El 30 de gener de 2023 la Directa publicava la investigació sobre Daniel Hernández Pons, amb una fotografia de portada on es veia qui fins aleshores havia estat un activista dels moviments socials del barri Sant Andreu de Palomar de Barcelona vestit amb l’uniforme del Cos Nacional de Policia espanyola. Han passat tres anys, es va presentar una querella criminal, s’han destapat més casos de policies infiltrats i es manté el suport polític i judicial a tot l’entramat d’infiltracions, malgrat que no compta amb cap cobertura de l’actual marc normatiu.
Després d’asseverar que han estat “tres anys de preguntes sense resposta”, constaten que van conviure “amb algú que no existia”
El col·lectiu Acció contra l’espionatge d’estat coincidint amb l’efemèride ha emès un comunicat encapçalat amb el títol “Tres anys trencant els seus silencis”. Després d’asseverar que han estat “tres anys de preguntes sense resposta”, constaten que van conviure “amb algú que no existia”.
“Fa tres anys vam començar un camí que no havíem escollit. Però el que sí que vam escollir va ser fer-ho juntes”, afegeixen. I mostren satisfacció per haver aconseguit “trencar el silenci, creant espais de trobada i discussió”. “Hem après a ajuntar-nos per buscar les respostes que fa tres anys que se’ns neguen” consideren. Cal recordar que la querella que van presentar va ser inadmesa al jutjat i, posteriorment, a l’Audiència de Barcelona. Ara són a l’espera d’una resposta al recurs d’empara que van presentar al Tribunal Constitucional.
La querella que van presentar va ser inadmesa al jutjat i, posteriorment, a l’Audiència de Barcelona. Ara són a l’espera de resposta al Tribunal Constitucional
“Un infiltrat que amb sou públic i sense cap mena de línies vermelles va entrar a les nostres vides emparat per tota una estructura estatal”, recorden, per després denunciar la defensa que el ministre Fernando Grande-Marlaska va fer dels infiltrats. “Agents d’intel·ligència, permeteu el to jocós, que persegueixen moviments socials i polítics emparats en l’obscuritat i l’opacitat de la Llei de Secrets Oficials, una llei franquista del 1968. La catifa de l’estat, on s’hi pot amagar de tot per tal d’esquivar explicacions”, reblen. Acaben el text amb el crit “la infiltració és tortura, ens veiem als carrers”.
