Al Pirineu, una de les postals més icòniques és la de les estacions d’esquí. N’hi ha al voltant de cinquanta en tota la seva extensió i durant dècades han estat motor econòmic d’aquest territori. Però aquesta fotografia està en risc: amb el canvi global, aquesta regió s’escalfa al voltant d’un 30 % més de pressa que la mitjana i les projeccions de l’Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic (OPCC) apunten a més calor i menys gruix de neu. De fet, segons aquestes prediccions, en l’horitzó de 2050 el gruix mitjà de la capa nival podria disminuir a la meitat en cotes d’uns 1.800 metres.
Aquesta pèrdua de neu té, però, impactes que van més enllà del sector de l’oci. El mantell nival actua com un dipòsit natural que emmagatzema l’aigua a l’hivern i l’allibera gradualment a la primavera. Quan aquest reservori minva, també es redueix la disponibilitat d’aigua dolça per als rius, els aqüífers, els regs agrícoles i fins i tot la producció hidroelèctrica.
A aquesta situació s’hi afegeix l’abandonament de l’activitat agrícola, ramadera i forestal, fet que afavoreix que arbres i arbustos guanyin terreny als espais oberts i que la línia de bosc vagi pujant d’altitud. Això redueix la biodiversitat associada als espais oberts que, combinat amb l’augment de temperatura i la sequera, fa créixer el risc d’incendi als Pirineus.
El clima també confon el calendari de vida de plantes i animals. Per exemple, el neret, una de les espècies més emblemàtiques de la flora pirinenca, floreix cada vegada més aviat perquè la neu es fon i deixa el sòl exposat setmanes abans del que era habitual. La marmota, per la seva banda, depèn del mantell nival com a aïllant per passar l’hivern, i quan la neu escasseja o desapareix abans d’hora, es veu obligada a escurçar la hibernació i a sortir abans dels caus.
Per adaptar-se a aquest repte, la clau és apostar per un canvi de model que busqui l’equilibri entre la protecció de la natura, l’economia i les persones que viuen al territori, i també fer-ho de manera col·laborativa i transfronterera. Alguns projectes i iniciatives que treballen per fer-ho possible són Life Pyrenees4Clima (coordinat per l’OPCC) o MountResilience.
* Revisió científica: Bernat Claramunt, Eduard Plana i Diana Pacual (investigadors del CREAF)
