Durant els dies de Nadal, les xarxes socials a Galícia es van omplir de fotografies de platges amb grans concentracions de petites boles de plàstic (els pèl·lets) que el mar havia arrossegat fins a la costa. A poc a poc anaven apareixent més notícies d’abocaments i avisos al llarg del litoral gallec. Posteriorment, es va saber que els plàstics provenien de sis contenidors que el vaixell Toconao va perdre a vuitanta quilòmetres davant de la costa de Viana do Castelo, al nord de Portugal, el dia 8 de desembre.
Segons el Diario de Arousa i l’associació Noia Limpa, diversos veïns del municipi de Ribeira ja havien avisat de la presència d’aquests plàstics els dies 12 i 13 de desembre a les platges de Corrubedo (La Corunya). Tanmateix, el govern autonòmic no va activar el pla d’emergències per contaminació marina fins al dia 5 de gener. Aleshores, el vessament de pèl·lets era ja de domini públic.
El retard de pràcticament un mes en prendre mesures i l’actuació posterior ha aixecat una onada d’indignació a la societat gallega. Gran part de la ciutadania i entitats ecologistes acusen a la Junta de Galícia d’inacció davant aquesta crisi ecològica.
Voluntàries organitzades a les xarxes socials
El cap de setmana del 6 i el 7 de gener, grups de voluntàries i entitats mediambientals així com alguns ajuntaments van començar a netejar les platges el seu compte. Va ser el tret de sortida d’un extens moviment en què les persones que volen col·laborar s’organitzen conjuntament amb associacions ecologistes i agrupacions locals vinculades al mar. Ho fan amb dues finalitats principals, per una banda, organitzar la neteja de les platges, per l’altre, denunciar la inacció de la Junta de Galícia davant la crisi ecològica, així com conscienciar a la ciutadania sobre els perills per al medi ambient que suposa l’ús i transport massiu de plàstics.
El principal mitjà de coordinació és la comunitat de Telegram Pellets Plásticos Galicia que té prop de 1.200 membres en el moment d’escriure aquestes línies. Es divideix en grups per fer accions de neteja per comarques, per fer difusió a premsa i per preparar accions de protesta. Hi ha disponible un mapa col·laboratiu on les usuàries geolocalitzen els indrets de la costa amb presència de pèl·lets, assenyalen les accions de neteja (amb resultat total o parcial) així com les platges on no se’n detecten.
Les neteges de platges queden recollides en un full d’Excel on s’especifica la platja a netejar, el municipi, hora i lloc de quedada i una persona de contacte. La comunitat, que és dinamitzada essencialment per persones voluntàries, convida la gent a autoorganitzar-se per dur a terme les accions de neteja tot i que també existeixen nombroses convocatòries gestionades per associacions i/o municipis.
Per recollir els pèl·lets cal fer un primer garbellat per separar les algues, i les restes d’aquest primer garbellat s’aboquen en un cubell amb aigua per flotar els pèl·lets, que posteriorment es recullen amb l’ajuda d’un colador
Dissabte 13 de gener es van dur a terme diverses neteges que van desplaçar a centenars de voluntàries de tot Galícia i també d’altres punts de l’Estat. Una d’elles va ser al municipi de Noia (Ria de Muros-Noia, La Corunya) organitzada per les associacions ADEGA i Noia Limpa. A la crida hi van acudir una cinquantena de voluntàries. En començar, les organitzadores van explicar sobre com es recomana recollir els pèl·lets. Cal fer un primer garbellat per separar les algues, que s’han de deixar a la platja, ja que són un component imprescindible de l’ecosistema marí. Les restes d’aquest primer garbellat s’aboquen en un cubell amb aigua per flotar els pèl·lets, que posteriorment es recullen amb l’ajuda d’un colador.
El voluntariat es va repartir entre les platges de Boa Grande i de Queiruga, per netejar minuciosament la platja sota una pluja no molt forta però insistent. Collir pèl·lets requereix paciència perquè són molt petits (entre tres i quatre mil·límetres aproximadament) i es troben molt repartits. Molts dels assistents comentaven la sensació d’impotència, la feina és lenta, els residus es troben molt repartits i hi ha molt terreny a netejar.
