Un miler de tendes d’acampada, tres pàrquings amb cotxes, furgonetes i camions, músics ambulants, dues grans carpes de circ, xerrades, projeccions i concerts, una gran cuina comunitària, instal·lacions de banys secs, estands amb hospitals de campanya i atenció psicològica, de suport antirepressiu, de contrainformació, contra les agressions sexistes o per minimitzar riscos en el consum de substàncies. Criatures, grans i joves sota un ambient alegre i festiu. Podria semblar la infraestructura d’una macro rave o d’un festival d’arts escèniques, en algun punt dels camps francesos, a la comarca del Tarn, entre Tolosa i Castres.
Un senyal que no ho és són les matrícules dels vehicles aparcats tapades per impedir-ne la identificació. Dins de les set hectàrees que conformen el campament, els telèfons mòbils no existeixen. Els cartells que prohibeixen fer fotografies són per tot arreu. Persones encaputxades, amb guants i ulleres de sol es reparteixen pels prats, muntant assemblees o tallers de formació per combatre o resistir davant la policia. D’altres, megàfon en mà, coordinen grups i accions, donant instruccions de seguretat i convivència. Centenars de persones voluntàries formiguegen fent possible la logística i la intendència, convidant la gent a què s’apunti als torns de cuina, de manteniment o de neteja.
És el campament que diferents organitzacions ecologistes –La Voie Libre, Extinction Rebellion, la ZAD-A69 i Les Soulèvements de la Terre– han aixecat aquest cap de setmana a Puylaurens, Occitània, per donar cabuda als milers de manifestants vinguts d’arreu de l’Estat francès i d’Europa. La militància respon a la crida per trobar-se durant un cap de setmana de lluita contra la construcció de l’autopista A69. La convocatòria està emmarcada dins del calendari estratègic dels Soulèvements de la Terre, en el “quart acte de la setena temporada”.
Des de fa tres anys, les seves massives trobades itinerants dels Soulèvements de la Terre aporten suport logístic, financer i humà a lluites ambientalistes locals, generant un salt d’escala en l’impacte i les reivindicacions
L’organització s’ha convertit en els darrers anys en un catalitzador de les lluites ecologista del país. Sorgida de l’experiència de la ZAD als boscos de Notre Damme des Landes, ha anat guanyant amplitud i simpatia social per la creixent consciència del país amb la crisi climàtica. Està formada per científics, pagesos, sindicalistes, activistes i zadistes, i té el suport d’associacions ecologistes, intel·lectuals i acadèmics. Des de fa tres anys, les seves massives trobades itinerants aporten suport logístic, financer i humà a lluites ambientalistes locals, generant un salt d’escala en l’impacte i les reivindicacions d’aquestes. Les seves manifactions esdevenen trobades des d’on enfrontar-se a mega-projectes de gran impacte ambiental, extractivistes o de l’agroindústria. Túnels i línies d’alta velocitat, megaconques hidràuliques, autopistes, cimenteres o camps de transgènics han estat alguns dels seus objectius. Ho fan a través d’una gran varietat de mètodes de lluita, des del camp mediàtic i jurídic fins a les accions directes i de “desarmament”; un concepte que utilitzen per a justificar els seus espectaculars sabotatges de maquinària i d’infraestructura. És a dir, “desarmar” significa destruir les armes que amenacen el planeta.
Un campament eco-rebel
Divendres. Un miler de persones han arribat sense gaires ensurts, més enllà dels controls policials. Després del sopar i de la projecció de documentals, de xerrades jurídiques i de consells mèdics per part d’equips d’activistes, el silenci sepulcral convida al descans en el gran campament. A la una de la matinada, quatre cotxes patrulla que circulen lentament per la carretera que rodeja el pàrquing fan sonar gratuïtament les seves sirenes a màxima potència. A les quatre del matí, un helicòpter policial sobrevola el campament a molt baixa altura. Durant vint minuts orbita al voltant del camp, amb el focus encès amb la intenció d’intimidar i pertorbar el descans de les activistes.
Mil sis-cents policies i gendarmes, dos helicòpters, carros blindats Centaure, camions, motos de muntanya i tanquetes amb canons d’aigua s’han desplegat a la zona del campament
A la zona fa dies que l’ambient és tens. Durant el darrer any, dues grans manifestacions han acabat amb enfrontaments amb la policia. En l’última, milers de manifestants van ocupar una finca expropiada per a aixecar una ZAD i un campament de resistència, que la policia va aconseguir desallotjar l’endemà. Aquesta cap de setmana, el prefecte del Tarn, Michel Vilbois, favorable al projecte de construcció de l’autopista, no ha pogut prohibir la instal·lació del campament, al·legant que s’ubica en un terreny privat. La propietària l’ha cedit als organitzadors per a fer la trobada, ja que els seus camps quedaran afectats per la construcció d’una carretera de servei que reconduirà el trànsit dels camions de les obres de la futura autopista. No obstant això, la gran manifestació prevista per dissabte fa dies que està prohibida per la mateixa prefectura. El ministre de l’interior, Gerarld Darmarin, l’ha declarada d’alt risc, comptant amb l’amplificació de diferents mitjans de comunicació de tirada nacional. Fa mesos que Darmarin intenta il·legalitzar l’organització via decret, titllant-la d’ecoterrorista. Mil sis-cents policies i gendarmes, dos helicòpters, carros blindats Centaure, camions, motos de muntanya i tanquetes amb canons d’aigua s’han desplegat a la zona. Fa dies que un contingent policial protegeix dia i nit les instal·lacions d’Atosca i la maquinària de la NGE, les empreses concessionàries i constructores de l’A69.
