L’acord comercial entre la Unió Europea i els països que formen part de Mercosur –Argentina, Brasil, Paraguai i Uruguai– serà una realitat amb la firma del tractat el pròxim dissabte, 17 de gener, a la cerimònia que se celebrarà a Asunción (Paraguai). L’acord, que es va començar a negociar fa 25 anys, es va reactivar arran dels darrers moviments geopolítics en l’àmbit global i la creixent situació de vulnerabilitat i dependència de la UE a certs mercats. Per aquest motiu, en els darrers mesos, països europeus s’han posicionat per poder arribar a un pacte ferm amb els països del Mercosur i crear així la zona més gran de lliure comerç del món, gràcies a una reducció massiva d’aranzels entre ambdues parts, que augmentarà les importacions i exportacions de diversos sectors.
El tractat, que compta amb els vots a favor de l’Estat espanyol i d’altres 21 països de la UE, tiraria endavant tot i l’oposició de països com França, Polònia, Àustria, Irlanda i Hongria, i s’ha presentat per part del govern espanyol i les institucions europees com “un pacte històric”. Tot i que el contingut i les condicions de l’acord són una incògnita, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, s’ha posicionat com un dels principals defensors europeus, tot argumentant que facilitarà que les empreses espanyoles puguen entrar en nous mercats, exportar més, i generar més ocupació en sectors comercials importants.
Segons Joan Regolf, president del Gremi de la Pagesia Catalana, el tractat “obriria la porta a una competència deslleial per a la pagesia del nostre país”
No opinen el mateix les persones que es dediquen al sector primari, que des del passat dijous 8 de gener –un dia abans de la convocatòria de votació del tractat a Brussel·les– van organitzar mobilitzacions i talls a diferents indrets de Catalunya i el País Valencià per a mostrar el seu rebuig frontal a l’acord. El moviment Revolta Pagesa, constituït com a Gremi de la Pagesia Catalana, va encapçalar les mobilitzacions a Catalunya, amb el bloqueig dels accessos del port de Tarragona i els talls de l’AP-7 a Pontós (l’Alt Empordà), la C-16 a Olvan (el Berguedà) i la C-38 al Coll d’Ares (el Ripollès). “Quan ens vam assabentar que es pretenia arribar a un acord a la UE per signar el tractat amb Mercosur ens vam organitzar ràpidament per a sortir als carrers amb les nostres ferramentes de treball i el nostre símbol, que són els tractors”, explica Joan Regolf, president del gremi. Segons Regolf, aquest tractat “obriria la porta a una competència deslleial per a la pagesia del nostre país”: “En cap cas podríem competir amb els preus, els salaris, les infraestructures i les condicions d’allà, i per això moltes petites explotacions d’aquí es veurien obligades a tancar”, rebla.
Des del passat cap de setmana, els talls i les mobilitzacions dels pagesos catalans han començat a provocar alguns problemes de subministrament, un fet que ha forçat que el conseller d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya, Òscar Ordeig, accedira a la negociació. “Nosaltres ens volíem reunir directament amb el president Illa per a fer-li arribar les nostres reivindicacions i exigències directament, i tot i que al principi el conseller ens va dir que tenia l’agenda molt completa, després de dos dies amb els talls actius van accedir”, apunta Regolf.
En la reunió, que es va celebrar aquest dilluns al Palau de la Generalitat, Ordeig i Illa es van comprometre a aplicar algunes mesures. Entre altres, es troba l’augment de la partida per a la pagesia als pressupostos de la Generalitat –que actualment està estancada en el 4%–; bonificar el preu del gasoil per les persones que es dediquen al sector primari, tal com ja es va fer amb el sector pesquer; i fer arribar les clàusules salvaguarda, que evitarien una competència deslleial amb els països del Mercosur, al Ministeri d’Agricultura del govern de l’Estat i als eurodiputats catalans. L’objectiu és que aquestes mesures s’incloguen en el document de l’acord.
“Des del principi no hi ha hagut cap mena de transparència amb el document del tractat. Com pot ser que es vote un acord tan important per a Europa sense que els pagesos hàgem pogut llegir-lo, si som els primers afectats? Ens hem assabentat de tot per filtracions i la premsa. És una falta de transparència tremenda”, critica Regolf, que recorda que “la pagesia no podem ser la moneda de canvi per millorar o acontentar a altres sectors, ja que som el rebost del país i necessaris per garantir la nostra sobirania i autonomia alimentària”.
