La carta que la consellera d’Educació, Anna Simó, va fer arribar fa uns dies a les famílies d’alumnes després de conèixer-se els resultats de l’informe PISA, ha indignat l’AFFAC, l’associació que aplega la majoria d’associacions de famílies d’alumnes de Catalunya. Davant la petició de “més implicació” i “confiança”, l’AFFAC ha criticat la manca de propostes concretes del Departament d’Educació, que els hagi tombat les propostes educatives que han fet arribar i, entre d’altres, la falta de recursos per una de les urgències que reivindiquen: el desplegament del decret d’escola inclusiva, per tal que “no deixi ningú enrere”. Entre moltes altres, alumnes com la Martina.
Té 8 anys, s’ha de posar insulina i necessita que algú li controli els nivells de glucosa “les 24 hores del dia”, remarca Ana Ibáñez, la seva mare. “La manca de recursos per atendre aquesta necessitat pot arribar a repercutir directament en la salut de la meva filla”, remarca. “A l’escola ordinària posaven tot el cor, però faltaven professionals que sabessin atendre bé el meu fill i les seves necessitats, com ara un logopeda”, explica, per la seva banda, Mª José Tavira. Per això, el seu fill, de 7 anys, amb trastorn de l’espectre autista, va haver de canviar de centre, d’una escola ordinària a una d’educació especial.
Són dues de les moltes famílies que topen amb la impossibilitat que els seus fills i filles amb necessitats específiques per condicions de salut i discapacitat rebin una educació en igualtat de condicions. Fa 6 anys, l’any 2017, la Generalitat de Catalunya va aprovar el decret de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu. L’objectiu: garantir les oportunitats d’aprenentatge de totes les persones, independentment de les seves capacitats i necessitats educatives.
Tenir cobertes les necessitats d’assistència sanitària dels infants que ho necessitin i personal per atendre les dificultats derivades del funcionament intel·lectual o la conducta adaptativa, entre les mesures previstes per fer efectiu un sistema educatiu inclusiu
En el reglament, s’hi recullen accions com vetllar perquè els centres educatius tinguin cobertes les necessitats d’assistència sanitària dels infants que ho necessitin, facilitar orientacions per la detecció i l’avaluació psicopedagògica de l’infant o garantir la formació necessària de les professionals dels centres i dels serveis educatius. Altres iniciatives que recull el pla son garantir els suports intensius requerits per a infants amb discapacitat auditiva i visual o la figura del personal SIEI, que contribueix a l’escolarització de l’alumnat amb dificultats derivades del funcionament intel·lectual o la conducta adaptativa.
Tanmateix, més enllà del paper, mares i pares denuncien que no s’implementa el decret. “Quan hi havia excursió, des de l’escola ja no ens deien res perquè no hi havia suport especialitzat i, per tant, el meu fill no hi podia anar”, explica Tavira, part del Moviment per la Inclusió de la comunitat educativa de Catalunya (MICEC). Aquesta plataforma va néixer arran de les declaracions de la directora general d’escola inclusiva, Laia Asso, al programa Els Matins de Tv3, on afirmava que s’havien “petat” el pressupost i que, per tant, no hi havia més recursos per afrontar el nou curs escolar. “Aquestes declaracions ens van arribar a l’ànima, són un insult per les famílies”, denuncia Tavira. Des del MICEC, han començat a mobilitzar-se i preveuen continuar per pressionar i que l’educació inclusiva sigui real. “Necessitem que s’injectin diners ja!”, afirmen.
Ana Ibáñez recorda que, durant la primera etapa d’escolarització de la seva filla, es quedava a la porta del centre i pujava a l’aula cada hora i mitja a fer-li els controls de sucre ella mateixa. “Vaig estar un mes i mig així”, explica. Ara, però, la seva filla ja rep el suport que necessita a l’escola. “És molt injust perquè tot depèn de la insistència i lluita que faci la família”, afirma.
Des d’USTEC, el sindicat majoritari entre el professorat, coincideixen en què el decret que hauria de fer inclusiva l’escola “no s’aplica com s’hauria d’aplicar”. Iolanda Segura, mestra i portaveu d’USTEC, afirma que la feina del professorat és cada vegada més “desesperant” per intentar suplir la manca de recursos, alhora que reconeix que “no poden atendre tot l’alumnat com ho necessita”.
Des del sindicat USTEC, denuncien que la feina del professorat és cada vegada més “desesperant” per intentar suplir la manca de recursos, alhora que reconeix que “no poden atendre tot l’alumnat com ho necessita”
“El Departament no està posant els recursos necessaris i cal un replantejament”, reclama Segura. Recorda com a inici de curs, el Departament d’Educació va anunciar que estava posant els recursos necessaris per atendre la diversitat de necessitats a les aules, per la qual cosa reclamen personal propi del departament.
