El passat 5 de març, el senat de Xile va prorrogar per trenta dies més l’estat d’excepció que l’expresident Sebastián Piñera va imposar el 2021. La votació va posar d’acord a tots els partits polítics, des de l’Alianza de Gobierno del president Gabriel Boric, fins al partit d’ultradreta, Partido Republicano. Només la reconeguda activista i actual senadora independent Fabiola Campillai va votar en contra.
A banda de la militarització d’aquest territori del Wallmapu, la persecució al moviment autonomista maputxe també es reflecteix a les presons. Actualment, són més de quinze els presos polítics maputxes internats en els centres penitenciaris de Concepción i Temuco, que afronten penes de fins a quinze anys de presó per suposats delictes com intents frustrats d’homicidi o incendis de maquinària forestal.
Els tribunals han anul·lat la condemna a presó de quatre presos maputxes després de dur a terme una vaga de fam de 95 dies
Davant d’aquest context, el 13 de novembre de 2023, Ernesto Llaitul, Ricardo Reinao, Nicolás Alcaman i Esteban Henríquez, quatre presos maputxes de la Coordinadora Aurauco-Malleco (CAM) que van ser condemnats a quinze anys de presó, van decidir iniciar una vaga de fam. Reclamaven la nul·litat dels judicis i les condemnes, reivindicacions a les quals també es van sumar els altres onze presos polítics maputxes distribuïts entre els centres penitenciaris de la regió del Biobío i de la Araucania.
Després de més de 95 dies des de l’inici de la vaga de fam, el passat divendres 9 de febrer, la Cort d’Apel·lació de Concepción va fer pública la resolució per la qual s’anul·lava la condemna als quatre presos de la CAM per manca de garanties processals.
Vaga de fam amb greus conseqüències
L’acció urgent a la que van haver de recórrer els weichafes, nom en mapudungu amb el que els maputxes anomenen als defensors del seu poble-nació, ha tingut conseqüències molt greus en l’estat de salut físic i psicològic dels reclusos.
Dos dies després que el Col·legi de Metges de Xile recomanés “el trasllat d’Esteban Henríquez a un centre hospitalari d’alta complexitat a causa de l’alta probabilitat que patís una descompensació greu amb risc de defunció”, el seu company, Ernesto Llaitul, va haver d’ingressar d’urgència a l’Hospital Regional de Concepción per una arrítmia cardíaca.
Els presos polítics van anunciar mitjançant un comunicat aquesta dràstica i urgent decisió per reclamar, per una banda, l’anul·lació del judici que els va condemnar a quinze anys i quatre mesos “de manera injusta, arbitrària i sense proves” i per l’altra, unes condicions penitenciàries dignes que respectin els drets humans i culturals dels membres d’un poble originari.
La jutgessa ha dictat presó preventiva pels quatre presos i el director de la presó els ha imposat un càstig de quinze dies sense visites i els ha negat l’entrada de qualsevol bé material
Finalment, amb un estat de salut molt deteriorat, els quatre reclusos van comunicar el passat 16 de febrer que donaven per finalitzada la vaga de fam, davant de l’assoliment de l’anul·lació del judici a causa de “la inexistència de proves que són fonamentals per a establir una sentència, resultat d’una persecució política per ser membres de la CAM i del moviment autonomista maputxe”.
Segons les portaveus de la CAM, en aquest cas “s’evidencia novament la intenció del grup especialitzat de la Brigada de Investigaciones Policiales Especiales (BIPE), d’implantar proves falses i crear un fals relat. Una estratègia ja coneguda i aplicada en altres causes en contra d’altres weichafe”.
En declaracions a la Directa, el dirigent maputxe Hugo Melinao, que actua com a portaveu dels presos polítics a Temuco, va afirmar que “si haguéssim denunciat davant la Cort Iberoamericana dels Drets Humans, ens haguessin donat la raó, però haguessin trigat deu anys a examinar tot el cas”.
Tot i així, cal destacar que malgrat l’anul·lació de la condemna, la jutgessa del Tribunal de Los Ángeles ha dictat presó preventiva pels quatre presos i, fins i tot, el director de la presó els ha imposat un càstig de quinze dies sense visites per la vaga de fam efectuada i ha negat l’entrada de qualsevol bé material.
Condicions penitenciàries i tractats internacionals
Una altra de les reivindicacions històriques dels defensors del poble maputxe, que també s’incloïa en la declaració de la vaga de fam, és la millora de les condicions pels presos polítics d’aquest poble originari.
Els afectats reclamen que se’ls respectin els seus drets fonamentals, habilitant un mòdul especial a les presons per les persones maputxes que respecti els seus costums, els seus hàbits i, en definitiva, la seva forma de viure, diametralment oposada a la del sistema penitenciari. Per exemple, els presos comuners no accepten els tractaments mèdics basats en la utilització de productes farmacèutics, atès que utilitzen la seva pròpia medicina tradicional administrada per les machis de cada comunitat.
Els maputxes reclamen que se’ls respectin els seus drets fonamentals, habilitant un mòdul especial a les presons que respecti els seus costums i hàbits
Un altre cavall de lluita és l’autonomia alimentària amb la qual se sustenten els maputxes. En paraules del werken (autoritat maputxe) Hugo Melinao, que també ha estat empresonat il·legalment en diverses ocasions, “quan nosaltres els diem que no menjarem dels seus productes replets de plàsti és una pèrdua per l’empresari que s’està lucrant amb el negoci de l’alimentació a la presó”.
