Proliferen les crítiques a la gestió de l’emergència de les inundacions catastròfiques del passat 29 d’octubre, que ja ha deixat centenars de morts i desapareguts. No només a l’administració pública. Molts treballadors i treballadores han denunciat a través de les xarxes socials l’actuació temerària per part de les seues empreses. Asseguren que moltes van imposar l’obligació d’anar a treballar per davant de la seguretat de les plantilles. Malgrat les successives alertes per part de l’AEMET (alerta taronja a les 6:42 h del matí i alerta roja a les 7:37 h), d’Emergències de la Generalitat (alerta roja a les 10:00 h), del Centre de Coordinació d’Emergències (alerta hidrològica a les 12:20 h), la major part de les empreses van continuar l’activitat laboral amb normalitat. Fins i tot, després de l’alerta massiva per SMS enviada al conjunt de la població per part de la Generalitat a les 20:12 h, algunes empreses van mantenir la gent treballant. Hem parlat amb nombrosos testimonis. Alguns d’ells ens han demanat que no publiquem el seu nom per por a les represàlies per part de l’empresa. Tothom coincideix a dir que l’actuació de les empreses ha tingut part de responsabilitat en la tragèdia.
“Mentre anava cap a la feina al matí ja hi havia moltes carreteres tallades en alguns pobles i l’aigua estava pujant, però ens van dir que tot estava bé i que anàrem a treballar”, critica una treballadora d’Inditex
Una treballadora d’una tenda d’Inditex del centre comercial Bonaire denuncia la irresponsabilitat de l’empresa. “Mentre anava cap a la feina al matí ja hi havia moltes carreteres tallades en alguns pobles i l’aigua estava pujant, però ens van dir que tot estava bé i que anàrem a treballar”, critica. Així mateix, segons explica, per norma de l’empresa no poden dur el mòbil damunt mentre treballen, així que van haver de deixar-lo en una taquilla i no van poder informar-se de com avançava la situació. No van rebre cap informació sobre l’estat dels seus pobles fins a les vuit del vespre, quan va sonar l’alarma als mòbils i l’encarregada els va dir que se n’anaren a casa. “No ens van avisar amb temps, a eixes hores els nostres pobles ja estaven inundats”, afegeix. Es van dirigir cap als cotxes per a intentar eixir, però ja havia començat a entrar molta aigua al centre comercial, i els responsables de seguretat els van dir que tornaren i es posaren a resguard. “Algunes companyes sí que van poder eixir, però els va pillar l’aigua en el cotxe i van passar la nit en la carretera”, assegura.
Ella, en canvi, la va passar al centre comercial, ja que malgrat que l’aigua va amainar no podia accedir al seu poble, Torrent. També és crítica amb el tracte per part del centre comercial cap a les treballadores que es van quedar durant la nit, “estàvem assegudes als passadissos, volíem entrar als cines per a poder descansar, i fins a les tres del matí no ens van deixar”. A sobre, segons explica, van explicar la situació als seus caps per telèfon i rebien respostes del tipus: “però vos heu recordat de tancar les portes?”, o, “si podeu intenteu fer caixa abans d’anar-vos-en”. El centre comercial va quedar intransitable i encara el dia de hui continua inundat. Amb tot, segons assegura la treballadora, a algunes de les seues companyes d’altres tendes d’Inditex els van dir “digueu-nos en quina zona esteu per a veure on vos podem reubicar”. Per últim, considera que la seua empresa també té responsabilitat en aquesta tragèdia, i que no pot justificar-se en què no se l’havia avisat, ja que “altres tendes del centre comercial no van obrir en tot el dia per precaució”. I afegeix, “si eixes ho van fer, una gran empresa com Inditex que es pot permetre més pèrdues també podria haver-ho fet”.
Segons assegura un dels treballadors entrevistats, “el protocol per a tots els restaurants, inclòs el del centre comercial Bonaire, va ser no tancar”
En l’àmbit de la restauració l’actuació també va ser controvertida. L’encarregat d’un dels restaurants de la franquícia La Tagliatella ens ha facilitat una captura de pantalla del grup de WhatsApp on estan els encarregats i directors dels diferents restaurants de València junt amb el responsable de l’àrea. En una conversa, a les 20:15 h, poc després que sonara l’alerta roja en els mòbils, el responsable d’àrea envia el següent missatge: “Senyors, hui és una nit on a les 23:05 h poden estar fora, així que no es demoren mirant el mòbil i tingueu-ho tot preparat per a eixir a eixa hora”. Amb això dona llum verda als restaurants a què òbriguen eixa nit. També s’hi poden veure comentaris d’alguns encarregats sobre les inundacions. Un d’ells envia la imatge d’una furgoneta al mig de la inundació i pregunta si el repartidor podrà dur-li el menjar. Un altre bromeja dient, “vols que vaja a comprar-te un vaixell perquè vages a treballar?”. Segons assegura l’entrevistat, “el protocol per a tots els restaurants, inclòs el del Bonaire va ser no tancar”. El personal del restaurant en aquest centre comercial es va quedar atrapat al primer pis, ja que la planta baixa va patir una inundació absoluta. Van haver de fer nit allà, i quan va abaixar l’aigua van tornar a casa a peu, ja que havien perdut els vehicles. Actualment, el garatge del Bonaire continua inundat, i no se sap si hi poden haver cadàvers al seu interior.
Pel que fa a l’empresa Mercadona, la persona amb la qual hem parlat ens ha demanat que publiquem els mínims detalls possibles per tal que no se’ls identifique. Però ens ha assegurat que al magatzem de Riba-roja i al de Quart de Poblet (La Colmena) es van mantenir actius, fins i tot, després que sonara l’alarma de les vuit del vespre, i que, tota la gent del torn de nit de Quart de Poblet, que comença a les 22:00 h, va acudir a treballar. La plantilla de Riba-roja no va poder eixir i va passar la nit al magatzem. Segons explica, els repartidors van mostrar al seu cap el vídeo viral de la furgoneta de Mercadona arrossegada per l’aigua i aquest els va dir “la culpa és dels repartidors, que a veure per on es fiquen”. A banda dels fets del dia de la DANA, aquesta empresa també ha estat molt criticada per la seua actuació els dies posteriors. El passat dissabte, 4 dies després de la catàstrofe, un veí d’Alfafar amb qui vam poder parlar ens va assegurar haver vist treballadores del Mercadona acudint a treballar al supermercat. “De veres en lloc de deixar-los ajudar als seus familiars i amics els obligaran a treballar?”, es pregunta indignat. I afegeix, “molta gent del poble no té res, i aquesta empresa els vol fer pagar per menjar!”.
Tot i haver sigut el més criticat, també hi ha hagut denúncies a altres supermercats. “En el Carrefour d’Alfafar van obligar els treballadors a quedar-se, fins i tot després que enviaren l’alerta”, assegura el mateix veí d’Alfafar. I afegeix, “la meua veïna que treballava allà no va poder tornar eixa nit a casa, on estava la seua filla de setze anys sola”. També hi va haver conseqüències tràgiques per al personal dels supermercats Consum, ja que segons va informar la periodista Emma Bubola (enviada especial del The New York Times a València), es van trobar els cossos de cinc treballadors d’aquesta cadena en l’interior de l’establiment de Paiporta.
El que més indignant li sembla a una de les treballadores és que “el responsable se n’havia anat a casa a les 18 h perquè deia que anaven a tallar el pont que uneix el polígon amb Carlet”
L’empresa Druni té naus industrials a Carlet, Alginet i Alberic. Segons explica una de les treballadores totes les naus van estar actives eixe dia, “vam estar allà complint el nostre torn, que és de 14 h a 22 h”, assegura. I afegeix, “l’error va ser fer-nos anar a les del torn de vesprada i no enviar-nos a casa quan la cosa va començar a complicar-se”, considera. Cap a les set de la vesprada es van començar a inundar les naus i no van poder treballar més, però no podien tornar a casa a causa del temporal i es van quedar allà tancades tota la nit. L’única cosa que els van dir al llarg de la nit va ser que tenien prohibit anar-se’n d’allà perquè era perillós. “Clarament era perquè no ens matàrem tornant a casa i a ells els caiguera el pèl”, considera la treballadora. A sobre, “en la nau de Carlet els forts vents van arrencar tot el sostre amb les treballadores allà dins, i van estar una bona estona mullant-se i a la intempèrie”, fins que finalment van ser traslladades a una altra nau. El que més indignant li sembla de tot és que “el responsable se n’havia anat a casa a les 18 h perquè deia que anaven a tallar el pont que uneix el polígon amb Carlet”. Aquest pont l’havien de creuar també totes les treballadores de la nau que viuen a Carlet. El van tallar tota la nit perquè s’havia enfonsat, i les treballadores ja no podien tornar. “Ell se’n va anar mentre nosaltres ens quedàvem treballant, i a ningú li importava el que ens poguera passar”, denuncia. L’empresa ha emés un comunicat assegurant que “tot l’equip es troba bé”, però un veí d’Alfafar amb qui hem parlat dubta que ho hagen comprovat completament: «la meua parella treballa a Druni i a ella, per exemple, no li han preguntat res”. I a sobre, “els han dit d’anar demà a netejar locals, sense importar-los la situació que poden viure”, assegura.