Després de tres hores de neteja es va concloure l’activitat. L’alcalde del municipi, que també havia estat present a la neteja, va agrair a les persones assistents i tot seguit una de les membres de Noia Limpa va aprofitar l’ocasió per lamentar de nou la inexistència de protocols i de plans d’actuació per fer front a aquest tipus d’incidents i va recordar també el problema mediambiental global que suposen els microplàstics.
Entitats ecologistes i investigació científica
Les protagonistes d’aquest moviment de voluntariat i alhora reivindicatiu no són només voluntàries individuals. Sobre el paper de les entitats ecologistes hem pogut parlar amb Veronica Torrijos, membre de l’associació ADEGA (Asociación para A Defensa Ecolóxica de Galiza) i secretaria de la Federación Ecoloxista Galega. Afirma que la crisi dels pèl·lets és quelcom que encara està en procés i, per tant, encara és d’hora per tenir una bona valoració. Personalment, veu la situació amb molta llàstima: “Sembla que després del desastre del Prestige no hàgim après res, ni les administracions, ni la ciutadania a l’hora d’escollir els seus representants”.
Critica la falta de rigor a l’hora d’explicar el que està passant i ho compara amb la catàstrofe del Prestige, un dels majors abocaments de petroli que va omplir de negre les costes gallegues ara fa vint-i-un anys. Si aleshores el problema eren uns “fils de plastilina” ara són unes “boletes comestibles”. A parer seu “les administracions continuen sense estar a l’altura de les necessitats ecològiques i no es prenen seriosament la cura del medi natural. En aquest sentit, sembla que, davant d’aquest tipus d’emergències, la societat és capaç de reaccionar més ràpidament i amb major coordinació que les administracions”.
Segons la Dra. Alicia Herrera Ulibarri, els pèl·lets poden contenir substàncies contaminants que depenen del tipus de polímer plàstic i els additius afegits i també dels possibles contaminants que es poden haver enganxat al pèl·let
Un altre tema de disputa mediàtica és el nivell de toxicitat dels pèl·lets. El primer informe encarregat per la Junta afirmava que les boletes de plàstic “no són tòxiques ni perilloses”, però un segon informe contradiu el primer i recomana “precaucions per evitar el contacte amb la pell” segons les informacions avançades per eldiario.es. Sobre aquesta qüestió hem pogut parlar amb la Dra. Alicia Herrera Ulibarri, investigadora a la universitat de Las Palmas de Gran Canària. Aquesta científica explica que a Canàries i a altres costes fa molts anys que arriben pèl·lets. Diversos experiments han pogut comprovar que efectivament afecten els peixos, però “encara no existeixen dades ni positives ni negatives sobre els seus afectes a l’organisme humà”. Segons les seves declaracions, els pèl·lets poden contenir substàncies contaminants que depenen del tipus de polímer plàstic i els additius afegits i també dels possibles contaminants que es poden haver enganxat al pèl·let.
Voluntàries, entitats ecologistes i sectors del mar van celebrar una manifestació a Santiago de Compostel·la el passat diumenge 21 de gener per denunciar la “despreocupació” de les administracions davant l’amenaça que suposen els pèl·lets i exigir a la Junta de Galícia i el govern central més transparència informativa i mitjans efectius per a la neteja. Enmig de la polèmica, el govern de la Junta de Galícia (en mans del PP) ha acusat les entitats i l’oposició de protestar per “electoralisme”. Per d’altres, aquesta acusació “és una excusa per tapar els errors comesos”.
Les eleccions autonòmiques estan previstes per al pròxim 18 de febrer i pel que sembla, aquest serà un dels temes de la campanya. Tanmateix, entitats, voluntàries i expertes coincideixen en el fet que la crisi va per llarg, ja que la majoria dels pèl·lets abocats encara han d’arribar a les costes. “Governi qui governi s’haurà de continuar netejant i segurament també protestant”, es podia sentir entre les organitzadores de la manifestació.
