El mes de juliol, la consellera de territori Sílvia Paneque anunciava en una visita a Besalú (Garrotxa) que les obres de la variant de les Preses començarien a principis de 2026. El 30 de setembre finalitzava el procés d’audiència pública, durant el qual, administracions i particulars van poder consultar el projecte i presentar-hi al·legacions. Tanmateix, segons denuncia la plataforma ciutadana Garrotxa Viva, al voltant d’un 75 % de propietaris afectats no haurien estat degudament informats.
A la comarca, l’opinió pública està fortament dividida entre defensors i detractors del projecte de la nova variant
A la comarca, l’opinió pública està fortament dividida entre defensors i detractors del projecte de la nova variant. La saturació de cotxes i camions de gran tonatge per l’interior dels municipis afectats va portar molts habitants a reclamar la construcció de la variant. Garrotxa Viva o Salvem les Valls ho veuen com una agressió al territori que no soluciona el problema de fons, per això han qüestionat el projecte des de l’inici. Les reclamacions no han sigut en va, la nova variant ha passat dels sis carrils en alguns trams del projecte inicial a únicament dos en la versió final, reduint així l’impacte visual i ecològic. Tanmateix, l’afectació que tindrà sobre l’aqüífer fluviovolcànic de la Garrotxa encara genera dubtes.
Tres dècades de conflicte
El juliol del 1994 van iniciar-se els primers estudis per planificar la construcció d’una carretera que volia unir Olot amb Vic. Mesos més tard, el març del 1995 la Generalitat va decidir separar-la en dos trams: de Torelló a la Vall d’en Bas i de la Vall d’en Bas a Olot. El projecte es va fer realitat a mitges amb la construcció dels túnels de Bracons; deixant pendent el tram fins a la capital garrotxina: l’anomenada variant d’Olot i les Preses, que pretén connectar els túnels i la C-37 amb l’autovia A-26 a l’altura de la Canya.
El projecte, valorat en 453 milions d’euros, preveu un túnel de 2,7 quilòmetres, set rotondes, dos viaductes i un fals túnel d’aproximadament un quilòmetre de longitud
Durant molts anys, un dels aspectes més complexos de definir ha estat el traçat. Tal com explicava aquest mitjà l’any 2021, en conèixer-se la nova proposta de recorregut van saltar totes les alarmes, i les entitats ecologistes ho qualificaven de “projecte megalític enmig d’un paratge únic com la Garrotxa”. Des de llavors, s’han succeït els períodes d’al·legacions i diferents estudis fins a establir el traçat definitiu: una carretera d’11,2 quilòmetres que discorrerà per l’oest d’Olot, el nord de les Preses i el sud de la plana agrícola de la Vall d’en Bas. La nova variant tindrà un carril per sentit, amb una velocitat màxima permesa de 80 km/h. El projecte preveu també un túnel de 2,7 quilòmetres a l’altura de la Pinya, set rotondes, dos viaductes, tres túnels i un fals túnel d’aproximadament un quilòmetre de longitud. El cost total de la infraestructura s’estima en 453,4 milions d’euros.
Carla Güell, veïna de la Vall d’en Bas, recorda que quan era petita hi va haver grans mobilitzacions contra la perforació dels túnels de Bracons de l’eix Vic-Olot. “Es va fer una gran campanya i estàvem totes unides, hi havia un gran sentiment de pertinença”. Això la va marcar profundament, i el 2018, amb l’anunci de la construcció de la variant de les Preses “vam sentir que ens havíem de tornar a activar i estar unides. Si ens barallem, ens fan la carretera l’endemà”. Per això van decidir reactivar Salvem les Valls, un col·lectiu format per un centenar de persones a qui els preocupa l’impacte que pot portar la construcció de la variant en el territori i en el trànsit de vehicles.
Autovia sobre un aqüífer fluviovolcànic
El geòleg Josep Maria Mallarach alerta que la construcció de la variant podria afectar l’aqüífer fluviovolcànic de la Garrotxa, situat sota els camps de la Vall d’en Bas. Segons Mallarach, aquest aqüífer “és únic a la península, ja que es tracta d’una superposició de colades de lava, piroclasts volcànics, sediments fluvials i lacustres, que assoleix més de 150 metres de gruix”. A més, es troba en una geozona protegida com a “reserva natural subterrània” per l’Agència Catalana de l’Aigua.
