“Un espai serè per a oblidar-te de les teves preocupacions, amb vistes panoràmiques al desert de Yehuda”. “Una posada amb encant, en el poblet de Vered Yeriho”. “Un apartament a Mitzpe Yeriho on relaxar-te en un jacuzzi, mentre contemples el Mar Mort”. Aquests són exemples d’algunes de les ofertes que qui viatja pot trobar en plataformes com Airbnb, Booking i altres intermediaris, que permeten que puguis passar uns dies de vacances en territori palestí ocupat. És a dir, zones on prèviament s’ha expulsat a la població palestina autòctona, que té prohibit retornar. Quan parlem de l’ocupació d’Israel sobre Palestina, sovint pensem en la dimensió militar: expulsions forçades, apropiació violenta de terres, checkpoints… Però existeix una forma més subtil, sistemàtica i, fins i tot, moderna d’expulsió, vinculada a indústries que fan negoci amb l’ocupació.
Estem parlant del teixit d’empreses que desenvolupen infraestructures com carreteres, hotels o projectes immobiliaris, contribuint al desplaçament forçat de la població palestina de les seves terres. Sota el pretext del desenvolupament econòmic, aquestes empreses espolien recursos naturals i territoris valuosos, forçant comunitats a abandonar les seves llars. Això obstaculitza la resolució política de la situació d’ocupació i apartheid, i vulnera el dret d’autodeterminació del poble palestí.
Estem parlant del teixit d’empreses que desenvolupen infraestructures com carreteres, hotels o projectes immobiliaris, contribuint al desplaçament forçat de la població palestina
Recentment, l’ODHE (Observatori de Drets Humans i Empreses a la Mediterrània), SUDS i NOVACT hem investigat les empreses que inverteixen en Territori Ocupat Palestí i a la vegada, a Catalunya. Ho expliquem a l’informe ‘Complicitats del sector immobiliari i turístic de Catalunya amb l’ocupació de Palestina’, que analitza el capital israelià de la construcció i els sectors immobiliari i turístic presents a Catalunya. Desgranem els vincles en el negoci de l’ocupació de la terra palestina, identificant l’impacte que té en els drets humans de la població palestina i també les conseqüències negatives d’aquest tipus d’inversió al territori català. Actualment, segons dades de l’Alta Comissionada Adjunta de les Nacions Unides per als Drets Humans, hi ha al voltant de 700.000 colons israelians a Cisjordània, inclosa Jerusalem Est. Aquests colons viuen en 300 assentaments i llocs avançats, tots il·legals segons el dret internacional humanitari, ja que impliquen la transferència, per part d’Israel, de la seva pròpia població civil als territoris que ocupa. Aquestes transferències constitueixen crims de guerra. És en aquest context en què les empreses del sector de la construcció d’habitatges i immobiliàries contribueixen a crear les condicions per a l’habitabilitat dels assentaments israelians.
Actualment, segons dades de l’Alta Comissionada Adjunta de les Nacions Unides per als Drets Humans, hi ha al voltant de 700.000 colons israelians a Cisjordània, inclosa Jerusalem Est
Bancs, asseguradores i grups d’inversió aporten el finançament pel desenvolupament de projectes de construcció. La infraestructura i les residències dels assentaments s’edifiquen a través d’un sistema econòmic on les empreses juguen un rol fonamental. Es potencia el sector turístic que contribueix amb una estratègia normalitzadora i blanqueja l’ocupació amb apartaments de curta estada als assentaments il·legals. Les empreses investigades a l’informe tenen inversions en assentaments il·legals o en territori ocupat, sigui en el sector immobiliari o en altres negocis, com el cultiu de dàtils o l’extracció de gas. Per exemple, Neinor Home, el principal accionista de la qual n’és inversor el lobby Regavim, promou la construcció d’assentaments il·legals. També trobem la xarxa nord-americana de franquícies immobiliàries Re/MAX, que ofereix propietats en venda o lloguer en assentaments il·legals a Cisjordània. Hem trobat casos d’empreses amb vincles amb l’ecosistema securitari i militar israelià. Galil Capital, per exemple, té com a accionista majoritari un copropietari de Check Point, una empresa de ciberseguretat amb connexions amb la unitat d’intel·ligència tecnològica de l’exèrcit israelià. Un altre exemple és Norvet, una empresa immobiliària fundada per un cofundador d’Avantis i president d’Indoor Robotics, que fabrica drons especialitzats en vigilància.
A Catalunya, pel que fa al sector immobiliari i de la construcció, el capital israelià va augmentar de 680.000 euros el 2014 a 20 milions d’euros el 2015. La inversió en el sector de la construcció va passar de 6,4 milions d’euros a 10,41 milions durant el mateix període. La via més comuna per l’entrada d’aquests fluxos de capital a Catalunya ha estat la creació de grups d’inversió o la fundació de filials d’empreses israelianes en forma de SOCIMI, que inverteixen en el mercat català.
A Catalunya, pel que fa al sector immobiliari i de la construcció, el capital israelià va augmentar de 680.000 euros el 2014 a 20 milions d’euros el 2015
A la resta de l’estat espanyol algunes de les pràctiques més habituals d’aquestes empreses d’inversors israelians-espanyols és l’adquisició d’edificis amb arrendataris i la realització de reformes per tal de rendibilitzar augments de lloguer i expulsar de facto les llogateres que no poden assumir l’increment de la mensualitat. També hem trobat empreses que han contractat serveis com ara Desokupa per desallotjar edificis així com l’estratègia d’oferir una quantitat de diners a determinades llogateres aprofitant-se de la seva situació de vulnerabilitat.
L’atracció d’inversió israeliana en el sector immobiliari espanyol ha estat promoguda a través de relacions governamentals, com les que manté ICEX, ACCIÓ amb les seves respectives homònimes israelianes. De la mateixa manera també operen els lobbies i cambres de comerç de Catalunya, que també han fomentat la inversió israeliana en la construcció i el sector immobiliari sense comprovar si aquestes empreses operen en territori ocupat. Aquest fet constitueix una greu negligència, ja que les administracions públiques estan obligades a vetllar pel compliment dels drets humans i del dret internacional.