Aquesta conducta per part de les autoritats i les administracions penitenciàries vulnera el Conveni 169 de l’Organització Internacional del Tractat sobre els Pobles Indígenes, del qual Xile és signant. A l’article 10 es declara que “quan s’imposin sancions penals previstes per la legislació general a membres d’aquests pobles hauran de tenir-se en compte les seves característiques econòmiques, socials i culturals”, a més de “donar preferència a altres tipus de sancions diferents de l’empresonament”.
Tot i la claredat de la llei internacional vers les condicions penitenciàries dels pobles indígenes, els quatre presos polítics de la CAM a Concepción declaren que “quant a la demanda del mòdul i a condicions que respectin la nostra condició de maputxe va haver-hi una negativa rotunda de part del Sotssecretari de Justícia, Jaime Gajardo, del Partit Comunista”.
Una ocupació de més de 500 anys
El Wallmapu és el territori ancestral maputxe que es compon del Gulumapu, a l’oest de la serralada dels Andes (avui Xile) i el Puelmapu a l’est de la serralada (avui Argentina).
Després de les innombrables derrotes dels colonitzadors espanyols als segles XVI i XVII, el poble maputxe va conservar la seva autonomia mitjançant els parlaments. Tot i això, després de la independència de Xile i Argentina, els exèrcits republicans van impulsar les campanyes de neteja ètnica Pacificación de la Araucanía (1861-1883) i Conquista del Desierto (1878-1885), respectivament, per destruir les comunitats maputxes, reduir-les a les reserves indígenes o obligar-les a realitzar treballs forçats.
Ja a la història moderna, a partir dels anys 80, amb l’oposició a la dictadura militar de Pinochet, el moviment autonomista maputxe es va anar enfortint i al 1990 es va crear el Consejo de Todas las Tierras, que reclamava la recuperació del territori maputxe en acord als Títulos de la Merced, documents oficials de l’estat xilè on es reconeix la propietat del territori ocupat.
L’adversari més gran dels defensors del poble maputxe són les empreses forestals, que ocupen el 20% de tot el territori Wallmapu custodiades per l’exèrcit xilè i les forces especials de Carabineros
L’ocupació per part d’empreses privades i multinacionals va tenir com a punt àlgid el 1997, quan l’empresa espanyola Endesa va construir la central hidroelèctrica més gran de l’estat al territori habitat per les comunitats Peuhenches de l’alt Biobío, profanant cementiris sagrats (Quepuca) amb maquinària de construcció o dinamitant muntanyes sagrades (Machi Cura). Les protestes vers aquesta vulneració de les Lleis del Medi Ambient i la Llei Indígena, van desencadenar en la creació de la Coordinadora Arauco-Malleco (CAM), una organització més centrada en l’autodefensa, la resistència i la recuperació de territoris.
Avui en dia, l’adversari més gran dels defensors del poble maputxe són les empreses forestals, que ocupen el 20% de tot el territori Wallmapu, segons els investigadors Héctor Nahuelpan, Álvaro Hofflinger, Edgars Martínez i Pablo Millalen, del Centro de Investigación Periodística (CIPER) amb dades de la Corporación Nacional Forestal (CONAF). Aquestes empreses multinacionals estan custodiades per l’exèrcit xilè i les forces especials de Carabineros (la policia a Xile), a més de grups paramilitars d’ultradreta o mercenaris que efectuen atemptats contra els activistes maputxes.
Els dirigents maputxes també apunten a les noves amenaces amb les quals s’estan enfrontant actualment, com les empreses d’energia eòlica que pretenen construir macroparcs de molins de vent o les plantacions d’arbres fruiters, que utilitzen una gran quantitat d’aigua i fan ús de productes de fumigació química aèria que traspassa a les comunitats veïnes.
El govern Boric i la repressió
Tot i les promeses electorals del president progressista Gabriel Boric, les fonts consultades per la Directa afirmen que la persecució s’ha intensificat en els darrers mesos i que les condemnes demanades pels fiscals pels presos polítics cada cop són més llargues.
Un clar exemple d’aquesta realitat el trobem al procediment judicial als quatre membres de la CAM mencionat anteriorment. Segons la portaveu dels presos polítics maputxes, Javiera Plaza, en declaracions al mitjà digital Resumen.cl, “l’empresa forestal víctima de l’atac incendiari es va retirar poc després de l’inici del procés com a denunciant, no obstant això, el Govern de Gabriel Boric, a través de la seva delegada presidencial, ha continuat fins al final com a querellant”.
Un altre objectiu polític assolit pel govern quant a la criminalització del moviment maputxe és l’aprovació de la Ley de Usurpaciones el novembre del 2023, que esdevé un mecanisme legal per castigar especialment la recuperació de territori maputxe. Gràcies a aquesta nova llei, per exemple, la pena pel delicte d’ocupació passa de grau mitjà a màxim. A més, un dels punts més polèmics és l’article que determina que mentre subsisteixi l’ocupació de l’immoble, els Carabineros poden ingressar als terrenys ocupats sense ordre judicial.
El líder de la Coordinadora Arauco-Malleco, Héctor Llaitul, que es troba en presó preventiva des de mitjans de 2022, va declarar que la “Ley de Usurpaciones pretén canviar la història sobre l’origen i l’ascendència respecte dels territoris ancestrals. Es vol instal·lar una postveritat a la força, utilitzant diferents eines del dret que la classe política i econòmica acostuma a usar a favor seu”.