La multinacional de transports Transfesa té una planta en Almussafes. Un dels seus treballadors assegura que va romandre oberta tot el dia. “Nosaltres a les 18 h ja estàvem veient vídeos de les autovies plenes d’aigua i enduent-se els cotxes, i li vam dir a l’encarregat que ens deixara marxar perquè hi havia gent que igual no podria tornar a casa”. No els van deixar, i els van dir que s’havien de quedar fins al final del torn, a les 22 h. A les 20 h va sonar l’alarma als mòbils i els treballadors li van demanar de nou que els deixaren anar-se’n. Segons declara, la resposta va ser: “qui vulga que se’n vaja, però eixes hores les haureu de recuperar”. Dos treballadors que van intentar tornar a sa casa en València es van quedar atrapats en la pista de Silla durant tot l’endemà. “A eixos mateixos treballadors els van fer anar el dijous, i a sobre els van fer treballar doble torn per a recuperar la feina que no s’havia pogut fer dimecres. Són uns merdes!”, exclama indignat. A sobre, els van demanar anar dissabte, “com havíem d’anar dissabte a treballar tal com està la cosa? El que hem d’estar és ajudant a la gent, que això sí que fa falta”, conclou.
Joan Picó és de Torís i treballa com a repartidor a l’oficina de Correus de Xest, tots dos pobles afectats per la DANA. Segons explica, “al llarg del matí, mentre repartia, veia vídeos del meu poble que ja tenia un pam d’aigua”. Malgrat les alertes que de vesprada plouria encara més, l’oficina no va suspendre el torn de la vesprada. “La gent va treballar fins a les 16:30 h, quan van enviar tothom a casa. Però ja era tard, i tres companys meus ja no van poder eixir de Xest”.
“La gent va treballar fins a les 16:30 h, quan van enviar tothom a casa. Però ja era tard, i tres companys meus ja no van poder eixir de Xest”, explica Joan Picó, treballador de Correus
L’empresa Platos Tradicionales de Bunyol, proveïdora dels pollastres i les lasanyes a Mercadona, va mantenir la plantilla durant tot el dia com un dia normal, segons assegura un dels seus treballadors. “Al voltant de les 10:30 h van tancar l’accés a Bunyol a causa del temporal, però l’empresa no deia res, i els del torn de la vesprada es van haver de buscar la vida per a acudir al treball”, explica. A les 14:00 h acabaven els del torn del matí, i a les 17:00 h els d’oficines. Alguns van tractar de tornar a casa i es van quedar atrapats en l’A-3 durant hores, mentre altres es van haver de quedar a la fàbrica fins a la nit. “Hi ha qui no va arribar a casa fins al dimecres a migdia”. Segons explica, no hi va haver cap comunicat per part de l’empresa, com si fora un dia normal. “El dijous volien arrancar de nou la producció, malgrat que encara hi havia persones incomunicades amb les quals no havíem pogut contactar. Però finalment no ho van fer”, conclou.
Un repartidor de l’empresa Seur, la qual té seus en Riba-roja i Paterna, assegura que aquesta tampoc va fer cap comunicat a la plantilla al llarg del dia. “Jo vaig estar repartint paquets tot el matí, amb el perill dels forts vents que tiraven branques dels arbres”, denuncia. També assegura que els del torn de vesprada van estar treballant fins a les nou del vespre, malgrat les successives alertes. “Els treballadors van eixir com van poder, alguns tenien el cotxe destruït i van haver de caminar desenes de quilòmetres”, declara. Tot i que la nau de Riba-roja va quedar destrossada a causa del temporal, “els següents dies han enviat la plantilla a la seu de Paterna perquè continuen treballant”.