Des de Salvem les Valls creuen que cal assegurar que l’aqüífer no tindrà afectacions, “i menys ara, després d’una sequera com la que hem passat”
Güell recorda que uns cinc-cents veïns i veïnes van anar a la presentació del projecte que es va fer a la Vall d’en Bas per part dels tècnics de la Generalitat, i “ens vam adonar que ni tècnicament ni políticament saben exactament què li pot passar a l’aqüífer si el foraden per fer passar la carretera; és com una loteria. Hi ha risc de contaminació de l’aqüífer i de pèrdua de desenes de pous d’aigua; no ho tenen controlat al 100% perquè hi ha moltes preguntes que no tenen resposta”. Des de Salvem les Valls creuen que cal assegurar que l’aqüífer no tindrà afectacions, “i menys ara, després d’una sequera com la que hem passat”. Aquest malestar va fer que persones de tota la comarca creessin Garrotxa Viva, que actualment compta amb una seixantena de persones actives “amb capacitat de generar mobilitzacions socials per salvaguardar i custodiar la terra i el territori que estimem”.
Raül Valls, membre de Garrotxa Viva, plataforma de mobilització “per un progrés amb garanties a la comarca”, detalla que “hem vist un desconeixement molt gran de les conseqüències negatives de la variant sobre el territori”. Per això, destaca que el seu objectiu és “sensibilitzar i impulsar un debat sobre quina comarca podem arribar a tenir si no vigilem: més polígons industrials, més trànsit i un aqüífer tocat amb conseqüències irreversibles”.
Valls, explica que també els preocupen els usos de l’autovia: “no tenim garanties que si es construeix la variant sigui una carretera per millorar la qualitat de vida de la gent de la comarca. No volem un eix que sigui el pas de tots els camions de Catalunya cap a França ni que faciliti l’expansió de la indústria càrnia. Per això, abans de continuar avançant en el projecte de la variant, volem acords ferms dels ajuntaments i de la Generalitat de què la variant estarà limitada als camions amb origen i destinació a la Garrotxa i a Osona, tal com tenim ara amb els túnels de Bracons”. L’entitat planteja que, si el que es vol és millorar la mobilitat a la comarca, amb els 453,4 milions d’euros que es preveu que costarà la infraestructura es podrien trobar solucions més sostenibles.
L’impacte dels vehicles a zones residencials
A la Garrotxa, els últims anys ha anat creixent el discurs que la variant és l’única solució als problemes de trànsit a la comarca. Malgrat no defensar la totalitat de la variant, des de No és un vial celebren la construcció d’una artèria que alleugereixi el pas de camions per l’avinguda Sant Jordi, principal via de comunicació entre el nord i el sud de la Garrotxa. Ramon Busquets, portaveu de la plataforma, explica que “totes les capitals de comarca de més de 10.000 habitants tenen una variant, aquest no és el cas d’Olot, una ciutat on s’ha desviat el trànsit del centre per una avinguda de 4,9 quilòmetres amb usos residencials”. Aquesta plataforma, molt activa des de 2019, ha recollit més de 7.000 signatures denunciant la situació.
Malgrat no defensar la totalitat de la variant, des de l’entitat No és un vial celebren la construcció d’una artèria que alleugereixi el pas de camions per l’avinguda Sant Jordi
A la pregunta de què n’opinen del fet que la nova variant afecti el terme de les Preses i la Vall d’en Bas, responen que “nosaltres no la defensem, només volem que no passin més camions per la nostra avinguda, ja que causen molts problemes de sorolls i contaminació”.
Des de Salvem les Valls consideren que no es pot parlar d’una sola solució, sinó de múltiples solucions que impliquen elaborar el Pla Integral de mobilitat de la comarca, un propòsit que es recull al Pla Estratègic Participatiu de la Garrotxa 2020-2030, que van subscriure tots els ajuntaments de la comarca el 2022 i que no s’estaria tractant com una prioritat.
Moisès Mont, pagès i president de Salvem les Valls, diu que “mentre no s’executi el pla de mobilitat cal aplicar solucions d’efecte immediat per millorar la qualitat de vida de la gent”
Moisès Mont, pagès i president de Salvem les Valls, explica que “mentre no s’executi el pla de mobilitat cal aplicar solucions d’efecte immediat per millorar la qualitat de vida de la gent, com per exemple recuperar controls d’accessos als camions de Bracons, prohibir el transport d’animals vius per l’avinguda Sant Jordi d’Olot o recuperar la solució temporal de posar rotondes a les Preses. A banda, defensem un model territorial que tregui cotxes de la carretera, ampliant les rutes de transport públic, fomentant altres tipus de transport sostenible i organitzant cotxes compartits pel dia a dia”.
Aquest mitjà també ha intentat recollir l’opinió del col·lectiu Les Preses 2020-2030, partidari de la variant, sense obtenir resposta en el moment de la publicació.