El Departament d’Educació admet que, malgrat els recursos desplegats, “no es pot considerar que el sistema educatiu sigui plenament inclusiu” i subratlla que al llarg del curs escolar d’enguany, s’ha realitzat una “avaluació externa sobre el desplegament del decret” per tal de millorar-lo.
Al País Valencià, la situació és similar. El 2018, la Generalitat Valenciana aprovava un Pla d’Inclusió i Cohesió Social per instaurar principis d’equitat en el sistema educatiu. Aquesta llei busca garantir la igualtat d’oportunitats en l’accés, la participació, la permanència i el progrés de tots els infants, independentment de les seves capacitats físiques o mentals.
Pel docent de secundària Salva Castany, membre de la COS, tenir una educació inclusiva “és una realitat difícil de portar a terme amb només un mestre a l’aula”
El decret posa èmfasi en el paper dels centres educatius, com un espai on disposar de mecanismes i procediments per detectar de manera primerenca les necessitats específiques de l’alumnat. Però també en el paper de la conselleria com a font que proporciona a les escoles protocols, directius i orientacions necessàries per a facilitar als docents la implementació del model inclusiu. Salva Castany, membre de la Coordinadora Obrera Sindical (COS), destaca que el pla és “paper mullat”. Castany és professor de Tecnologia en un institut de secundària i recalca que tenir una educació inclusiva “és una realitat difícil de portar a terme amb només un mestre a l’aula”
Més professionals, bàsic per aterrar la igualtat d’oportunitats
Núria López, per del Sindicat de treballadors i treballadores de l’ensenyament del País Valencià (STEPV), destaca que el personal educatiu “continua sentint que no arriba a donar cobertura a totes les necessitats que hi ha a les aules”. Malgrat això, considera que el Pla d’Inclusió i Cohesió Social s’està aplicant de manera adient gràcies a l’acord signat el 2022 per millorar les plantilles de professorat i les dotacions a l’aula. Tot i això, considera que encara hi ha mancances, com la tardança a l’hora de cobrir les baixes del professorat. “Poden arribar a passar mesos fins que es cobreix aquella plaça i sovint hem de cridar les famílies perquè tirin una mà”, denuncia.
Lucía és mare d’un nen de 9 anys amb trastorn de l’espectre autista. Actualment, va a una escola ordinària amb atenció dins una aula d’educació especial, dins una escola ordinària. Això permet al seu fill poder-se relacionar amb tots els nens i nenes de l’escola i al mateix temps tenir atenció personalitzada. Abans, però, estava escolaritzat en un altre centre, on no rebia el suport que necessitava. “A l’escola on estàvem abans se’l volien treure de sobre”, denuncia. Lucía es va sentir obligada a canviar el seu fill de centre.
Malgrat que estigui satisfeta amb l’actual col·legi, recalca que quan va començar el curs escolar, no hi havia educadora perquè estava de baixa. “Vam estar dos mesos sense educadora, i no és una cosa puntual, passa en moltes més aules”, afirma Lucía. “No hem tingut educadora durant molts mesos perquè estava de baixa”, coincideix a remarcar Mª Ángeles, mare d’un nen de 4 anys amb trastorn de l’espectre autista, que va patir una situació similar. Des del servei d’inclusió educativa de la Generalitat Valenciana, afirmen que aquests dos exemples són “casos aïllats”. “Normalment quan una persona està de baixa se la substitueix i quan la baixa és només per un parell de dies, l’escola ho ha de tenir previst amb professorat de guàrdia”, afirma la Generalitat valenciana.
“El problema està en el fet que per més que la Generalitat et reconeix els suports, a l’escola no li donen els recursos perquè això sigui així”, lamenta Mª Ángeles, mare d’una criatura amb autisme
Al fill de Mª Ángeles li han concedit les hores màximes de suport a l’aula, però no les està rebent. “El problema està en el fet que per més que la Generalitat et reconeix els suports, a l’escola no li donen els recursos perquè això sigui així”, lamenta.
Des del STEPV constaten mancances, també, en la formació i les orientacions del claustre de docents. “No hi ha hagut una formació prèvia ni pel professorat ni pel centre”, afirmen des del sindicat.
A més de l’educació dins les aules, la manca de recursos per fer front a l’educació inclusiva repercuteix en què molts infants es quedin sense poder fer activitats extraescolars perquè l’escola no disposa del personal de suport necessari. “Al centre on anava abans no el deixaven apuntar a l’escola d’estiu perquè deien que necessitaven personal especialista i que no podien posar-lo; em deien que havia de pagar jo mateixa aquesta persona perquè el meu fill pogués estar atès”, recorda Lucía.
Mª Ángeles explica que coneix famílies que, com Lucía, no han pogut portar els seus fills a activitats extraescolars, “perquè no tenen personal per atendre’ls”, lamenta. La cap de servei d’inclusió educativa de la Generalitat valenciana declara, tanmateix, que el decret s’està aplicant “plenament”.
