Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

Clam unànime contra la precarietat i el racisme institucional en un 8M que opta per fórmules diverses

Amb convocatòria de vaga o sense, les organitzacions feministes preveuen una jornada d’accions per fer visible la condemna a les desigualtats i violències que impacten en les dones, tant en el treball remunerat com en la resta d’àmbits de la vida. Revertir les polítiques que exposen les migrades a greus vulneracions de drets i aturar la massacre a Gaza, entre les demandes centrals de les mobilitzacions als Països Catalans

La gran marxa feminista de Barcelona l'any 2023 | Ricard Novella

El pols del dia de les dones treballadores com a jornada principal de mobilització feminista es manté constant, ben viu, des de la primera vaga feminista als territoris de l’Estat, el 8 de març del 2018. Ho fa assenyalant, 8M rere 8M, les bases d’un món ordenat en detriment de la disposició de temps, diners, salut i llibertat per decidir de les dones. I ho fa evidenciant a l’espai públic que un gruix d’aquesta part de la població sistèmicament violentada no s’hi resigna, sinó que aspira a canviar-ho d’arrel. Les organitzadores del 8M confíen a fer-ho visible de nou demà d’una manera massiva.

Entre els eixos centrals de les mobilitzacions, enguany hi ha les precarietats: la precarietat en les condicions de treball, accentuada en sectors altament feminitzats i vinculats a les cures. I també la precarietat de les condicions per atendre les necessitats de cures de petites i adultes. La feina més essencial per sostenir-nos i la més menystinguda i desprotegida. Encara és majoritàriament assumida per dones, que són les que n’assumeixen els costos.

“La vaga feminista és de cures, laboral i de consum, i qui no pugui fer-la, pot sumar-se a les mobilitzacions”, explica Victoria Columba, activista de Regularització Ja, sobre com s’ha plantejat el 8M a Catalunya

Per denunciar-ho, a Catalunya, l’Assemblea 8M convoca una nova jornada de vaga feminista —de cures, consum, estudiantil i laboral—, amb la cobertura dels sindicats CGT i IAC, que han registrat la convocatòria de vaga general. Natàlia Camàra, portaveu de l’Assemblea 8M, reivindica que la fórmula de vaga feminista, “més enllà de la tradicional que ha utilitzat el moviment obrer”, és una eina útil per “fer visible i parlar sobre com el patriarcat i el capitalisme es reconfiguren”. “Creiem important fer-ho en un context en què, a més, veiem com costa molt mobilitzar-nos, i el feminisme pot fer de motor”, afegeix entre els motius per apostar-hi.

La vaga d’estudiants la convoca el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans, per denunciar “les desigualtats de gènere i la violència masclista”. A les portes del 8M, a la Universitat de Barcelona s’ha fet una acció per reclamar respostes davant els casos de professorat acusat d’agressions masclistes.

“La vaga que convoquem és en tots els àmbits, i qui no pugui fer-ho, pot sumar-se a les mobilitzacions”, comenta Victoria Columba, activista de Regularització Ja, sobre com s’ha plantejat la jornada reivindicativa a Catalunya.

“Pot ser estratègic oferir espais d’acció sense vaga el 8M i no institucionalitzar aquesta eina, sinó que li donem més força quan ho considerem”, planteja Marta Maicas, part de l’Assemblea Feminista de València

Ara bé, la vaga ja no és una fórmula que s’activa unànimement arreu el 8M. Tot i coincidir en la denúncia de les precarietats i abusos en els treballs remunerats i no remunerats, l’organització de les mobilitzacions feministes al País Valencià i a les illes Balears no hi aposten.

Marta Maicas, portaveu de l’Assemblea Feminista de València, explica que consideren la convocatòria de vaga “una eina de la classe treballadora molt útil”, però que no ha d’agafar-se “per defecte”.  “Trobem legítim utilitzar-la, però també pot ser estratègic oferir espais d’acció sense vaga el 8M, no institucionalitzar aquesta eina, sinó que li donem més força quan nosaltres considerem”, exposa sobre la decisió.

En la mateixa direcció, Rosa Fiteni, vicepresidenta de les Kellys a les Balears, part de l’organització del 8M al territori, també explica la decisió de no fer vaga per trobar-la “poc estratègica” en aquest moment. Igualment, hi haurà mobilitzacions durant una jornada que Fiteni valora per la capacitat de “fer sortir de la invisibilitat” les treballadores del seu sector.  Entre les demandes principals, el col·lectiu de netejadores d’hotel destaca aconseguir la jubilació anticipada —ateses les patologies que sovint desenvolupen arran d’anys fent la feina de neteja als hotels—, regular la sobrecàrrega que pateixen habitualment als establiments hotelers i que se’ls reconeguin les malalties laborals que desenvolupen.

