El caragol és un aliment popular en diversos indrets dels Països Catalans. En altres moments de la història, es consumia en períodes d’escassetat, perquè era fàcil de recol·lectar i tenia un alt valor nutritiu. En l’antiga Roma, els caragols eren criats i engreixats per al consum humà, i aquesta tradició es va estendre per Europa, especialment a terres franceses i a la península Ibèrica.
A Catalunya, el plat més conegut amb aquest gastròpode són els caragols a la llauna, especialment a les comarques lleidatanes, on es preparen a la brasa en una safata metàl·lica i se serveixen amb allioli o una picada d’all i julivert. És tan referencial que ha donat lloc a l’Aplec del Caragol, festival gastronòmic que cada mes de maig, des del 1980, atrau multituds a Lleida.
Al País Valencià, el caragol es consumeix principalment en guisats i arrossos. Un exemple destacat és la paella valenciana, on el caragol vaqueta aporta un sabor distintiu. El caragol vaqueta és una varietat que es troba en una situació vulnerable. A causa de la seua alta demanda gastronòmica, ha estat sobreexplotat, i els seus hàbitats naturals, com les zones muntanyoses i seques del Mediterrani, han sofert pèrdua d’hàbitat a causa de l’expansió agrícola i urbanística. A més, les condicions climàtiques extremes i els canvis en les estacions han afectat les seues poblacions. A les Illes, especialment a Mallorca i Menorca, els caragols es cuinen guisats amb herbes, fenoll i ceba, sovint acompanyats de carn com el xai o el conill. Un plat molt tradicional és el caragol a la menorquina, preparat amb allioli i cuinat en cassola de fang.
Encara que existeix l’helicicultura (cria de caragols), la procreació d’aquesta espècie en captivitat és complexa, cosa que agreuja la pressió sobre les poblacions silvestres.
