Les raons de partidaris i detractors s’acumulen entorn la Plataforma d’Energies Marines de Catalunya (Plemcat), projectada al golf de Roses (Alt Empordà). És el projecte experimental que obrirà la porta al primer parc eòlic marí a Catalunya, si l’avaluació de l’impacte de l’activitat en aquest laboratori de proves es considera positiva. És a dir, amb un impacte assumible per l’entorn i la biodiversitat.
El desideràtum expressat per la consellera de Territori, Habitatge i Transició ecològica, Sílvia Paneque, d’executar amb celeritat el projecte, ha posat en alerta i ha atiat l’organització de les entitats opositores, que han constituït recentment una assemblea unitària per evitar-lo. Dins del front comú contra la Plemcat i un futur parc eòlic marí al golf de Roses, hi ha entitats com SOS Costa Brava, IAEDEN Salvem l’Empordà i el Fòrum Escala-Empúries.
Ferran Vallespinós és oceanògraf i forma part d’STOP Macro Parc Eòlic Marí. Considera que el projecte representa “una vulneració del principi de precaució”: “Per què hem de realitzar l’assaig a l’indret amb més biodiversitat de la Mediterrània occidental? No ens saben respondre quant de temps han de durar les anàlisis per determinar els efectes sobre la biodiversitat. Les dades han de ser prou representatives i això no és cosa d’un dia per l’altre. Vull suposar que mentre duri la prova frenaran la construcció del parc”, exposa.
“No ens saben respondre quant de temps han de durar les anàlisis per determinar els efectes sobre la biodiversitat”, exposa Ferran Vallespinós, oceanògraf i part d’STOP Macro Parc Eòlic Marí
La Fundació Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC) estima que les obres de la construcció de la Plemcat començaran l’any vinent i que les aspes dels molins rodaran a partir del 2026, a una distància de 28 Km en línia recta des de la platja de Sant Pere Pescador (Alt Empordà). Les posicions de treball a la plataforma experimental van ser adjudicades definitivament, mitjançant la resolució de l’IREC, el darrer mes de juny. L’empresa concursant que va obtenir més puntuació en el procediment és Hive Wing Energy S.L., un consorci integrat per la firma Sener, impulsora del projecte d’energia eòlica marina flotant Parc Tramuntana.
El govern de la Generalitat va fixar l’assoliment de la neutralitat climàtica el 2050 amb l’aprovació de la Proencat, document publicat l’abril del 2023 que planifica la descarbonització de les fonts d’energia mitjançant l’estalvi, l’eficiència i la implantació d’energies renovables. En paral·lel a la redacció de l’estudi, van madurar els treballs per al desplegament de l’eòlica al mar del golf de Roses, iniciats el 2021 amb la difusió del Parc Tramuntana, que havia d’ocupar el polígon anomenat LEBA 1, una zona qualificada per a l’explotació de l’eòlica, d’acord amb la descripció que figura a la normativa estatal que regula els usos dels espais marítims, el POEM.
Mentre el Ministeri per a la Transició Ecològica no ha licitat encara la contractació del parc eòlic a LEBA 1, la Generalitat, a través de l’IREC i amb el finançament dels fons Next Generation, ha gestat la Plemcat, que ha heretat els opositors del Parc Tramuntana
Mentre el Ministeri per a la Transició Ecològica no ha licitat encara la contractació del parc eòlic a LEBA 1, la Generalitat, a través de l’IREC i amb el finançament dels fons Next Generation, ha gestat la Plemcat, que ha heretat els opositors del Parc Tramuntana, perquè la perceben com un cavall de Troia. En efecte, la Plemcat, de dimensions molt més reduïdes que un parc –només inclouria tres aerogeneradors i una boia que en reculli les dades– és teòricament un laboratori per entrenar la tecnologia eòlica. Però, al capdavall, és presentada com el compromís que ha de certificar o desmentir la viabilitat del parc al golf de Roses i escatir el seu impacte.
Enric Pardo, consultor ambiental membre del col·lectiu Renovem-nos, que aplega a investigadores i altres expertes en transició energètica, veu en la Plemcat “un punt d’equilibri”: “És un assaig que es va acordar davant dels dubtes de l’oposició al projecte de parc eòlic”, remarca. Afirma, fins i tot, que dir que la Plemcat perjudicarà el fons marí és “enganyar”. Pardo Argumenta que la zona d’instal·lació de la Plemcat és molt distant al parc natural del Cap de Creus i que, a més, el fons és de llims i fangs: “temps enrere s’hi ha practicat la pesca d’arrossegament”, recorda.
Pel que fa a les conseqüències de l’eòlica marina reconeix que “tota actuació comporta un impacte”: “Hem de valorar si els costos de l’impacte són inassumibles i alhora ponderar els beneficis de l’actuació. Revertir l’escalfament del mar és prioritari i això ho podem fer gràcies a la transició energètica”, exposa.