A les Balears, hi haurà mobilitzacions durant una jornada que, malgrat no ser de vaga, les Kellys, part de l’organització del 8M, valoren per la capacitat de “fer sortir de la invisibilitat” les treballadores del sector

Amb convocatòria de vaga o sense, la jornada d’acció que arreu dels Països Catalans tindrà lloc el 8M es proposa visibilitzar treballadores de sectors feminitzats que solen quedar en posicions invisibles. És el cas, a més de les netejadores, de les treballadores de la llar i les cures, les treballadores sexuals i les jornaleres. També, de “les que tenen discapacitats i totes les que veuen minvats els seus drets pel fet de ser dones, lesbianes i trans”, plantegen des de l’Assemblea 8M de Catalunya.

Les Kellys, Sindillar i Putes Llibertàries del Raval, part d’aquesta assemblea, han reclamat que tant el treball de cures com el treball sexual siguin plenament reconeguts com a treball. Així mateix, plantegen que sense “justícia” per a les treballadores en aquests sectors altament precaris, feminitzats i amb molta presència de treballadores d’origen migrant, no es pot assolir “justícia feminista”.

 

Denunciar les fronteres que obren violències cap a les dones

Sindillar és el tercer any que crida les treballadores de la llar i les cures a fer vaga, i ho fa amb unes demandes concretes: obtenir retroactivitat de la prestació d’atur —de què estaven excloses fins fa un any i mig— i comptar amb la protecció de la llei de riscos laborals. Això, és clar, seria possible per les que hagin pogut accedir a un contracte, cosa que la llei d’estrangeria dificulta durant anys. El treball de la llar és una porta d’entrada al mercat laboral de subsistència principal per a moltes de les dones migrades que arriben a l’Estat i, alhora que queden exposades a múltiples abusos, esdevenen una peça fonamental del sistema de provisió de cures a les persones en situació de dependència.

La CGT, sindicat convocant de la vaga laboral al costat de la IAC, situa al rovell de la convocatòria la reivindicació de les cures com a “dret fonamental, sense precarització i remunerades”

La CGT situa al rovell de la convocatòria de vaga feminista la reivindicació de les cures com a “dret fonamental, sense precarització i remunerades”. A més del sector de les cures i el sociosanitari, el sindicat crida a fer vaga, també, per denunciar les condicions en sectors feminitzats infraremunerats, com el comerç i el telemàrqueting. Entre les demandes que planteja la CGT, hi ha acabar amb la bretxa salarial i en les pensions, erradicar els biaixos de gènere en la salut laboral, establir una renda bàsica, la jornada laboral de 30 hores, comptar amb polítiques de coeducació i regularitzar les persones en situació administrativa irregular.

“Aquests dies, amb les protestes del camp, no trobem protestes de les jornaleres, perquè moltes estan sense papers, que vol dir sense poder denunciar violències, i hi ha dones que no poden denunciar violències masclistes perquè els poden obrir una ordre d’expulsió, per això cal veure que la llei d’estrangeria es una llei masclista a més de racista”, exposa Columba.

També, l’activista destaca la desprotecció en què es troben les treballadores sexuals, moltes, en situació administrativa irregular. “La criminalització del treball sexual és també contra dones que no tenen papers”, critica. De fet, segons alerten organitzacions socials, les dones que exerceixen treball sexual estan molt representades entre les dones tancades en CIE.

El 8M es presenta enguany com una jornada per continuar assenyalant empreses “còmplices” de les polítiques d’apartheid i massacre contra la població palestina 

“Que hi hagi presons per a persones sense documentació és símbol de la situació, que perpetua violències de què el feminisme no es pot desentendre, perquè sense altres lluites com és l’antiracista i la dels drets de les treballadores sexuals no es pot entendre el feminisme”, planteja Silvana Cabrera, activista de Regularització Ja a València. Precisament, el CIE de Sapadors serà el punt d’inici de la manifestació del 8M a la ciutat.

A més de la llei d’estrangeria, el 8M tindrà entre les principals denúncies el nou pacte de migració i asil de la Unió Europea. Des de Regularització Ja, apunten que es tracta d’un marc de política migratòria que “legitima les violències contra les dones i nenes i agreuja la indefensió a les fronteres”. “Tornar les dones a un tercer país podria suposar un risc per a les seves vides i també pot impossibilitar la capacitat de demanar asil, entre d’altres, per violència de gènere”, detalla Columba.

Aturar “els genocidis” és també una de les reivindicacions que, davant la massacre de la població a la Franja de Gaza, tindrà centralitat en la jornada d’accions. En el cas català, Columba remarca que la vaga que convoquen inclou el consum, i que, per tant, la jornada és una ocasió per continuar assenyalant empreses “còmplices” de les polítiques d’apartheid i massacre contra la població palestina de l’Estat d’Israel.

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU