Plana la incertesa entre les persones que viuen en 25 edificis de la Sareb a Catalunya. No saben si estan entre els 9.257 habitatges que s’han traspassat a l’empresa pública Casa 47 i alhora dubten que amb els criteris establerts, el canvi pugui beneficar-les. Davant d’aquest escenari, 443 habitatges s’han organitzat amb la Confederació Sindical d’Habitatge de Catalunya (COSHAC) per reclamar que els immobles passin a mans de la Generalitat de Catalunya, que els preus es vinculin a les rendes més baixes amb contractes indefinits i que s’aturin els desnonaments durant tot el procés.
Per presentar la secció sindical de la Sareb, han ocupat el departament d’Habitatge. En roda de premsa han anunciat que preveuen sumar més edificis i exigeixen el traspàs a Casa 47 “de manera transparent” i “sense deixar ningú fora de casa seva”.
La COSHAC denuncia diversos esculls que dificulten que alguns dels blocs passin a mans 100% públiques i la gent que hi viu ho pugui continuar fent. Per una banda, segons els criteris d’avaluació del Govern espanyol, els edificis que presenten “patologies estructurals”, no compleixen “la legislació urbanística” o les “condicions d’habitabilitat adequades” queden exclosos del traspàs. Per l’altra, hi ha una barrera econòmica, perquè els pisos es destinaran a lloguers assequibles, és a dir, tindran preus per sota mercat, però no aniran destinats a persones en situació de vulnerabilitat o risc d’exclusió, com els lloguers socials.
Els edificis en lluita consideren que la prioritat d’aquest parc de la Sareb ha de ser eixugar les llistes de la mesa d’emergència i, per tant, la renda mínima exigida hauria de ser inferior
Per optar a alguns dels habitatges traspassats, els ingressos mínims estan fixats en 16.800 euros bruts anuals i els màxims en 63.000. Els preus dels lloguers podran arribar fins al 30% de la renda mitjana d’on s’ubiqui. Per a l’activista de la Confederació, Bernat Truc, “la majoria de persones que viuen en els blocs no poden complir aquestes condicions i això pot suposar desnonaments visibles o invisibles”. Els edificis en lluita consideren que la prioritat d’aquest parc de la Sareb ha de ser eixugar les llistes de la mesa d’emergència i, per tant, la renda mínima exigida hauria de ser inferior. “Hi ha persones que en l’actualitat tenen lloguers socials, que en quedarien excloses”, lamenta Truc.
Entre els blocs en lluita que s’ubiquen a municipis com Lleida, Manresa, Sant Antoni de Vilamajor, Sant Celoni o Vilanova i la Geltrú, n’hi ha que no tenen la cèdula d’habitabilitat i, per tant, queden exclosos del traspàs. És el cas del bloc La Moreneta de Sant Celoni (Vallès Oriental), que té 26 habitatges i diversos projectes socials. Joan Agea de la PAHC Montseny lamenta que precisament la manca d’habitabilitat provoca que qui hi viu no pugui signar contractes de lloguer social. L’edifici de la Sareb es va ocupar el 2021 i a més de les residents, hi conviu l’assemblea de la plataforma, una cuina comunitària, una escoleta per a criatures del barri, un taller bicicletes i una cooperativa de cosidores de dones que es trobaven en situació administrativa irregular.
“Jo soc electricista i vaig fer l’escomesa elèctrica i altres companys la d’aigua. Tenim un informe tècnic que avala que són instal·lacions segures”, explica Agea. Així tot, sense cèl·lula no entrarien en l’operació de traspàs. Davant d’aquesta barrera, estudien la possibilitat de tirar endavant una cooperativa d’habitatge en cessió d’ús en aliança amb la Dinamo i Sostre Cívic.
