L’hostilitat dels Estats Units cap a Cuba és deguda a la seva ideologia socialista?
No, ja des del segle XIX es veia la zona sud d’Amèrica del Nord i la regió del Carib com el pati del darrere. És molt coneguda la Doctrina Monroe, que s’ha aplicat amb la idea que els EUA han d’estabilitzar el continent i expulsar les potències colonials europees, cosa que s’ha traduït sovint com una manera de defensar els interessos econòmics dels EUA. El problema no és el socialisme, sinó que la Revolució volia exercir la sobirania sobre els propis recursos.
A Washington diuen que té a veure amb la defensa de la democràcia…
Però això no encaixa amb la seva política a una altra illa del Carib, a Haití. Allà, al mateix temps, hi va haver un cop contra la democràcia i es va instal·lar una dictadura liderada pel Papa Doc [François Duvalier], i els EUA no van tenir cap problema amb això. La qüestió per a Washington no és la democràcia, sinó els interessos de les companyies nord-americanes.
¿Fins a quin punt els problemes econòmics de Cuba deriven del bloqueig dels EUA?
No ho podem saber. Si fem una comparació amb la veïna Haití, la situació és molt millor a Cuba després de 70 anys de bloqueig. A totes les illes caribenyes que no tenen petroli hi ha dificultats econòmiques. Però, en tot cas, la solució és fàcil: aixequin el bloqueig i comprovarem fins a quin punt és culpa de la mala gestió del Govern.
Parla de bloqueig, però Cuba pot comerciar amb la resta de països del món.
“Les sancions a les companyies que comercien amb Cuba representen una violació del dret internacional i a la carta de Nacions Unides”
Sí, però tots estan afectats perquè els Estats Units sancionen les navilieres que treballen amb Cuba, i sent una illa, és un greu problema, perquè així és com arriben les mercaderies. Les sancions secundàries castiguen aquells que tenen negocis com a companyies que comercien amb Cuba, i això genera por de ser sancionat. Aquesta mena de sancions representen una violació del dret internacional i a la carta de Nacions Unides. Si els Estats Units volen prohibir a les seves empreses que comerciïn, ho poden fer, però no tenen el dret d’obligar la resta a fer-ho.
Però la Unió Europea, per exemple, compensa les companyies europees que siguin sancionades pels Estats Units.
És clar, però la compensació no és immediata, sinó que abans cal fer paperassa, i això requereix temps.
¿Quin grau de suport té el règim entre la població?
No es pot saber. Tanmateix, hi he estat moltes vegades amb Noam Chomsky i he entrevistat molta gent, per exemple doctors, que podrien emigrar i guanyar molts diners fora. Això no obstant, no ho fan per compromís. Fins i tot, les manifestacions com les del 2021, més que demanar la caiguda del sistema, el que volien era solucionar els problemes concrets, les privacions. La vida és difícil a Cuba, no ho negaré, però molta gent creu que l’alternativa podria ser pitjor.
Llavors, ¿per què el Govern reprimeix la dissidència? Amnistia compta a centenars de presos de consciència.
Passa a totes les societats que els Governs marquen una línia i el que està més enllà no es considera un discurs polític acceptable. Passa a Espanya, que té presos polítics, passa als Estats Units, que un noi va ser arrestat per portar un mocador palestí. No ho justificaré, però diré que no és un problema exclusiu de Cuba. Fidel Castro ja va dir el 1961 que tothom podia dir el que volgués, sempre que no es convertís en un contrarevolucionari. Cal tenir en compte que les forces contrarevolucionàries han realitzat sabotatges, intentant matar Castro més de 600 vegades, i així un llarg etcètera.
¿Per als cubans hi ha alguna diferència si qui guanya les eleccions als Estats Units és Trump o Harris?
Per a Cuba, no hi haurà gaire diferència. Trump ja va demostrar que està determinat a carregar-se la Revolució Cubana durant la presidència. Ho farà una altra vegada? És un home perillós, però Kamala Harris també ho és. No és una qüestió de demòcrates o republicans, sinó que és una política nacional dels Estats Units que veu Cuba com a “desobedient” i “contagiosa”.
Però amb Obama si hi va haver una diferència…
“Ara Cuba ja no és a l’agenda política dels Estats Units. Imagino que té a veure amb el fet que Florida ja no és un estat decisiu a les eleccions presidencials”
És veritat, Obama va sortir de la política de l’establishment i va aplicar una política de normalització de les relacions. Ara bé, ho va justificar dient que el bloqueig no funcionava, i que suavitzar-lo seria una millor estratègia per portar el canvi polític al país. L’objectiu era el mateix. El seu vicepresident, Biden, un cop a la Casa Blanca ha mantingut la política de Trump. En tot cas, ara Cuba ja no és a l’agenda política dels Estats Units. Imagino que té a veure amb el fet que Florida ja no és un estat decisiu. A l’era Obama, sí que ho era i hi havia una lluita pel vot cubà i llatí a Florida.
¿Com veu la situació a Veneçuela?
Potser hi va haver frau, no ho sé. Vaig estar a Veneçuela durant les eleccions, és un país que he cobert com a periodista molt de temps. Un dels missatges de Corina Machado va ser des del començament que hi hauria frau. I l’oposició ho ha anat dient abans de cada elecció des del 2004. Una altra cosa a remarcar també és que l’enquesta preelectoral a què es refereixen els mitjans de tot el món, inclòs El País, i que dona guanyador a González amb un 70% la va fer una companyia que és client de la CIA. Quina fiabilitat té això?
Però aquesta elecció sí que ha estat qüestionada per l’esquerra llatinoamericana, com Lula da Silva o Gustavo Petro, no han tancat files amb Nicolás Maduro…
S’haurà de preguntar a ells, no sé quina informació tenen.
¿Com s’imagina el futur de Cuba en una dècada?
Depèn de quina sigui l’evolució de l’ordre mundial, de quin poder tinguin la Xina o Rússia. També depèn molt d’Europa: continuarà seguint les ordres dels Estats Units, o es mobilitzarà per demanar a la Casa Blanca que posi fi al bloqueig?