El restaurant Saona, proper al Jardí de Vivers (València), es va mantenir obert fins a les onze de la nit. Segons assegura una de les treballadores, a les 20:15 h, pocs minuts després que sonara l’alerta als mòbils, el responsable de “l’àrea Levante” de la franquícia els van enviar el següent missatge de WhatsApp: “Els que estiguen al local, que facen les reserves i se’n vagen a casa, i els que no han eixit de casa que no acudisquen”. Aquest missatge el van esborrar poc després, “no volen que quede constància d’eixos missatges, per a no deixar proves”, considera la treballadora. Així, cinc persones es van haver de quedar treballant fins que acabara l’última reserva, a les 23 h. “Entenc que és una empresa i ha de facturar, però estem parlant de vides humanes. Estàvem comptant caixes de Coca-Cola mentre les nostres famílies ho perdien tot”, conclou.
Un veí d’Alfafar que treballa per a l’empresa de paqueteria Tipsa denuncia que aquesta va fer anar a treballar als del torn de vesprada malgrat les alertes. “Vam intentar arribar-hi, però ens vam trobar el temporal de camí i ens vam quedar tirats en l’autopista”, declara el treballador. A les 18:30 h el cap els va dir que no anaren, però ja estaven tots en el cotxe enmig de les inundacions. “Per sort em vaig salvar, però podria haver mort per intentar anar a treballar”. Segons assegura, als companys que estaven treballant des del matí no els van deixar eixir abans i es van quedar tancats en la nau. A sobre, “encara volien que anàrem l’endemà igualment, encara que fora a llevar aigua”.
En aquest article hem inclós només una mostra de treballadores afectades que hem pogut entrevistar de primera mà, però no són casos aïllats. A través de xarxes socials s’han dut a terme iniciatives per a recollir les nombroses denúncies a l’actuació temerària de les empreses. És el cas del compte d’Instagram @dana_denuncies, el qual es va obrir l’endemà de la Dana per a recollir i fer públics testimonis de treballadores a les quals van fer treballar eixe dia. D’altra banda, Beatriu Cardona, portaveu d’Intersindical Valenciana, ha creat un fil de Twitter on recull també moltes denúncies de treballadores. I per últim, la usuària de Twitter @ana_rox_ ha creat un fil on es mostren les reaccions i actuacions de nombroses empreses els dies posteriors al desastre.
Dret a denunciar les empreses
Des de diferents sindicats, com ara COS, CGT, CNT o Intersindical Valenciana, han remarcat aquests dies els drets de les treballadores en situacions com aquesta. “Malgrat que no hi haja una normativa que parle específicament dels fenòmens meteorològics, sempre és deure de l’empresari prendre les mesures oportunes per a assegurar la seguretat dels treballadors”, explica Teresa Frutos, de Serveis Jurídics del sindicat CGT. Considera que els casos en què havia sonat l’alerta roja, o en què el perill era notori i públic, i es va fer que continuaren treballant són clarament denunciables. De fet, l’article 21 de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals disposa que “quan les treballadores estiguen o puguen estar exposades a un risc greu i imminent a causa del treball, l’empresari deu informar com més prompte millor a tots els treballadors […] i adoptar les mesures necessàries perquè […] puguen interrompre la seua activitat, i si fora necessari, abandonar immediatament el lloc de treball”.
“El treballador té dret a interrompre la seua activitat, quan considere que esta activitat comporta un risc greu i imminent per a la seua vida o salut”, explica Teresa Frutos, de CGT
En cas que l’empresari no prenga mesures, “el treballador té dret a interrompre la seua activitat […] quan considere que aquesta activitat comporta un risc greu i imminent per a la seua vida o la seua salut”. Frutos afegeix, “si ho fan i després els intenten sancionar o acomiadar, es pot denunciar a l’empresa i es pot justificar”. Així mateix, anima a les treballadores a denunciar a Inspecció de Treball en els casos en què consideren que hi ha hagut negligència per part de l’empresari. “Cada cas s’haurà d’estudiar de forma particular i veure quina és la mesura més oportuna”, afegeix. A tal efecte, des del sindicat s’ha publicat un formulari per a aquelles persones que vulguen denunciar el seu cas. Finalment, Frutos rebla que aquelles treballadores que han mort en el lloc de treball o en el trajecte tornant a casa haurien de considerar-se accidents laborals. “Nosaltres entenem que es donen les circumstàncies perquè siga considerat com a tal, i reclamarem que així siga”, conclou.
