Les plantacions hortofructícoles intensives s’han convertit en un autèntic pastís de negoci per a moltes multinacionals agrícoles. Al País Valencià, el cas més paradigmàtic ha estat el sector citrícola, on l’activitat empresarial basada en el model oligopolístic ha fet créixer diverses famílies d’empresaris de la taronja, com la dels Martinavarro, Ballester i Dealbert, a la comarca de la Plana Baixa, o la de Vicente Giner, a la Safor. Els seus plans d’expansió s’iniciaren a finals de la dècada dels quaranta i no s’han aturat mai. Posseeixen grans latifundis i, a banda dels cítrics, s’han especialitzat en altres productes. L’últim ha estat l’alvocat, un aliment que els grups empresarials el presenten com “l’or verd” de l’agricultura.
El negoci de l’alvocat al País Valencià ha aterrat fa relativament poc. Als anys huitanta, van començar a fer-se les primeres plantacions comercials a Callosa d’en Sarrià (la Marina Baixa), a causa de les bones relacions comercials amb l’Agència d’Extensió Agrària d’Almuñécar (Granada), on el cultiu estava més arrelat. En l’actualitat, la crisi citrícola pel desequilibri de preus en origen i destí i el fort creixement de la demanda d’alvocats a escala mundial han propiciat un augment notable de les plantacions d’alvocat al País Valencià, on la superfície de producció ha passat de les cent hectàrees en 2009 a les 2.093 en 2021, segons dades del Ministeri espanyol d’Agricultura, Pesca i Alimentació. “A comarques com la Marina Baixa i Alta, la Safor, o la Plana Alta i Baixa s’ha detectat un creixement descontrolat d’aquest cultiu”, expressa Ferran Gregori, tècnic agrícola de la Unió de Llauradors, i adverteix que les “grans empreses citrícoles, amb extensions molt grans, han començat a invertir també en alvocat”. “Estem deixant l’agricultura en mans d’un grapat de multinacionals”, rebla.
“Tenim un model neoliberal que cada vegada agafa més força. Ja no són grans empreses agrícoles amb persones darrere. Parlem de multinacionals i de fons d’inversió”, manifesta Gustavo Duch, i afegeix que “el negoci de l’alvocat està reproduint la mateixa estructura”
Organitzacions agrícoles i ecologistes veuen amb preocupació l’increment del conreu d’alvocat, així com la concentració de la seua producció i distribució en uns pocs conglomerats empresarials. “El peix gran es menja al menut. Tenim un model neoliberal que cada vegada agafa més força, perquè ja no són grans empreses amb persones darrere. Parlem de multinacionals i de fons d’inversió, persones jurídiques”, manifesta Gustavo Duch, investigador i activista per la sobirania alimentària, i afegeix que “el negoci de l’alvocat està reproduint la mateixa estructura”. “Un petit minifundi no pot competir davant exportacions que arriben de grans hòldings que poden cultivar i portar alvocats de qualsevol punt del planeta”, insisteix.
Duch defensa un model alimentari basat en una agricultura diversa i adaptada al territori: “Després de 200 anys d’imposició de monocultius, el cítric a València, els porcs a Catalunya, o la soja al Brasil; ens han fet creure que no hi ha més formes de treballar la terra. Hem de recuperar l’agricultura monocolor, de bancals, diversa”.
Taronges, alvocats i ceràmica
Sens dubte, a l’Estat espanyol, el precedent es troba a Andalusia, amb el grup Alcoaxarquía SL com a una de les principals multinacionals destinada a la producció i comercialització del fruit verd des de l’any 2009. Nascuda a la comarca de La Axarquía (Màlaga), la mercantil ha estat en el punt de mira d’organitzacions socials i ecologistes pels impactes ambientals que genera el cultiu intensiu d’alvocat. “S’han arrasat altres cultius per a plantar alvocat o mango en zones de secà. Això ha provocat canvis en l’ús del sòl, desforestació i esgotament de recursos hídrics, perquè el seu cultiu requereix molta aigua”, denuncia Rafael Yus, biòleg, investigador especialitzat en fruites subtropicals i membre d’Ecologistes en Acció d’Andalusia.
Tot i els impactes ambientals, les grans productores d’alvocat a Andalusia no han aturat els seus plans de creixement empresarial, i han situat el territori valencià en el mapa del seu negoci. En setembre de 2022, Alcoaxarquía SL anunciava l’obertura d’una filial a Sollana (la Ribera Baixa). José Antonio Alconchel, president del grup, manifestava el seu interès en “recepcionar, madurar i confeccionar alvocats en València i millorar el servei final, donada la concentració de les diferents oficines comercials de grans cadenes”. Una altra empresa andalusina que ha expandit el seu negoci al País Valencià és Trops, la principal comercialitzadora espanyola de fruites subtropicals. Posseeix extensions d’alvocat a València i Alacant i, en 2021, va signar un conveni de col·laboració en la producció i comercialització d’alvocat amb la Cooperativa Agrícola de Callosa d’en Sarrià.
