Com ja ha passat a Palma o a Màlaga, aquest dissabte s’espera que els carrers de Barcelona s’omplin de milers de persones per protestar contra la turistificació que viu la ciutat. La manifestació Prou! Posem límit al turisme, a la qual donen suport 160 organitzacions socials i més de 300 personalitats de la vida pública barcelonina, iniciarà el seu recorregut a les 18 h, des de la Rambla, a l’altura de Drassanes.
Més enllà d’això, gran part de les reivindicacions de la convocatòria tenen a veure amb la precarietat laboral que genera el turisme. En aquest sentit, quan ens referim a aquest aspecte, ho podem fer a través de les dades o de les persones.
Les dades de la precarietat
Segons xifres de l’Ajuntament de Barcelona, una de cada deu treballadores de la ciutat es dedica directament a feines relacionades amb el turisme. Concretament, assenyalen des del consistori, són el 13,2% de la població activa. Així mateix, durant el primer trimestre de 2024, a Catalunya hi havia més de mig milió de persones ocupades en el sector turístic, que representen el 14,2% de la població activa del país. El primer trimestre de 2008 aquesta xifra se situava en el 9,7%.
Les dones, que representen el 40% de les treballadores del sector turístic, tenien el 2022 sous un 25% inferiors que els homes
Més dades. L’Observatori del Turisme de Barcelona afirma que una de cada dues treballadores rebien el 2022 un salari inferior als 1.000 euros bruts mensuals, quan a la resta d’activitats econòmiques eren una de cada quatre. Les dones, que representen el 40% de les treballadores al sector, tenien sous un 25% inferiors que els homes, i les persones migrades, que són una de cada quatre treballadores d’aquest àmbit quan a la resta d’activitats econòmiques no arriben al 13%, van guanyar quasi 5.000 euros menys que la resta de treballadores.
Tot això succeeix en una ciutat on, segons el mateix Observatori, l’any passat el turisme va generar quasi 10.000 milions d’euros provinents de 15,6 milions de visitants, dels quals sis de cada deu eren homes.
Explotació als hotels
És en les històries personals de les treballadores del sector on s’aprecia la situació límit de qui viu del turisme. L’Amparo, de 58 anys, en fa catorze que treballa a la bugaderia de l’Hotel Vela de Barcelona i és integrant de Kellys Catalunya. Actualment, està de baixa perquè l’han operada dels peus. Segons el seu relat, la feina al sector turístic és precària tant pels horaris, com per les condicions laborals, com pel sou. “En el meu cas, l’empresa va crear un torn de feina que començava a les cinc de la matinada, però em vaig negar a treballar perquè visc a Bellvitge i havia de llevar-me a les tres de la matinada per arribar a l’hora”, diu. Maluradament, explica, dues treballadores van ser acomiadades per no adaptar-se al nou horari.
Així mateix, els salaris que perceben les treballadores de la seva categoria se situen en els 1.200 euros mensuals per fer jornada completa, i tenint en compte que la majoria són mares solteres migrants, la quantitat és del tot insuficient.
“En un sector que dona molts diners, les cambreres de pis treballen sense descans amb sous molt baixos”, afirma l’Amparo, que treballa a l’Hotel Vela
Qui s’endú la pitjor part, però, són les dones que treballen netejant les habitacions dels hotels. “En un sector que dona molts diners, les cambreres de pis treballen sense descans amb sous molt baixos”, considera l’Amparo, que titlla d'”humiliant” el tracte que reben i el règim horari al qual estan sotmeses. “Tenen quinze minuts per netejar una habitació si el turista encara hi ha de dormir, 30 si ja ha marxat i 45 per a les suites, que a la pràctica són com apartaments”, explica. “Quan veus el ritme amb què treballen no t’ho creus, però inclús així n’hi ha que es queden dues hores més a la feina per poder acabar-la”, afegeix.
La feina és tan intensa, afirma la treballadora de l’Hotel Vela, que hi ha cambreres de pis que acaben per renunciar-hi, tot i la seva fràgil situació econòmica. “Els hotels, fins i tot, es roben treballadores amb falses promeses d’augment de sou, perquè ningú vol dedicar-se a netejar les habitacions amb les condicions que s’ofereixen”, apunta. Alhora, la capacitat de protesta de les treballadores és gairebé nul·la i hi ha treballadores que “tenen por de manifestar-se perquè les podrien fer fora de la feina”, diu l’Amparo en referència a la concentració d’aquest dissabte.
El més preocupant de tot és que aquesta situació té una traducció directa en el benestar físic de les treballadores del sector hoteler. “Vivim drogades”, denuncia l’Amparo. Parla dels fàrmacs que les cambreres de pis consumeixen per suportar el dolor que genera la feina. “Prenem medicaments antiinflamatoris, per exemple, per poder treballar amb tendinitis, brusits o ciàtica, perquè com que la feina no és considerada de risc, moltes de les nostres malalties no estan reconegudes per llei”, sentencia.
Ni un dia de descans
El 2021 l’Ajuntament de Barcelona, els sindicats i diverses organitzacions de la patronal del comerç van arribar a un acord per obrir les persianes, els diumenges i els dies festius de maig fins a setembre, de les botigues de les zones turístiques de la ciutat. Tècnicament, les treballadores poden negar-se a fer el torn dominical, però a la pràctica, segons explica Mika Crisu, que treballa en un establiment al Portal de l’Àngel de Barcelona i és portaveu de la plataforma Stop Domingos y Festivos, això no passa. “Tenim contractes que estipulen que la nostra jornada va de dilluns a diumenge i podem tenir problemes si ens neguem a treballar diumenge”, assegura.