“Hem de valorar si els costos de l’impacte són inassumibles i alhora ponderar els beneficis de l’actuació. Revertir l’escalfament del mar és prioritari i això ho podem fer gràcies a la transició energètica”, exposa l’ambientòleg del col·lectiu Renovem-nos Enric Pardo
A STOP Macro Parc Eòlic Marí, es troben activistes ecologistes i el sector turístic local. Rebutgen la imposició del projecte eòlic marí al polígon LEBA 1. El seu recurs per impugnar el POEM ha estat admès a tràmit pel Tribunal Suprem.
Consideren que l’arrelament dels molins a la zona designada apta afectarà l’àrea d’influència dels Parcs Naturals adjacents i el vedat de pesca i malmetrà el paisatge del litoral. En l’àmbit terrestre, també hi ha controvèrsia. Els ajuntaments de l’Armentera, Ventalló, Sant Mori i Vilaür i el sindicat Unió de Pagesos s’han adherit a les protestes per les molèsties que causarà el traçat del cable fins a la subestació elèctrica de Vilaür.
A més, Vallespinós remarca que el marc legal europeu “impedeix solucionar la crisi climàtica a costa de la biodiversitat”. “L’elecció entre l’augment de temperatura del mar o l’eòlica marina és un fals dilema”, critica. Sobre el fons marí que ha d’allotjar la Plemcat assegura que, encara que no hi hagi posidònia ni corall o que s’hi hagi practicat la pesca d’arrossegament, conté larves i aliment per als peixos. “Les vibracions remouran el fons i tornaran tèrboles les aigües i això és un risc per a l’ecosistema”, alerta.
Des d’Stop Macro Parc Eòlic Marí, recorden que al nord de Mallorca van descartar la construcció d’un parc similar perquè interferia en la ruta migratòria d’una au en perill d’extinció, la baldriga baleàrica, que també habita als aiguamolls de l’Empordà
A banda d’aquests, l’oceanògraf enumera els altres factors que el preocupen: els ultrasons dels aerogeneradors i l’electromagnetisme del cable que poden alterar la ruta de cetacis, els microplàstics del desgast de les pales o els accidents que es produiran durant les migracions d’aus. “Al nord de Mallorca van descartar la construcció d’un parc perquè interferia en la ruta migratòria d’una au en perill d’extinció, la baldriga baleàrica, que també habita als aiguamolls de l’Empordà”, destaca.
Empreses a l’espera del parc eòlic comercial
La crítica cap a un futur parc eòlic també en qüestiona la idoneïtat tècnica. El POEM estipula que el polígon LEBA 1 és òptim, atès que el vent hi supera de mitjana els 9 m/s, un dels registres de velocitat més alts de tota la costa peninsular, la profunditat màxima del mar és assequible, la distància de la costa és raonable i existeix una subestació elèctrica propera a Vilaür, però, segons STOP Macro Parc, aquestes premisses persegueixen la rendibilitat del negoci per sobre de l’eficiència i la conservació del medi ambient.
“Els gràfics demostren que la potència de la tramuntana ha disminuït progressivament els darrers anys” apunta Vallespinós. Admet que és aviat per extreure’n conclusions, però és una constant que caldria controlar per evitar que una infraestructura finançada amb diners públics es tornés obsoleta, “com el Castor”, remarca.
No deixen de proliferar les candidatures al concurs que convocarà el Ministeri per la Transició Ecològica. Repsol signa la darrera, que promet 1050 MW de potència i 70 molins
Segons Pardo, del que no hi ha dubte, és que “per deixar les suposicions cal basar-se en certeses” i defensa que la Plemcat és “ideal per avaluar i corregir l’impacte local del futur parc eòlic”. Mentrestant, no deixen de proliferar les candidatures al concurs que convocarà el Ministeri per la Transició Ecològica. Repsol signa la darrera, que promet 1050 MW de potència i 70 molins.
En el capítol de l’eòlica marina la Proencat preveu generar 3.500 MW el 2050. Per la seva banda, l’empresa Sener calcula que el Parc Tramuntana transformaria 495 MW. Els tres prototips de la Plemcat han de transmetre un límit de 15 MW cadascun.
Vallespinós recorda com fa deu anys l’IREC promocionava el projecte Zèfir, de característiques molt semblants a la Plemcat, però ubicat a la costa de Tarragona. “Ara ja no en sento a parlar mai”, s’estranya. En qualsevol cas, en demanar-li per quines actuacions cal fer per avançar en la transició i sobirania energètiques, ho té clar: moderar la demanda, subvencionar l’eficiència energètica dels habitatges i aprofitar les zones ja degradades per al cultiu de les renovables.
