Dos anys després de ser detingut, el periodista Pablo Gonzalez Yagüe continua empresonat a Polònia sota règim de presó provisional. Se l’acusa de ser un agent de la Direcció Principal d’Intel·ligència de l’Estat Major General de les Forces Armades de la Federació Russa (GRU), un suposat delicte d’espionatge pel qual, segons la llei polonesa, podria enfrontar-se a una pena de fins a deu anys de presó. Durant aquest temps se l’ha mantingut en aïllament, mantenint un contacte molt limitat amb els seus familiars.
Fa poques setmanes, el Tribunal d’Apel·lacions de Lublin, prorrogava, per vuitena vegada, la presó provisional per tres mesos més, sense establir una data per a la celebració del judici. D’aquesta manera superarà el llindar màxim de dos anys que recullen la majoria de les legislacions europees, però que, en el cas de Polònia, compta amb diverses excepcions, com la necessitat “d’obtenir proves en un cas d’especial complexitat o fora del país” o si no es pot establir o confirmar la identitat de l’acusat. A la pràctica, segons denuncia el seu advocat Gonzalo Boye, “no existeix un límit” i, per tant, “el poden tenir empresonat el temps que considerin”.
Boye, qui fa pocs dies va poder visitar Pablo González, assegura que encara no s’ha presentat “cap prova” i que les acusacions contra ell “es basen simplement en les tesis dels serveis d’intel·ligència polonesos”. Per a organitzacions com Reporters Sense Fronteres, el seu empresonament “és un cas sense precedents” dins la Unió Europea. Denuncien l’existència de “càrrecs secrets” i exigeixen a la Fiscalia polonesa un “mínim de transparència” i la seva posada immediata en llibertat, així com la celebració d’un judici “l’abans possible”.
Col·laboració i silenci de l’Estat espanyol
El 28 de febrer de 2022, Pablo González va ser detingut per l’Agència de Seguretat Interior polonesa a la ciutat de Przemysl, molt propera a la frontera amb Ucraïna, on es trobava cobrint l’arribada de milers de refugiades que fugien de la recentment iniciada invasió russa. Periodista freelance i col·laborador habitual de mitjans com Público, Gara o La Sexta, González va ser empresonat a la presó de Rzeszów fins al 21 d’abril, data en la qual va ser traslladat al penal de Radom, localitat més propera a Varsòvia, i a on roman fins al dia d’avui.
Tot el que rodeja la detenció i posterior empresonament de Pablo González ha estat marcat per les incongruències i falta de transparència de l’administració i els cossos policials i judicials polonesos. No va ser fins passats quatre dies de la seva detenció, que les autoritats poloneses van emetre un comunicat oficial acusant González d’espiar pel GRU i de “dur a terme activitats per a Rússia utilitzant el seu estatus periodístic”. Fins llavors, va estar aïllat, incomunicat i sense assistència consular, incomplint diversos punts recollits a la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea, de la qual Polònia és estat membre.
Se l’acusa d’haver usat l’àlies de Pavel Alekseevich Rubtsov per dur a terme tasques d’espionatge. Aquest nom és el que consta al seu passaport rus, ja que el periodista va néixer l’any 1982 a l’antiga Unió Soviètica
Durant setmanes, el cònsol espanyol va ser l’únic que el va poder visitar i no va ser fins a finals d’aquell mes d’abril, dos mesos més tard de la seva detenció, que va poder comptar amb un advocat polonès de la seva elecció. Fins llavors, havia estat la Fiscalia polonesa qui li havia imposat dues advocades d’ofici i la primera d’elles va renunciar a dur el cas al cap de poc. No és fins al mes de novembre que se li permet la primera visita de la seva parella, Oihana Goiriena, mentre se’l continua mantenint en un règim d’aïllament en el que ha de passar 23 hores al dia tancat a la seva cel·la.
Entre les acusacions contra el periodista presents a l’ordre de presó temporal del Tribunal Regional de Rzeszów, es deia que González hauria usat l’àlies de Pavel Alekseevich Rubtsov per dur a terme tasques d’espionatge. Aquest nom és, ni més ni menys, el que consta al seu passaport rus, ja que el periodista va néixer l’any 1982 a l’antiga Unió Soviètica. El seu avi matern va emigrar a l’URSS en plena Guerra Civil Espanyola i, en divorciar-se els seus pares, González va traslladar-se a Catalunya on va adoptar la nacionalitat espanyola i l’equivalent al seu nom en castellà, Pablo, amb els cognoms materns.