Tot i la pressió policial sobre el campament, encara estem a disset quilòmetres de la “zona zero” del conflicte. Allà hi trobem la Ca l’arbre, un tram d’obres de l’autopista convertit en una ZAD, una ocupació de territori on les activistes han autoconstruït cabanes a dalt dels arbres. “Aquest mateix divendres, cinc zadistes han estat detinguts en una operació policial al bosc. També estan sent intimidats per individus de paisà, que estan cremant arbres i cabanes. Creiem que són homes contractats per l’empresa constructora”, denúncia el Jacques. Ell és un dels membres del Grup National Surveillance Arbres, que impulsen l’ocupació forestal des de fa més d’un any.
Una infraestructura per sostenir la lluita
Dissabte. És el gran dia d’una manifestació, previsiblement massiva. La cantina serveix cafè, torrades i melmelades per alimentar a les prop de tres mil assistents que arriben durant el matí. L’equip de cuina, format per voluntàries de diferents projectes de lluites comunitàries itinerants del país, ha treballat els tres dies de sis del matí a onze de la nit. Els aliments són donacions de pagesos locals, gestionats a través d’un projecte de graners col·lectius impulsat pels Soulevements.
El grup de paramèdics s’equipa amb proteccions i cascs, carregant material sanitari i lliteres en els vehicles que acompanyaran la manifestació. “Des de fa dos anys, estem presents a cada trobada de l’organització”, explica la Camille, jubilada, i que des de fa quaranta anys participa en les mobilitzacions ecologistes de l’Estat francès. I és que la dinàmica de lluites per la defensa del territori es manté constant. Segons la recerca elaborada per la revista ecologista Reporterre, en l’actualitat hi ha 5.080 lluites i conflictes ambientals actius a tot l’estat, amb major o menor intensitat. El nostre veí al campament, el Maquis, de setanta anys, és també de la vella escola ecologista. Des de fa deu anys viu a la ZAD de Notre Damme des Landes amb la seva furgoneta. S’ha convertit en gairebé una personalitat dins de les lluites ambientals i ha aparegut amb freqüència en la televisió i la premsa francesa com un entranyable pacifista ecologista. Es mostra crític amb “les provocacions i la violència contra la policia per part dels joves” i la dinàmica que es dona en aquestes trobades. “El moviment ecologista ha canviat molt. El 30% dels que hi ha aquí venen a passar-s’ho bé, no a defensar la terra, com nosaltres als 80, com a Bure, contra el cementiri nuclear”. Així i tot, afirma que no s’ha perdut ni una sola de les convocatòries dels Soulèvements de la Terre.
“L’A69 implica l’expropiació dels terrenys de 90 agricultors i l’artificialització de 355 hectàrees de terres agrícoles”, afegeix l’activista Alice. El projecte s’ha recuperat arran de la pressió de la farmacèutica Pierre Fabre
Durant el matí, sota les grans carpes de circ, les diferents entitats convocants fan una roda de premsa comuna. “L’A69 és un projecte anacrònic, elitista –divuit euros de peatge– i de gran impacte ambiental, que comporta la tala de dos mil arbres i la instal·lació d’una fàbrica de quitrà per asfaltar els 54 quilòmetres d’autopista”, explica l’Alice. “A més, implica l’expropiació dels terrenys de 90 agricultors i l’artificialització de 355 hectàrees de terres agrícoles”, afegeix. El projecte, que fa més de trenta anys que està planificat, s’ha recuperat arran de la pressió de la farmacèutica Pierre Fabre, que vol agilitzar el desplaçament de mercaderies a la regió. L’empresa controla el 5,3% de les accions d’Atosca, la concessionària de l’autopista. Segons apunten les investigacions de Reporterre, en aquest conflicte d’interessos, s’afegeix que dos dels quatre grans accionaris d’Atosca (el fons Rotschild i Ascendi), han contribuït al finançament de la campanya electoral d’Emmanuel Macron. O que el president de la comissió parlamentària del projecte de l’A69, el diputat Jean Terlier, està casat amb un alt càrrec d’influència de Pierre Fabre.
Com a final d’acte, l’associació local La Voie Libre explica el seu projecte alternatiu per al traçat de l’A69. La proposta inclou la millora de l’actual carretera Nacional 126 i el desplegament d’una gran ruta nacional de 87 quilòmetres per al desplaçament en bicicleta.
