Aquest divendres acaba el Consell Europeu, una cimera que s’ha centrat en la política d’immigració i on la cancellera alemanya, Angela Merkel, segons apunten molts dels mitjans de comunicació europeus, n’és la perdedora tot i l’acord de mínims aconseguit després de catorzes hores de negociació. Cap de les solucions plantejades fins ara a l’arribada massiva d’immigrants satisfeia ningú: la creació de centres d’internament a tercers països, ja sigui als Balcans (Sèrbia, Albània, Macedònia i Kosovo) o al nord d’Àfrica, passa abans que res per una negociació amb aquests estats, i, com l’apertura de nous centres a la mateixa Unió Europea que finalment s’ha decidit, compta amb el rebuig de les organitzacions de drets humans i ONG.
Cap d’aquestes opcions adreça tampoc les veritables arrels d’aquesta situació, que són l’estat de les economies africanes i el desordre generat per les intervencions militars occidentals. “De moment vénen pocs refugiats, però això pot canviar a qualsevol moment si el conflicte a Síria torna a experimentar una escalada o la pobresa en els estats africans empeny més habitants a l’emigració”, recordava fa uns dies el periodista Christoph Wöhrle a la revista alemanya Cicero, i encara caldria afegir la intervenció militar a Líbia del 2011 i el canvi de règim, que han provocat un buit institucional al país del qual treuen profit els traficants de persones.
Atès que la indústria làctia europea compta amb el suport de la política agrària comunitària i està molt més desenvolupada tecnològicament, els 200.000 productors senegalesos no poden competir en condicions d’igualtat
També la mateixa política europea cap als països africans, per molt que la injecció de 500 milions d’euros a un fons fiduciari sembli indicar el contrari. Un exemple d’aquesta última l’oferia Radio France Internationale (RFI) el passat mes de març. Senegal, explicava el mitjà, importa de la UE el 90% de la llet en pols que consumeix el país. Atès que la indústria làctia europea compta amb el suport de la política agrària comunitària i està molt més desenvolupada tecnològicament, els 200.000 productors senegalesos no poden competir en condicions d’igualtat. El fenomen, explicava RFI, “podria accentuar-se amb els Acords d’Associació Econòmica” signats amb la UE. “Batejats per alguns com a ‘Acords d’estrangulament econòmic’ i descrits com ‘el bes de la mort d’Europa a l’Àfrica’ –continuava– aquests acords de lliure comerç amenacen d’enderrocar la fràgil barrera duanera que encara existeix i provocar una explosió d’importacions de llet en pols, reduint a res el desenvolupament del sector local”. Això és només un exemple de com la política europea genera dependència i pobresa estructural a l’Àfrica, dos factors que acceleren l’emigració de la seva població.
Revolta al pati darrere
Merkel va arribar a Brussel·les com Gulliver a Lil·liput: per trobar-se lligada pels nans. Irònicament, aquests nans d’Europa central i oriental eren vistos des de feia anys per Berlín com el seu “pati darrere”, però el tracte arrogant dispensat per Alemanya ha contribuït a la seva revolta i la cerca d’un nou capitost, que han trobat al nou govern austríac de coalició entre els conservadors del Partit Popular d’Àustria (ÖVP) i la dreta radical (FPÖ), formant així d’una mena de “nou bloc austrohongarès”.
El canceller austríac, Sebastian Kurz, va expressar la setmana passada la seva voluntat de crear un “eix dels voluntariosos” per restringir la política d’immigració i asil, del qual formarien part Alemanya, Itàlia i el seu propi país
El canceller austríac, Sebastian Kurz, va expressar la setmana passada la seva voluntat de crear un “eix dels voluntariosos” per restringir la política d’immigració i asil, del qual formarien part Alemanya, Itàlia i el seu propi país, i que tindria el suport dels integrants del Grup Visegrád (V4), Hongria, Txèquia, Polònia i Eslovàquia. Kurz no va dubtar en disparar contra Merkel la setmana passada. “Tots aquells que van defensar una política de fronteres obertes han reconegut que era incorrecta”, va declarar després de reunir-se a Linz amb el ministre-president de Baviera, Markus Söder. “Els qui van obrir llavors les fronteres són els responsables que avui hi hagi controls fronterers”, va reblar.
Amb les seves paraules, Kurz va aprofundir més la divisió entre Merkel i els seus socis bàvars de la Unió Socialcristiana (CSU). El ministre de l’Interior, el bavarès Horst Seehofer, va plantejar abans a la cancellera un ultimàtum perquè aquesta proposés fins a l’1 de juliol “una solució europea” a la qüestió migratòria. De no fer-ho, Seehofer va amenaçar amb què el seu ministeri començarà a detenir els refugiats que arribin a la frontera alemanya. Àustria va anunciar que respondria de manera simètrica i fins i tot ha portat a terme exercicis de la policia i l’exèrcit a Spielfeld, a la frontera amb Eslovènia, per contenir una hipotètica nova arribada massiva d’immigrants i refugiats. Resta per veure si l’acord de mínims aconseguit a Brussel·les a partir de consensos mínims funciona com a taula de salvament per a Merkel.
Al llibre de Jonathan Swift, els habitants de Lil·liput són ridículs perquè van a la guerra amb qualsevol excusa, mentre que els seus oposats, els gegants, viuen massa pendents de la riquesa. Europa, ara mateix, és una mica això.
