En la recta final de l’any, diverses ciutats catalanes acullen mobilitzacions per la llibertat de les persones preses. Avui, l’últim dia de 2025, és el torn de la “29ª Marxa contra les presons i el sistema que les necessita”, convocada per diversos col·lectius anarquistes i antiracistes. Al migdia, hi ha una concentració davant del Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) de Zona Franca (Barcelona) i a les vuit del vespre, una marxa de torxes davant la presó de dones de Wad-Ras. Per l’organització, és “imprescindible qüestionar la seva existència per imaginar un món més lliure”.
La convocatòria reclama el tancament dels CIE, uns centres que oficialment no estan considerats penitenciaris, perquè les persones recloses en cel·les no han comès cap delicte. Es tracta d’uns dispositius associats a la llei d’estrangeria espanyola per privar de llibertat persones en situació administrativa irregular abans de ser expulsades. Segons el darrer informe de Migra Studium, el 2024 hi van ser internades 1.863 persones, de les quals, 85 dones.
Cada març, la presó de Wad-Ras és objecte d’una manifestació arran de la mort de la presa Claudia Ximena Rodríguez Zúñiga el 2018
La marxa prevista per al vespre, que anys enrere també s’havia fet a la presó Model (tancada des de 2017), s’ha convocat davant l’única presó en funcionament a la ciutat de Barcelona, la de dones de Wad-Ras. Precisament, cada març el centre és objecte d’una manifestació arran de la mort de la presa Claudia Ximena Rodríguez Zúñiga el 2018. Segons el Departament de Justícia, es va suïcidar amb una bossa de plàstic, però la seva mare ho nega i denuncia que l’havien amenaçat, extorsionat i maltractat.
El col·lectiu convocant no s’encotilla en el concepte de presos i preses polítiques, advoquen pel tancament i supressió de tots els espais de privació de llibertat i assenyalen el sistema que “les necessita”. Qualsevol centre d’internament, denuncien que “és un abocador d’ànimes dissenyat per aïllat i castigar persones que, en la seva immensa majoria, ja han estat desafavorides, marginalitzades o discriminades”. Per l’organització de la marxa, tant la presó com el CIE “no es poden millorar perquè sempre serà un laboratri del càstig, on la venjança de l’Estat es desplega en incomptables formes d’humiliació i tortura”.
Per l’organització, tant la presó com el CIE “no es poden millorar perquè sempre seran un laboratri del càstig, on la venjança de l’Estat es desplega en incomptables formes d’humiliació i tortura”
El 60% de la població penitenciària a Catalunya està condemnada per delictes contra el patrimoni i l’ordre socioeconòmic (40,16%) i contra la seguretat col·lectiva (19,54%), en gran part relacionats amb el tràfic de drogues. Per tant, per delictes molt condicionats per l’entorn socioeconòmic i la desigualtat. En un escrit, el col·lectiu convocant de la marxa també assenyala que cada persones presa representa “una força laboral molt barata i fàcil d’explotar”, referint-se al Centre d’Iniciatives per a la Reinserció (CIRE) a Catalunya.
A més, recentment, la Xarxa Dret i Presó ha denunciat que l’aplicació de mitjans coercitius a les presons de Catalunya és molt més elevada que a la resta de l’Estat. Entre els mitjans, hi ha les contencions mecàniques, que el Comitè per a la Prevenció de la Tortura del Consell d’Europa demana abolir.
Per Gracia Amo, de Famílies de Presos a Catalunya, les marxes són importants: “els presos no se senten tan sols, ens escolten cridar i surten a les finestres”
L’associació Famílies de Presos a Catalunya se suma des de fa anys a la mobilització. Gracia Amo recorda la primera vegada que hi va anar, poc temps després que el seu fill morís a Brians II, el 18 d’octubre de 2016. Per Amo, en una època “molt trista” per a les persones preses, perquè no poden reunir-se amb el seu entorn social, les marxes són importants: “els presos no se senten tan sols, ens escolten cridar i surten a les finestres. És molt emocionant”. L’activista també subratlla que qualsevol acció que visibilitzi “el maltractament, la desatenció sanitària i les morts” a les presons és important.
Per l’amnistia total
Les marxes de torxes del desembre a Granollers, Lleida i Barcelona —aquesta última es va haver de suspendre per l’alerta vermella de pluja— reclamaven l’amnistia total per a totes les persones empresonades per motius polítics, exiliades i encausades.
El 18 de desembre, el Comitè de Suport a Lola i l’organització antirepressiva Alerta Solidària es van concentrar a Granollers (Vallès Oriental), on Maria Dolores López Resina, Lola, va viure des de ben petita. En l’actualitat, és la presa política amb més edat, 74 anys, i més anys de presó a l’Estat espanyol, ja que afronta una condemna –en aplicació de la legislació antiterrorista– que la mantindria entre reixes fins al 2046.
A més de Lola López, la convocatòria de Granollers va reclamar la llibertat del raper comunista Pablo Hasél i de l’activista anarquista Abel Mora
A més de la Lola, la convocatòria va reclamar la llibertat de Pablo Hasél i Abel Mora. Fa gairebé cinc anys que el raper comunista està empresonat, des de l’octubre a la presó de Lledoners (el Bages). L’activista anarquista Abel Mora va ingressar a la presó de Brians el mateix dia que s’aprovava la llei d’amnistia. Està condemnat per un delicte de lesions amb traïdoria i agreujant d’odi contra un dels participants a l’homenatge als policies del referèndum de l’1 d’Octubre, convocat per Jusapol a la plaça de Catalunya de Barcelona l’octubre de 2018.
Seguint amb el llegat de la històrica convocatòria de Rescat, col·lectiu de suport a les preses polítiques catalanes, la Coordinadora Antirepressiva va convocar marxes a Barcelona, el 19 de desembre, i a Lleida, el 20 de desembre. En el context del cinquantè aniversari de la mort de Franco, el manifest denunciava que continuen “vivint en pròpia pell la repressió, la misèria i la manca de drets més elementals”. A més, assenyalen la Constitució espanyola “com la base legal del règim” que “ens reprimeix, que criminalitza la protesta, que persegueix el moviment popular i que manté presos polítics”.
Les marxes de torxes tenen un record especial per a les persones preses malaltes, una situació que titllen de “forma de càstig especialment inhumana”
A més d’assenyalar la vulneració del dret a l’habitatge i la precarietat laboral, la Coordinadora posa el focus en alguns fets d’actualitat. El text fa referència al desallotjament de l’institut B9 de Badalona, on apunten que la policia també va detenir una persona per resistir. Així mateix, denuncien que durant les mobilitzacions per Palestina han detingut una cinquantena de persones i que cinc veïns del barri del Raval de Barcelona han estat condemnats a multes de 3.000 euros per la protesta contra Vox, el setembre del 2020.
Les marxes de torxes han tingut un record especial per a les persones preses malaltes, una situació que titllen de “forma de càstig especialment inhumana”. Concretament, mencionen el militant del PCE(r) Lucio García Blanco, que suma gairebé trenta anys entre reixes, i la militant dels GRAPO María José Baños Andújar, que pateix una malaltia hepàtica.
