No recordo cap llista de llibres infantils més venuts que estigui encapçalada per un que abordi el tema de la mort. En canvi, als infants és un tema que els interessa, i molt, segurament, perquè, si observem amb atenció al nostre voltant (i són grans observadors) trobem la mort, igual que la vida, present a tot arreu. No tinc clar a quina edat comencen a plantejar-se què és això de la mort. Del que sí que n’estem segurs és que, generalment, els adults intentem allunyar les criatures d’aquelles coses que ens fan por, i per això els llibres que parlen sobre la mort ens semblen poc adequats per a ells. Però aquí, més que protegir l’infant de la idea de la mort, el que realment estem fent és protegir la nostra incapacitat per abordar el tema amb els infants. És comprensible: a nosaltres, segurament, ens van ensenyar a no parlar de la mort, però potser hauríem d’intentar fer-ho millor en la mesura que puguem.
La literatura sempre és una bona aliada per trobar respostes a les preguntes que ens fem. O, potser millor encara, a trobar les preguntes realment importants, més enllà de les respostes. Dins de la literatura infantil, de llibres que parlin sobre la mort, n’hi ha alguns. Acostumen a ser històries que fan servir amb més o menys encert la metàfora i el llenguatge poètic per acostar-nos al món desconegut del final de la vida. L’illa de l’avi, de Benji Davies (Andana Editorial, 2015) o L’arbre dels records, de Britta Teckentrup (Nubeocho, 2015), en són dos exemples molt recomanables. Ens permeten un primer acostament indirecte i amable l’assumpte en qüestió.
Acostumen a ser històries que fan servir amb més o menys encert la metàfora i el llenguatge poètic per acostar-nos al món desconegut del final de la vida
Els llibres que volem destacar, però, tenen un nexe en comú que els diferencia d’aquest tipus d’àlbums il·lustrats: s’enfronten al tema de la mort directament, sense subterfugis que valguin.
Com serà el més enllà? és un volum il·lustrat del japonès Shinsuke Yoshitake, publicat per Libros del Zorro Rojo (2022). Si heu llegit algun altre llibre d’aquest autor (un dels nostres preferits), us podeu imaginar que l’humor fi i intel·ligent no hi falta pas. A l’inici de l’àlbum, un nen ens explica que el seu avi s’acaba de morir i que en el moment d’endreçar el pis on vivia, ha trobat una llibreta on l’home escrivia i dibuixava com s’imaginava el més enllà: una mena de guia de com afrontar la mort. El nen comparteix la llibreta amb el lector i gràcies a això descobrim quines són les preguntes que es feia l’avi sobre la mort, les seves pors, les seves esperances… Són hipòtesis que no es poden falsejar, ja que ningú sap més de la mort que algú altre, però sí que ens deixen entreveure que les preguntes que tothom es fa sobre la mort són, si fa no fa, les mateixes, i que totes elles condicionen totalment manera que tenim de viure. El nen protagonista fa tot aquest aprenentatge, i qui llegeix l’acompanya amb un somriure persistent.
L’altre llibre formaria part de la categoria que anomenem “llibres de coneixements”. El títol és molt descriptiu i no deixa lloc a la sorpresa: ¿Así es la muerte? 38 preguntas mortales de niñas y niños, editat per WonderPonder (2023). Aquesta editorial es caracteritza per publicar materials de filosofia per a infants, i segurament per això en aquest llibre són tant o més importants les preguntes com les respostes. Com bé diu el títol, són un total de 38 els interrogants que les autores del llibre, Ellen Duthie i Anna Juan Cantavella, van recopilar durant uns tallers de filosofia que feien per a infants de diferents edats. Les preguntes són directes, sense embuts, fet que obliga també a què les respostes siguin concretes (en la mesura del possible, ja que no es pot concretar alguna cosa de la qual en desconeixem molts aspectes) i que siguin sobretot rigoroses i no exemptes d’humor.
Celebrem que la indústria editorial encara publiqui llibres com aquests, obres valentes que tracten els infants com el que són: persones intel·ligents que volen conèixer el que tenen al seu entorn més proper. Recordem la definició que Pep Albanell va fer de la literatura infantil, quan va dir que era “aquella que també poden llegir els infants”. Recomanem aquestes lectures al públic adult, i que aprenguem a trencar certs tabús que, en el fons, no ens fan cap bé.
LA TRIBU
Marc Pons, junt amb Dàlia Rajmil i Laura Bernis, són les tres sòcies de la cooperativa El Cabàs de l’Elisa, al qual pertany La Tribu Llibreria, un espai que conceben com un “un accés a la cultura local per al veïnat de Sant Andreu”, barri de Barcelona on està ubicada des de l’any 2019. Ofereixen llibres per a lectores “0 a 99 anys”, amb un fort accent en l’àmbit infantil i juvenil. Expliquen que es diuen “La Tribu” perquè aposten “per fer comunitat al voltant dels llibres” i perquè “com més serem, més llegirem”.