Aquest pacte ha de finalitzar el 2025 quan, segons l’Ajuntament de Barcelona, s’haurà d’aprovar una nova regulació. Malgrat això, Crisu sospita que es perllongarà més anys, i de fet afirma que ella i les seves companyes creuen que durant la Copa Amèrica, que se celebra de l’agost fins a l’octubre, s’arribarà a una entesa entre el consistori i les botigues per continuar obrint els diumenges.
Des de Stop Domingos y Festivos sospiten que durant la Copa Amèrica, que se celebra fins a l’octubre, s’arribarà a una entesa entre el consistori i les botigues per continuar obrint els diumenges
L’acord és la gota que fa vessar el got en un sector i en unes zones de la ciutat on el turisme té un impacte notable. “La càrrega de feina és molt gran perquè durant la temporada turística hi ha molta gent i això s’agreuja amb el fet d’haver de treballar diumenges”, afirma. En teoria es contracta més treballadores durant aquest període per cobrir tots els torns, tanmateix, Crisu considera que haver d’explicar a les noves incorporacions com funciona la feina, quan la quantitat de treball és ingent, és contraproduent. “No estem per anar perdent temps”, diu.
La conseqüència de tot plegat és la impossibilitat de conciliar la vida laboral i familiar i la traducció que això té en la salut mental de les treballadores. “Hi ha companyes amb ansietat i depressió”, denuncia la portaveu de Stop Domingos y Festivos.
La precarietat també arriba a les guies
Inclús un sector tan poc acostumat a la denúncia com ho és el de les guies turístiques, ja ha començat a notar els efectes de la turistificació en el seu dia a dia. Ho explica Anna Carrasco, guia oficial a Barcelona i presidenta de l’Associació de Guies de Turisme (Aguicat) habilitats per la Generalitat de Catalunya per un Turisme Responsable i de Qualitat: “La massificació afecta la qualitat de les visites perquè cada vegada tenim més feina”. En aquest sentit, Carrasco reconeix que els guies turístics són “uns privilegiats” dins del sector turístic, perquè es guanyen bé la vida, però alerta que la turistificació està fent notar que les treballadores estiguin desbordades. “Estem treballant més del que voldríem”, assevera.
“Fomentant esdeveniments com la Fórmula 1, la Copa Amèrica o el Tour sembla que la ciutat estigui desesperada per atraure més turisme, quan potser caldria reduir-ne el nombre”
Així mateix, Carrasco considera que els moviments de l’Ajuntament amb relació al turisme són ambigus. “Fomentant esdeveniments com la Fórmula 1, la Copa Amèrica o el Tour sembla que la ciutat estigui desesperada per atraure més turisme, quan potser caldria reduir-ne el nombre”, creu. Alhora, relata que la situació general està afectant la professió en un altre sentit, i és que les guies s’estan començant a trobar ciutadans que, farts del turisme, els increpen pel carrer mentre fan la seva feina.
En una línia similar se situa la guia oficial María Jesús Navarro Guillén, qui creu que la massificació turística està empitjorant el sector. “Cada vegada es valoren més les plataformes de free tours que funcionen amb taquilla inversa”, explica. Navarro fa referència a aquelles plataformes online com Civitatis amb seu a Madrid, TripAdvisor radicada a Massachusetts o Freetour.com a Suïssa, que ofereixen rutes per Barcelona que es paguen amb les donacions dels turistes que hi participen. “El que volem els guies és professionalitzar el sector i reglar la nostra feina, però no s’està aconseguint”, lamenta.
No sempre ha estat així
Cap de les dones entrevistades per aquest reportatge està en contra del turisme en la seva essència. “Nosaltres rebutgem la massificació turística, no el turisme, perquè ens agrada la nostra feina, sempre que la puguem fer en condicions”, diu l’Amparo.
Eulalia Corralero de les Kellys denuncia que els sindicats “no estan a l’altura ni han lluitat per millorar els convenis laborals” de les treballadores dels hotels
En la mateixa línia s’expressa l’Eulalia Corralero. Ella fa més de quaranta anys que està vinculada al sector de l’hostaleria com a cambrera de pis i va ser una de les impulsores de les Kellys en el seu origen. El seu testimoni dona fe de com ha canviat el sector en quatre dècades i com ha estat el procés de precarització que, des del seu punt de vista, va començar al tombant de segle i l’arribada de l’euro. “Abans el turisme era una mica més sostenible i respectuós, i els hotels oferien un sou que et permetia viure, però ara ja no és així”, assenyala.
Segons el seu parer, la voracitat del sector, que ha fet que cada vegada es construeixin més hotels, no ha anat acompanyada de millores salarials ni d’ampliacions de plantilles. “Les habitacions són ara més complexes de netejar i hi ha més treballadores en situació irregular de les quals els empresaris s’aprofiten”, afirma. És per tot això que Corralero es mostra molt crítica amb els sindicats, de qui diu que “no estan a l’altura ni han lluitat per millorar els convenis laborals”.
