amb força aquest any en la meua vida i que m’ha fet gaudir d’obres com ara Alice Guy de Catel Muller i José-Louis Bocquet o els còmics juvenils de Ricard Efa, Noceà.
No he parlat, però els incloc tots, dels llibres que he treballat des de Sembra. Perquè les llavors, que m’han acompanyat des dels manuscrits fins a les galerades finals, m’han fet gaudir molt i posaria cadascuna d’elles en esta columna.
Així tanque açò. Amb un agraïment a totes les pàgines que m’han acompanyat, que m’han fet riure, plorar, indignar-me. Gràcies a totes elles per fer-me anar a diferents parts del món, diferents èpoques. Que m’ha fet descobrir altres realitats. A les pàgines que m’han fet veure que no estic sola amb alguns pensaments i a les que m’han obert altres perspectives. Gràcies.
