Catalunya concentra 62 centres d’experimentació amb animals. Més de la meitat són centres que usen animals per fer investigacions (34) i una vintena els crien alhora que n’usen. En bona part, es tracta de centres públics, vinculats a l’activitat investigadora d’universitats, hospitals i centres de recerca –com ara l’IRTA, la URV, la UAB, la UdL, la UB–, tot i que també n’hi ha de privats, com ara les empreses anomenades CRO (Contract Research Organization).
Són empreses a les quals en els darrers anys tant centres públics com empreses privades de sectors diversos han tendit a externalitzar la realització de proves, per exemple, de toxicitat, en el procés previ a posar en circulació un ampli ventall de productes, de medicaments a productes de neteja. Entre les CRO catalanes, a la demarcació de Barcelona, trobem companyies com AnaPath Research, autoritzada per usar, entre d’altres grans mamífers, primats no humans, segons fa constar al seu web; Isoquimen, criadora de gossos i gats; o Specipig, que, a més de fer assajos preclínics per encàrrec, promociona a altres laboratoris els seus minipigs, modificats genèticament per ser més manejables, com a producte estrella.
Trobem companyies com ara AnaPath, autoritzada per usar primats no humans; Isoquimen, criadora de gossos i gats; o Specipig, amb els minipigs com a producte estrella
Altres són només criadores d’animals que es vendran per experimentar-hi, com Granja Riera SCP i Granja Lloret Salvatge. També hi ha empreses que són criadores per a ús propi exclusivament, com la farmacèutica Almirall.
I algunes altres són subministradores, com ara Prolabor, que proporciona tant les gàbies específiques per a les diferents espècies usades als laboratoris com, directament, els animals; i Camarney, el principal centre de distribució de primats per a l’experimentació a Europa. Situat al municipi de Camarles, al Baix Ebre, és l’únic dels centres del sector de l’experimentació en animals que té obert un expedient sancionador arran de les inspeccions del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat de Catalunya. El motiu, informen des del Departament, no el poden fer públic fins que no sigui ferma la resolució del procediment.
Cada mes arriben macacos de cua llarga –espècie reconeguda en perill d’extinció per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura– al centre de Camarney, segons documenta des de fa anys el col·lectiu Abolició Vivisecció. L’organització estima que les instal·lacions tenen capacitat per a 3.600 animals. Al municipi que l’acull hi ha censades 3.499 persones.
De viure als arbres a patir en gàbies
Els macacos de cua llarga són l’espècie de primat que s’ha convertit en l’habitual en l’experimentació, perquè havia estat molt abundant i perquè els exemplars són de petites dimensions, cosa que valoren els laboratoris, perquè ocupen menys espai i perquè són més fàcilment manejables.
“Hi ha captura il·legal i documentació falsa, emparada i finançada per les empreses d’occident que els compren”, exposa el portaveu d’Abolició Vivisecció, Pablo Fernández
Entre l’any 2024 i el 2025, s’han importat 2.624 primats per a l’experimentació fins a Tarragona (1.350 macacos, el 2024; 1.274, el 2025), al centre de Camarney, provinents de l’illa de Maurici, a l’est de Madagascar.
“Allà hi ha granges de macacos molt més grans que la de Camarles, on se suposa que haurien de ser criats en captivitat. Però hi ha captura il·legal i documentació falsa, emparada i finançada per les empreses d’occident que els compren”, exposa el portaveu d’Abolició Vivisecció, Pablo Fernández.
En la mateixa direcció alerta la primatòloga Lisa Jones Engel, assessora científica de PETA, una de les principals organitzacions animalistes d’abast internacional. “És important entendre que han acabat engabiats a Catalunya, Alemanya, França, el Regne Unit, el Canadà o Kentucky perquè formen part d’un crim organitzat transnacional de fauna salvatge”, denuncia Jones Engel.
La normativa europea preveu que, per acabar amb la captura d’animals a la natura, només s’usin en procediments científics descendents d’animals criats en captivitat. I, de fet, en l’informe espanyol sobre l’ús anual d’animals en experimentació, consta que només s’usen primats nascuts en captivitat. Tanmateix, diverses organitzacions, entre les quals l’Institut Jane Goodall i la Fundació MONA, van fer arribar fa un any al govern català una carta en què denuncien deficiències en la supervisió de la validesa dels permisos i la traçabilitat de l’origen dels animals.
El Ministeri de Transició Ecològica espanyol, responsable d’aplicar la Convenció sobre el Comerç Internacional d’Espècies Amenaçades de Fauna i Flora Silvestres (CITES) –un acord per prevenir que el comerç internacional d’animals i plantes silvestres posi en risc la supervivència d’espècies– ha ignorat els intents d’aquest mitjà de comptar-hi per al reportatge.
A escala europea, el 2022, van usar-se vuit milions d’animals per a l’experimentació, dels quals 15.000 van ser primats
També en la carta enviada al govern català, les organitzacions assenyalen deficiències en el control de les condicions sanitàries en què arriben els macacos i les condicions en què es troben al centre de Camarney uns animals descrits com a “extremament socials i intel·ligents”. Per això, exigeixen el tancament del centre, que és “clau”, diu el portaveu d’Abolició Vivisecció, per mantenir l’experimentació amb primats no humans al continent europeu.