Dos mesos abans de la seva detenció a Polònia, el periodista es trobava a Ucraïna cobrint la guerra des del Donbass. El 6 de febrer, va rebre una trucada dels serveis d’intel·ligència ucraïnesos (SBU), on se li va requerir que es personés a la seva seu de Kíiv. Allà va ser interrogat durant quatre hores i se’l va instar a abandonar el país després de fer-li una còpia de la seva targeta telefònica. Durant l’interrogatori va ser acusat de “prorús”, presentant com a possibles proves el fet de col·laborar amb el diari Gara o la possessió d’una targeta de crèdit de l’entitat Laboral Kutxa. A això, se li suma que parla el rus de forma fluida, a més d’haver centrat la seva carrera professional com a periodista en territoris de l’antiga Unió Soviètica.
El govern espanyol ha mantingut un perfil molt baix respecte la detenció de Pablo González, limitant-se a breus respostes quan se li ha preguntat per l’assumpte al Congrés dels Diputats
En paral·lel, el Centre Nacional d’Intel·ligència espanyol (CNI) va abordar familiars de González i gent que li és propera. Se’ls va interrogar sobre la vida personal i laboral del periodista, cercant evidències que, efectivament, és prorús. Juan Teixeira, fotoperiodista i col·laborador habitual de Pablo González, explicava llavors a la Directa que “aquesta acusació no encaixa”, però, presumiblement, “els informes del CNI i del SBU ucraïnès són els que van portar a la seva detenció posterior” per part de les autoritats poloneses.
El govern espanyol ha mantingut un perfil molt baix respecte la detenció de Pablo González, limitant-se a breus respostes quan se li ha preguntat per l’assumpte al Congrés dels Diputats espanyol. Quan, el mes de març de 2022, el ministre d’Afers Exteriors espanyol, José Manuel Albares, va mantenir una reunió amb el seu homòleg polonès, no es va ni mencionar el cas en la roda de premsa posterior. El govern al·legava que la Fiscalia polonesa hauria ordenat mantenir secret sumarial respecte a tot el relacionat amb el cas. Segons denuncia Boye, el paper de l’Estat espanyol durant tot aquest temps, “no ha anat més enllà de l’assistència consular”.
Periodistes assenyalades
“Es tracta d’un atac a tot el periodisme”, afirmava Teixeira dos mesos després de la detenció, assenyalant que aquesta forma part d’una ofensiva “judicial i econòmica contra el periodisme independent”. Aquesta pràctica no és nova, però arran del conflicte a Ucraïna està arribant al paroxisme. En l’actual marc de polarització mediàtica, hi ha una tendència a titllar de “prorús” qualsevol discurs que s’allunyi de la narrativa majoritària o que intenti oferir matisos, i les periodistes són sovint criminalitzades així.
L’any 2016, la web DC Leaks, revelava l’existència d’una sèrie de documents on s’incloïen llistes d’activistes i periodistes considerades com a “creadores d’opinió prorrusa a Twitter”. A les llistes s’hi incloïen persones de tot el continent europeu i, en el cas espanyol, haurien estat elaborades a petició de l’Open Society Foundation, dirigida pel magnat empresarial Geoge Soros, segons el que van publicar diversos mitjans. En aquestes llistes hi apareixia, entre molts altres, Pablo González.
L’any 2015, el llavors president ucraïnès, Petró Poroixenko, signava un decret pel qual vetava l’entrada al país a uns 400 periodistes, a més d’expulsar-ne altres sis que llavors hi treballaven
Però aquest no és l’únic cas que demostra l’existència de llistes assenyaladores de professionals de la informació en relació amb el conflicte a Ucraïna. L’any 2015, el llavors president ucraïnès, Petró Poroixenko, signava un decret pel qual vetava l’entrada al país a uns 400 periodistes, a més d’expulsar-ne altres sis que llavors hi treballaven. A les persones implicades se les acusava “d’amenaçar els interessos, la seguretat nacional i la integritat territorial d’Ucraïna”.
Un any més tard, la web ucraïnesa Mirotvorets, feia públic un llistat de fins a 5.000 periodistes acreditades a les repúbliques de Donetsk i Lugansk, on s’incloïen els seus telèfons i adreces de correu electrònic. El portal acusava les informadores de “cooperar amb combatents d’una organització terrorista” i cridava a prendre represàlies contra elles. La creació de la web s’atribueix a Antón Gueráschenko, assessor del ministre de l’Interior ucraïnès, Arsén Avàkov. En les seves pròpies paraules, l’objectiu del portal seria “crear una base de dades de terroristes, separatistes i bandolers”. A més de periodistes, també va fer públiques les dades d’activistes considerades “agents de Rússia”. L’escriptor ucraïnès Oles Buzina va ser assassinat poc després de ser assenyalat per Mirotvorets.