Carles Peris, representant del sindicat La Unió, denuncia que tirar endavant l’acord “sense assegurar condicions de competència justa” posa en risc milers d’explotacions
Rafa Nadal, ramader i llaurador de la comarca dels Ports, també mostra la seua oposició a l’acord amb Mercosur i ho veu com una trava més per a la gent que es dedica al sector primari. En el seu cas, que gestiona una xicoteta explotació de vedelles i cultiva cereal de secà, considera que seria impossible competir amb aquests països: “Com hem de competir en preu amb una carn que ve del Brasil, on hi ha ramats de 10.000 i 15.000 animals en latifundis enormes, i si a sobre han sigut criats amb hormones i carbuterol per accelerar el creixement quan ací està prohibidíssim per l’agència de salut pública?”, es pregunta. “Això tiraria per terra –afegeix– els preus del nostre producte i les xicotetes explotacions hauran de tancar. I a banda d’això, quin sentit té transportar carn a milers de quilòmetres, amb el que això suposa en contaminació, si ací ja tenim gent que es dedica al sector i cuida els processos? Al final també és un tema de salut pública i eficiència energètica”.
Nadal considera que, si la situació i les condicions del sector primari continuen així, cada cop serà més inviable dedicar-s’hi i generarà més dependència del comerç exterior: “ens faran desaparèixer i ser cada cop més dependents. S’omplin la boca de sobirania alimentària i després els que estem ací produint i guardant el territori som contínuament menyspreats i ni se’ns escolta ni se’ns atén. Quan passen aquestes coses no hauríem d’eixir als carrers només els pagesos i els ramaders, ja que el que mengem i de qui depenem per menjar afecta tota la societat de dalt a baix”, reivindica.
Des de l’inici de les negociacions del tractat, a la comarca dels Ports els llauradors i ramaders també han organitzat un parell de mobilitzacions per a mostrar el seu rebuig a l’acord, en forma de tractorades organitzades des de les plataformes com la del Sector Primari a Castelló (Sepricas) i Unespi.
Per la seua banda, el sindicat La Unió, organització professional agrària majoritària en el camp valencià, també ha mostrat el seu rebuig al tractat per no garantir una protecció efectiva pels llauradors i ramaders valencians, sobretot en sectors com l’apícola, el boví, l’arròs i els cítrics. “Una vegada més, el camp valencià torna a ser la moneda de canvi de la política comercial de la UE”, apunta el seu representant Carles Peris.
“S’aprova un acord que posa en risc milers d’explotacions sense assegurar condicions de competència justa i amb estàndards diferents, ja que les clàusules de salvaguarda, que són alguns dels elements de protecció que es podrien incloure per a garantir la nostra supervivència, no serien massa efectives per a la majoria dels sectors valencians i generarien una evident competència deslleial i una enorme distorsió del sector”, conclou.
“Augmentarà la ingerència i el servilisme dels països llatinoamericans cap a Europa”, pronostica Jaime Amorim, membre de la coordinació de Via Pagesa Internacional
Tot i que els presidents dels països d’Amèrica Llatina inclosos a Mercosur s’hi han mostrat en tot moment favorables i des de fa temps pressionen per a agilitzar la signatura d’aquest, no tots els sectors hi estan d’acord. Des de fa temps alerten de les possibles conseqüències que podria tenir pel sector primari d’Amèrica del Sud. Jaime Amorim, membre de la Direcció Nacional del Moviment de Treballadors Rurals (MST) i de la coordinació de Via Pagesa Internacional, considera que l’acord suposarà “una recolonització europea dels països del Mercosur, tot enfortint el model històric de monocultiu agroexportador”.
Així, segons Amorim, l’acord redueix els països sud-americans a un únic paper de productors de matèries primeres, la qual cosa facilitaria el retorn de la internalització: “la negociació posa de manifest la pèrdua de sobirania dels estats nacionals del Mercosur, i augmentarà la ingerència i el servilisme dels països llatinoamericans cap a Europa”.