A escala europea, les darreres dades disponibles, del 2022, situen el nombre d’animals usats en experimentació entorn dels vuit milions, dels quals 15.000 van ser primats. A l’Estat espanyol, entre 2022 i 2024, s’han fet servir més de 1.300 primats amb finalitat d’experimentació, segons les dades més recents del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats espanyol.
Destinats a França, Alemanya, el Regne Unit i els Estats Units
D’acord amb les dades facilitades pel Servei de Sanitat Animal de la Direcció General d’Agricultura i Ramaderia de la Generalitat, la xifra de primats importats fins a Tarragona ha baixat significativament en els darrers dos anys (1.350 macacos, el 2024; 1.274, el 2025) respecte als dos anys anteriors: el 2022, van ser 3.820 primats (200 dels quals de l’espècie Allenopithecus i 3.620 macacos) i el 2023 van ser 2.292 primats (dels quals 249 Allenopithecus i 2.043 macacos).
La importació de primats que arriba a Catalunya queda centralitzada a Camarney, propietat de Noveprim, empresa que pertany a la líder del sector dels animals destinats a l’experimentació a escala mundial, Charles River. El 2024 l’empresa va declarar uns ingressos superiors als 3.400 milions d’euros. Al seu accionariat, hi ha grans fons d’inversió: Vanguard Group (11,87%), Blackrock Inc. (7,84%) i Wellington Management Group, LLP (6,48%).
El 2024, es van enviar 805 dels primats tancats a Camarles cap a França, i el 2025 n’han estat 750. A Alemanya, el 2024 se’n van enviar 373, i el 2025, 364
639 dels macacos arribats a Tarragona es van exportar als Estats Units el 2024, i el 2025 n’han estat 25. L’Administració d’Aliments i Medicaments (FDA) i l’Agència de Protecció Ambiental (EPA) estatunidenques han anunciat recentment que eliminaran les proves amb animals, amb la voluntat de reduir costos i augmentar l’eficàcia dels mètodes aplicats. La seva meta és eliminar l’ús de mamífers en proves de seguretat en deu anys.
El 2024, s’han enviat 805 dels primats tancats al centre de Camarles cap a l’Estat francès, i el 2025 n’han estat 750. El 2022, n’havien estat 1.175. A Alemanya, el 2024, s’hi han enviat 373 primats des de Tarragona, i el 2025 n’han estat 364. El 2022, n’havien estat 707.
Al Regne Unit, el 2024 s’hi van enviar 96 exemplars des de Camarles, i el 2025 n’han estat 32. El 2022, en van arribar a ser 802. El govern del Regne Unit, on més s’ha treballat en mètodes d’investigació sense animals des dels anys noranta, el passat mes de novembre va detallar com preveu abandonar-ne del tot l’ús en les proves de seguretat. Planteja una reducció d’un 35% de l’ús de gossos i primats no humans per al 2030.
Els Països Baixos han decidit deixar de finançar l’experimentació en primats no humans i reorientar la inversió a la investigació basada en models sense animals
Als Països Baixos, se n’han enviat 2 el 2024, i no s’hi ha fet cap exportació de macacos des de Catalunya el 2025. El 2022, n’havien estat 280. En aquest país, a les acaballes de l’any passat, hi ha tingut lloc un pas endavant en l’horitzó europeu de substituir els mètodes que usen animals per mètodes sense: ha decidit deixar de finançar l’experimentació en primats no humans i reorientar la inversió a la investigació basada en models sense animals.
Els primats que s’han dut des de Tarragona cap a algun altre punt de Catalunya o de la resta de l’Estat espanyol no queden registrats en les dades d’Agricultura.
Un centenar de gossos i gats exportats des de Barcelona
Durant l’any 2025, a més dels primats arribats a Camarles, els centres d’experimentació actius a Catalunya, concretament en municipis de la província de Barcelona, han comprat fora de l’Estat espanyol rosegadors (244), provinents des dels Estats Units, la Xina i l’Uruguai; gossos (32) procedents dels Estats Units; granotes africanes (110), procedents dels Estats Units i del Regne Unit; mosques de la fruita (67), procedents dels Estats Units; i altres insectes (910), procedents dels Estats Units.
Isoquimen és l’única empresa instal·lada a Catalunya de la qual consten exportacions internacionals d’animals per a l’experimentació en els darrers anys, d’acord amb el registre del Departament d’Agricultura. El 2025, ha venut 25 gossos a empreses o organitzacions de l’Estat francès i 85 gats, destinats a l’Estat francès, Irlanda i els Països Baixos. Les dades de les exportacions des de Catalunya no incloen els moviments de compravenda d’animals per a l’experimentació dins de l’Estat espanyol.
L’any 2024, del total d’animals per a l’experimentació que s’han usat al conjunt de l’Estat, més d’un terç (300.000 de 800.000) s’han fet servir a Catalunya.
A la Directa del mes de gener, dediquem el reportatge central a analitzar l’ús d’animals en l’experimentació. Subscriu-t’hi per rebre la revista.
