Ja és oficial, els 574 dels 577 escons de l’Assemblea Nacional francesa tenen ja nom i 181 d’ells pertanyen al Nou Front Popular, que ha donat la sorpresa aquest diumenge a l’Estat francès alçant-se amb la victòria en la segona volta de les eleccions legislatives, malgrat haver-se hagut d’organitzar en un temps rècord i malgrat els bons auspicis que envoltaven a la ultradreta, amb un Jordan Bardella en ascens i el lepenismo convençut que aquesta vegada acariciaria l’hegemonia. Però les urnes han entonat el “no passaran”, i Rassemblement National i els seus aliats ultres han quedat relegats a un tercer lloc amb 143 vots, darrere també de l’aliança Ensemble, capitanejada pel president Emmanuel Macron, que obté 166 escons.
El primer ministre, Gabriel Attal acusava primerencament la seva derrota, anunciant la seva dimissió per al mateix dilluns. “Aquesta nit comença una nova era per a la nostra nació. Mai em resignaré al fet que milions dels nostres conciutadans hagin optat per votar als extrems”, compartia a la xarxa social X pocs minuts abans que acabés la jornada del diumenge en un últim missatge en el qual insistia en la narrativa d’igualar ultradreta i el Nou Front Popular sota l’etiqueta d’extremismes. Una estratègia que no sembla que hagi estat prou reeixida.
Les urnes han entonat el “no passaran”, i Rassemblement National i els seus aliats ultres han quedat relegats a un tercer lloc amb 143 vots, darrere també de l’aliança Ensemble, capitanejada pel president Emmanuel Macron
Mentre, del costat de les esquerres, des que a la vuit de la nit s’informés el sorprenent resultat de les primeres estimacions, ha imperat l’alleujament i la festa. Les expressions d’eufòria de la militància de la France Insoumise concentrada a la Plaça de Stalingrad a París, en saber-se aquestes primeres xifres s’han viralitzat en una ona d’optimisme entre el camp de l’esquerra.
Ja a la nit, Jean-Luc Mélenchon, qui ha suportat una campanya en contra seva en la qual se li ratllava d’extremista o fins i tot antisemita, afirmava davant els presents: “Tindrem un primer ministre o ministra del Nou Front Popular. Podrem decidir nombroses qüestions per decret”, i incloïa una aposta clau en política internacional: la voluntat d’avançar cap al reconeixement de l’Estat palestí per part de l’Estat francès. Els himnes han acompanyat a la victòria del Nou Front Popular: des de la internacional, cantada per centenars de persones, amb els líders de LFI, o en Perpignan, històric baluard del RN, on les persones congregades entonaven L’Estaca, per celebrar la derrota de la ultradreta, que encara que manté els seus diputats a la regió, ha perdut el seu escó a la ciutat a favor del NFP.
Qui no estava aquesta tarda per a festes era Emmanuel Macron, a pesar que, en contra dels pitjors diagnòstics per a les seves perspectives electorals, Ensemble no ha quedat en tercera posició sinó que s’ha alçat amb el segon lloc. Amb tot, l’actual president no ha fet declaracions en tota la jornada. Sí que les han fet companys de partit, a més del dimissionari primer ministre: “Estic disposat a treballar amb tots els partits republicans en interès de l’Estat francès i dels francesos. Per tant, és clar que Jean-Luc Mélenchon i alguns dels seus aliats no poden governar l’Estat francès”, afirmava en aquest sentit el Ministre d’Exteriors Stéphane Séjourné, deixant veure que, malgrat la victòria electoral del Nou Front Popular, el seu recorregut parlamentari a partir de matí no serà fàcil.
A partir d’aquest matí, es veurà fins a quin punt canvia l’escenari polític d’un estat travessat per una població polaritzada, però on una esquerra de plantejaments més rupturistes ha permès per mitjà d’una aliança estratègica frenar les aspiracions de l’extrema dreta d’ocupar les institucions
A espera que s’aclareixi el panorama immediat —cal recordar que el NFP no s’ha presentat amb un candidat o candidata determinat per ocupar el lloc de primer o primera ministra— l’alegria pel fracàs de l’extrema dreta ha transcendit l’Estat francès: “Retrocedeixen els nazis”, ha celebrat el president Gustavo Petro des de Colòmbia, “Només el poble salva el poble”, comentava optimista l’eurodiputada de Podem Irene Montero, “Visqui la França per la seva capacitat col·lectiva d’unir-se contra el feixisme!”, compartia per la seva banda el líder de Diem25 Yanis Varoufakis.
A partir d’aquest matí, es veurà fins a quin punt canvia l’escenari polític d’un estat travessat per una població polaritzada, però on una esquerra de plantejaments més rupturistes sembla haver pres la iniciativa i permès per mitjà d’una aliança estratègica frenar les aspiracions de l’extrema dreta d’ocupar les institucions directament, després d’haver imposat ja la seva agenda en temes com les migracions.