En canvi, el bloc Euskadi de Lleida sí que té cèdula d’habitabilitat, encara que pateixen problemes greus derivats de la manca de manteniment. “El pàrquing s’està enfonsant a causa de l’aigua es filtra dels lavabos, vam haver d’arreglar nosaltres la porta de l’entrada i les escales estan fetes malbé”, denuncia Raquel Marbán. Ells com la majoria del veïnat han aconseguit lloguers socials i no podrien assumir pagar-ne d’assequibles. Marbán viu en uns dels 44 habitatges amb quatre criatures, tres menors d’edat i denuncia que ja pateix uns increments de lloguer inassumibles. El lloguer social que va signar el 2022 era de 96 euros, però l’agost passat es va disparar fins als 350 i el setembre a 412. Amb la prestació d’ingrés mínim vital com a únic ingrés, està acumulant deute. “Vaig demanar explicacions i la Sareb em va dir qui em fa seguiment -contractada per la propietat- no havia presentat la documentació a temps i m’havien retirat la bonificació”.
Sareb està aplicant increments de més del 50% a altres llogateres i les famílies que hi viuen s’estan endeutant, alhora que algunes ja han rebut cartes i burofax de la propietat comunicant-los que han d’abonar casa seva. La Confederació denuncia que la condició d’endeutament impedeixi l’accés a Casa 47 i en reclamen la condonació.
“Creiem que la Sareb està fent la feina bruta per a Casa 47 i té indicacions específiques de netejar els 4.700 lloguers socials a Catalunya”, lamenta Bernat Truc de la COSHAC
Amb tot, la COSHAC tem que el Govern espanyol es vulgui desempallegar dels lloguers socials. “Creiem que la Sareb està fent la feina bruta per a Casa 47 i té indicacions específiques de netejar els 4.700 lloguers socials a Catalunya”, lamenta Bernat Truc. A més d’incloure les persones en situació d’exclusió, els blocs en lluita reclamen la condonació dels deutes i que les persones sense permís de residència també puguin optar als pisos. En l’actualitat, el Bloc 9 de Manresa ha negociat amb la Sareb lloguers socials, però el banc dolent nega la possibilitat de signar-los a les persones en situació administrativa irregular.
De moment, la Confederació ha trucat a 10.000 portes, ha mapejat els actius de la Sareb i està coordinant blocs, molts dels quals ja estaven organitzats en altres sindicats, col·lectius i plataformes d’habitatge. Per aconseguir els seus objectius, creuen que és “essencial que els gestors del parc públic no siguin privats”. Per ara, Casa 47 contempla la col·laboració publicoprivada i exposa que posaran en marxa convenis de col·laboració que permetran la construcció, explotació, conservació i manteniment d’habitatges.
El monstre que ha alimentat els fons d’inversió
El mes de juliol, el Consell de Ministres va aprovar la incorporació de més de 40.000 pisos de la Sareb a la Societat Estatal de Promoció i Equipament de Sòl (SEPES), el germen de l’actual Casa 47, la nova gran empresa estatal d’habitatge. Del total, 9.257 estan ubicats a Catalunya, és a dir, el 27,8%, segons el ministeri d’Habitatge. Alhora, també es volen incorporar 2.400 solars d’ús residencial del banc dolent.
La Sareb va ser creada pel Partit Popular el 2012 per aglutinar bona part dels actius tòxics de les entitats rescatades durant la crisi financera de 2008
La Societat de Gestió d’Actius Procedents de la Reestructuració Bancària va ser creada pel Partit Popular el 2012 per aglutinar bona part dels actius tòxics de les entitats rescatades durant la crisi financera de 2008. Va convertir-se en la immobiliària més gran d’Europa. L’entitat ha estat una empresa mixta, una fórmula que ha permès ocultar la seva càrrega econòmica per a les arques públiques, així com evitar la seva fiscalització.
En un principi, el 45% del capital era d’origen públic i el 55% restant l’havien aportat les principals entitats financeres, com Santander, CaixaBank o Sabadell; i empreses privades, com Mapfre, Mutua Madrileña o Iberdrola. El gener del 2022, el Govern espanyol va modificar el seu règim jurídic amb un Reial decret llei perquè l’Estat pogués adquirir una participació majoritària en el capital social i prendre el seu control.