La concentració del procés de producció i comercialització en unes poques mans és la filosofia que segueixen les grans empreses del sector de l’alvocat. L’any 2024, Janus Fruit SL, del grup valencià Anecoop —històricament especialitzat en cítrics—, va incorporar al seu accionariat la companyia malaguenya Alcoaxarquía amb l’objectiu de créixer i consolidar a Janus Fruit com a “l’empresa valenciana de referència en la producció d’olis vegetals amb base d’alvocat”. Amb aquesta operació, Alejandro Monzón, president d’Anecoop, anunciava “tenir garantit el subministrament d’alvocat produït a Andalusia i el País Valencià durant tot l’any”. Per la seua part, José Antonio Alconchel, celebrava el fet de “fer un pas més en la integració vertical”.
Tot i els impactes ambientals, les grans productores d’alvocat a Andalusia no han aturat els seus plans de creixement empresarial, i han situat el territori valencià en el mapa del seu negoci
Amb el mateix objectiu, continuar consolidant l’oligopoli citrícola i de fruites amb os al País Valencià, el grup Citric&Co va dur a terme un moviment empresarial semblant al d’Anecoop. Nascut arran de la venda de part de les participacions de l’empresa dels Martinavarro al fons d’inversió barceloní Miura Private Equite, Cítrico Global és un conglomerat que va ser creat en l’any 2017 pel fons d’inversió, Martinavarro, la família Garavilla (una de les sis principals conserveres espanyoles), l’empresa Río Tinto (de Huelva) i Perales & Ferrer (especialitzats en l’exportació de llima). A partir d’aquest moment, va crear una cartera de productes més àmplia i entrà en nous països per diversificar la producció en els hemisferis nord i sud. En l’actualitat, comercialitza més de 950.000 tones de fruita, cultiva més de 22.000 hectàrees i té 36 plantes d’empaquetament repartides entre l’Estat espanyol, l’Estat francés, el Marroc, Sud-àfrica, el Perú, l’Argentina i l’Uruguai.
Dels cítrics, Cítrico Global va passar a produir i distribuir melons d’alger i melons per mitjà de la filial brasilera Agrícola Famosa, o el raïm de la marca Frutas Esther, fins a trobar un nou filó per a fer negoci amb l’alvocat. Mitjançant la seua filial al continent sud-americà, SafrescoGlobal, en l’any 2017, va adquirir el negoci de l’empresa Agrícola Hoja Redonda, amb seu al Perú i especialitzada en la producció de mandarina, raïm i alvocat.
A banda de Miura Private Equite, un altre grup inversor que fa negoci amb el cultiu intensiu d’alvocat és Atitlan. Els cítrics, l’oli, els fruits secs o l’alvocat són els camps d’interés del fons d’inversió valencià, encapçalat per dos exconsellers de Goldman Sachs –reconvertit en banc comercial per a poder rebre suport financer públic en la crisi de 2008–, Aritza Rodeno i Roberto Centeno. Home reservat i gairebé sense activitat pública, Centeno és gendre de Juan Roig, propietari de Mercadona, la líder de la distribució, amb un 24,8 % de la quota de mercat. Un empori familiar que aspira a controlar tots els graons de la cadena agroalimentària. Aritza i Centeno es van sumar també a la febre de l’energia fotovoltaica amb la creació del hòlding empresarial Atitlan Helios SL.
Els cítrics, l’oli, els fruits secs o l’alvocat són els camps d’interès del fons d’inversió valencià Atitlan, encapçalat per dos exconsellers de Goldman Sachs –reconvertit en banc comercial per a poder rebre suport financer públic en la crisi de 2008
En setembre de 2024, el banc Santander i Atitlan van signar un acord per a la creació d’Atgro, una plataforma d’inversió global que ha adoptat la forma de societat de capital de risc per a desenvolupar projectes agrícoles amb una inversió econòmica inicial de 200 milions d’euros de l’entitat financera i 50 de la mercantil, tot i que esperen que entren altres inversors per a aconseguir un capital de 500 milions. Els projectes agrícoles d’Atgro els gestiona Elaia, una filial d’Atitlan en el sector de la qual Santander ha passat a convertir-se en accionista minoritari. En la darrera dècada, Elaia ha expandit la seua base de cultius, des de l’oliva fins als cítrics, l’aranja, l’alvocat o el pistatxo a l’Estat espanyol, Portugal i el Marroc.
L’alvocat també ha cridat l’atenció del fons d’inversió estatunidenc Solum Partners, que va adquirir en 2023 el gran grup agrícola espanyol Greentastic. Amb aquesta compra, Solum Partners, amb interessos en plantacions d’alvocat, poma, olives, o soja, va fer la primera inversió a Europa.
En l’entramat empresarial del mercat valencià de l’alvocat, també apareixen empreses de nova creació, com Tropical Bayer, empresa amb seu a Betxí (la Plana Baixa) que va començar en l’any 2013 amb 3.500 arbres i ara té al voltant de 60.000. El seu gerent, Vicente Bayona, en una entrevista a Castellón Plaza, es vanagloriava dels ingents guanys que genera el fruit verd, amb un preu de venda molt superior a la taronja. Els beneficis podrien incrementar en fins a 7.800 euros en els pròxims dos anys, segons estimacions de l’Organització Mundial de l’Alvocat. El negoci és tal que empresaris de la indústria ceràmica han començat a invertir també en “l’or verd”. N’és un exemple la família Lladró, coneguda al mercat de la porcellana. Va anunciar la substitució de la ceràmica per l’alvocat amb una nova finca agrícola a Puçol (l’Horta Nord).
