Fa un parell de dies, una persona sense llar va rebre una pallissa per part d’un home de 26 anys al passeig d’Olot, al barri de Santa Eugènia de Girona. Els Mossos estan investigant si l’agressió es va produir pel fet de ser pobre i, per tant, es tractaria d’aporofòbia. Aquest delicte d’odi es va incloure l’any 2021 en el Codi Penal i el darrer informe de la fiscalia revela que va augmentar un 33% (fins a 24 casos) el 2024 al conjunt de l’Estat. Al País Valencià, se’n van registrar dos, tres a les Illes i sis a Catalunya, concentrats a la província de Barcelona. Professor de filosofia moral a la Universitat de València, Pedro Jesús Pérez ha analitzat el concepte d’aporofòbia teoritzat per la filòsofa Adela Cortina.
Què significa aporofòbia i quin origen etimològic té?
Aporofòbia és un neologisme que va crear Adela Cortina, format per dues paraules gregues, aporos, que significa pobre, i fobos, que significa por. És una por de caràcter irracional que genera actituds negatives no justificades contra el pobre, que percebem com una molèstia. Així aporofòbia significa el rebuig al pobre, igual que la xenofòbia significa el rebuig a l’estranger.
Cortina va encunyar el terme als anys noranta, però ha trigat molt a ser incorporat i reconegut. Quina importància té posar-li nom?
Per una banda, posar nom a les coses és fonamental per a identificar-les, preparar-nos i articulars estratègies d’acció. Ara, quan arriba una borrasca, se li posa nom i ens ajuda a preparar-nos. El fet de ser conscients que existeix en l’ésser humà un rebuig al pobre ens ajuda a trobar estratègies per afrontar-ho.
Quines emocions provoquen aquest rebuig, d’on neix?
“És molt important entendre que la causa de l’aporofòbia no és merament social, sinó que té una base emocional radicada en el cervell”
És molt important entendre que la causa de l’aporofòbia no és merament social, sinó que té una base emocional radicada en el cervell. El nostre cervell és fruit de l’evolució, es va formar adquirint unes tendències que ens ajudaven a sobreviure i que hem heretat. Les bases de l’aporofòbia són dues: la tendència a la dissociació, que consisteix a apartar tota aquella informació que resulta molesta o desagradable, i la reciprocació, la tendència a col·laborar amb un altre amb l’esperança de rebre una cosa a canvi. El cervell es va formar durant mil·lennis en un context en què era de vital importància procurar l’ajuda dels altres i evitar el seu rebuig, ja que ser rebutjat pel grup comportava la mort. Fins i tot aquesta tendència la tenim assimilada en el llenguatge. “Gràcies” en portuguès es diu “obrigado”, que significa obligat. Qui rep un favor d’un altre queda obligat a correspondre-li en el futur. I de fet, desagraïda és la persona que no reciproca com li correspon. Si la societat funciona per una lògica de l’intercanvi, aquells que no tenen res per intercanviar són els pobres.
Hi ha més aporofòbia entre classes socials altes?
És més comuna en les classes altes, perquè consideren pobres més gent, però malauradament pot travessar tothom, perquè està en el nostre cervell. L’aporofòbia va més enllà del classisme i consisteix en el rebuig a tot el que no té res a aportar en una relació d’intercanvi. No és només econòmica, pot ser social. Per això, el toxicòman també és “pobre”, pot ser rebutjat encara que tingui diners, perquè representa “una molèstia”.
“La recepta per lluitar contra l’aporofòbia ha de ser ètica: reconèixer que tothom té la mateixa dignitat i que ningú té dret a menysprear l’altre”
Els delictes d’aporofòbia estan incrementant.
Són delictes gravíssims, una forma cruel de menysprear i humiliar la persona més dèbil. En aquest cas, la persona sense llar. Té la mateixa lògica que el bullying en escoles i instituts, perquè la causa dels dos delictes és el fet que el grup no reconeix la dignitat de la persona agredida. Viure al carrer despulla les persones de dignitat, perquè necessitem una llar per desenvolupar la nostra vida. La recepta per lluitar contra l’aporofòbia ha de ser ètica: reconèixer que tothom té la mateixa dignitat i que ningú té dret a menysprear l’altre. Hem d’aconseguir no mirar l’altre d’acord amb el que em pot donar a canvi.
Hi ha una tendència a desplaçar i amagar la pobresa per part dels poders públics?
La dissociació de què parlava es trasllada al pla polític, on es desenvolupen polítiques que amaguen de la vista de la ciutadania qui “molesta”, el pobre. Les mesures per amagar les persones sense llar són polítiques aporofòbiques.
Com impacta l’aporofòbia sobre qui la pateix?
“El pobre se sent humiliat i menyspreat, perquè no se sent reconegut. Això lamina la seva autoestima i el porta a retraure’s sobre si mateix”
El pobre se sent humiliat i menyspreat, perquè no se sent reconegut. Això lamina la seva autoestima i el porta a retraure’s sobre si mateix i interioritzar la seva condició de debilitat i pobresa. En conseqüència, es forma un cercle viciós que dificulta encara més sortir de la seva condició. Jo parlo del revers de l’aporofòbia, perquè la veig com una moneda de dues cares. Ens cal entendre també com es comporta i com se sent qui és rebutjat.
La culpabilització de la persona sense llar s’utilitza per justificar les actituds aporofòbiques?
Qui rebutja el pobre pensa que s’ho mereix perquè no treballa o no contribueix a la societat. Al cap i a la fi, crea racionalitzacions per justificar intel·lectualment un rebuig que no és racional sinó emocional.
* A la Directa 598 pots llegir el reportatge d’obertura de la secció Sota Focus sobre els desallotjaments de persones sense llar.