Una manifestacció frustrada
A les onze del matí, membres del sindicat agrari Confederation Paysanne conviden la gent a participar en la primera manifacció del dia. Dues-centes persones i uns quants tractors ocupen un camp proper amenaçat per l’asfalt del traçat de l’autopista, removent la terra i plantant arbres i llavors.
A la una del migdia, les dues carpes de circ ja estan desbordades de gent. Els soundsystem repiquen durant vint minuts música hardtecno a gran potència que pretén motivar les manifestants. I ho aconsegueix. L’ambient és festiu i optimista. Arreu se sent la paraula “Saint Soline”, una de les batalles més èpiques de Soulevements, ara fa un any. I que, sens dubte, ha generat un efecte crida en aquells que busquen implicar-se en moviments ecologistes de manera més combativa. El tecno deixa pas a les batucades, trompetes i càntics. Milers de persones resisteixen sota el sol abans de començar a caminar. Moltes van completament de negre. A jutjar pels ànims i l’equipació, les accions de sabotatge o de confrontació amb la policia semblen inevitables. D’altres es disfressen d’aus o animals i sostenen estructures articulades gegants. El sincretisme militant de Soulevements crida realment l’atenció, la varietat dels manifestants reflecteix els diferents perfils que s’uneixen en les seves trobades. Infants, adults i gent gran van ubicant-se en diferents blocs. Un grup d’encaputxats autònoms s’encara amb els càmeres de Canal +, que són a les portes del campament, on la premsa pot gravar imatges només si l’acompanya un activista referent.
Els plans d’acció han quedat alterats pel ràpid desplegament policial, que impedeix l’arribada dels manifestants als seus objectius. Les zones en obres de l’A69 que es pretenien “desarmar” han quedat inaccessibles
A les 14:30 del migdia, sis mil manifestants, segons l’organització; uns tres mil, segons la prefectura de Tarn, comencen a caminar. Quatre columnes, cada una amb el nom d’un color, parteixen en direccions diferents. Una d’elles és el grup no mixt, la columna roja liderada per dones i persones del col·lectiu LGTB. Una altra és el grup blau, un imponent black block, format per unes 700 persones, equipades amb cascs, ulleres, escuts, senyals de trànsit i pancartes. “+ Zadistes, – sionistes”, clama una d’elles. La tercera columna, la groga, la formen agricultors, tractors i col·lectius ecologistes. Són la columna més nombrosa. Hi ha banderes de lluites catalanes, contra la MAT o d’Aturem el macrogas. Diumenge al campament hi ha programada una xerrada de lluites ecologistes a Catalunya, com la del Quart cinturó o la de la mina de potassi a Súria. La columna verda o de la serp, composta per una barreja d’encaputxades i famílies, encén bengales i es mou entre boscos i camps per flanquejar les línies policials, atreure’n l’atenció i permetre a la columna blava realitzar accions encara desconegudes.
Després de més d’una hora de camí, les quatre columnes es retroben. Els plans d’acció han quedat alterats pel ràpid desplegament policial, que impedeix l’arribada dels manifestants als seus objectius. Les zones en obres de l’A69 que es pretenien “desarmar” han quedat inaccessibles. La situació es torna confusa, sense gaire pla B, derivant en batalla campal. Gasos lacrimògens i granades policials contra catapultes autoconstruïdes i pirotècnia militant. Segons l’organització, quaranta manifestants han resultat ferits per l’impacte de les granades GM2L i hi ha quatre persones hospitalitzades. Segons la prefectura de Tarn, hi ha deu agents de la gendarmeria ferits, un d’ells per l’impacte d’un còctel molotov, i tres vehicles policials malmesos.
A les set de la tarda un xàfec de pluja acompanya les activistes que es retiren en direcció al campament, després d’un llarg dia de batalla. Hi ha un sabor agredolç entre les manifestants que serpentegen entre boscos i carreteres veïnals per evitar els blocatges policials. L’arribada al camp és un moment de descompressió. Algunes van a descansar, d’altres a canviar-se, d’altres es queden a la infermeria, acompanyant els ferits. Alguns encaputxats fan una foguera i cremen roba i efectes personals per a no deixar cap rastre. Alguns assistents que han vingut en família agafen els cotxes i marxen cap a casa. Després del sopar, els concerts animen el campament. Des de l’organització es fa una crida a participar en la ciclo-manifestació del diumenge, que anirà des del campament fins a Ca l’arbre, amb la intenció de reforçar la ZAD. Però el diumenge es veurà també aigualit, alterat pels amplis dispositius i controls policials a tot el perímetre del campament, amb requises, detencions i identificacions. A la nit, des del col·lectiu organitzador de les jornades de lluita contra l’A69, s’ha llençat un agraïment a tothom, s’ha fet un recompte de ferides i s’ha difós una consigna: “Més que mai hem d’aprendre a protegir-nos junts de la violència policial i reinventar constantment formes de resistència que ens permetin aturar els projectes d’ecocidi. Ho repetim, l’A69 no passarà”.
