Garantir que l’atenció sanitària a Catalunya sigui de gestió pública directa, “sense concerts ni col·laboracions amb empreses privades” i amb “mecanismes de control, transparència i participació ciutadana”, és el canvi de model que una cinquantena de col·lectius socials i veïnals volen que arribi a votar-se al Parlament. Per intentar-ho, impulsen una Iniciativa Legislativa Popular (ILP). Una vegada admesa a tràmit per la Mesa del Parlament, començarà el compte enrere de 120 dies hàbils per aconseguir un mínim de 50.000 signatures.
El text està llest per entrar a la cambra, tot i que des de Marea Blanca –plataforma que aplega usuàries i professionals del sistema sanitari– no concreten quan ho faran. Plantegen que és prioritari, primer de tot, incentivar un debat públic sobre el model de gestió. “Gairebé la totalitat de concerts estan caducats, la sindicatura de comptes [en un informe del maig de 2025] reconeix que és un desastre el sistema existent de pagament de serveis, i a més no té cobertura jurídica, perquè el marc normatiu europeu no permet les pròrrogues que s’han anat fent; han estat pròrrogues il·legals. La societat catalana hem de debatre què volem”, explica Enric Feliu, portaveu de Marea Blanca.
La proposta inclou prohibir la “creació o participació d’entitats mixtes, consorcis o qualsevol altra fórmula de gestió compartida, amb ànim de lucre o sense”
A més, posa damunt la taula la possibilitat que hi hagi partits que puguin presentar el text que han elaborat les entitats socials com a projecte de llei per “blindar el caràcter públic” del sistema sanitari català i que les directrius i incentius en la gestió s’orientin a millorar la qualitat assistencial.
La proposta inclou prohibir la “creació o participació d’entitats mixtes, consorcis o qualsevol altra fórmula de gestió compartida, amb ànim de lucre o sense”. També, externalitzar, subcontractar, cedir o la concessió, gestió o delegació de serveis sanitaris públics a entitats privades amb ànim de lucre, directament o indirecta, excepte el que es preveu per a la tramitació d’emergència. Així mateix, redueix a “l’excepcionalitat” que entitats sense ànim de lucre gestionin serveis sanitaris, “prèvia habilitació expressa i concreta del ple del Parlament de Catalunya”.
El 58% dels hospitals que formen la xarxa pública a Catalunya depenen d’entitats privades concertades –segons l’Informe 2025 sobre l’avaluació de la sanitat privada en el sistema sanitari d’Espanya, del Ministeri–, cosa que Marea Blanca denuncia que “complica la fiscalització de l’ús dels fons públics”. Al conjunt de l’Estat espanyol, els hospitals privats representen un 30,7%, així que a escala catalana el percentatge gairebé es duplica. “Amb els concerts hospitalaris caducats, s’obre una oportunitat única durant dècades per iniciar un canvi de sistema”, defensa el text presentat aquest matí.
El 58% dels hospitals de la xarxa pública a Catalunya depenen d’entitats privades concertades, cosa que “complica la fiscalització de l’ús dels fons públics”, segons Marea Blanca
Les impulsores recorden que les directives comunitàries, des del 2014, eliminen la possibilitat de concertar la gestió de serveis públics i estableixen dues opcions: la gestió directa o bé fer concessions o contractes de serveis. Aquesta via suposa que els serveis sanitaris surtin a concurs, cosa que es tradueix en un model basat en proveïdors privats que competeixen per gestionar-los i que a Catalunya pot beneficiar, entre d’altres, el grup Quirón.
“La ministra de Sanitat [Mónica García] amb el seu projecte de llei [reforma sanitària per frenar la privatització] té un objectiu evident: va contra el model valencià i madrileny; no vol Ribera Salud ni Quirón. I evidentment, és un avanç, però per al model català es queda curt”, exposa Feliu. El fet és que a Catalunya, a diferència d’altres territoris de l’Estat espanyol, bona part de la provisió privada està en mans d’organitzacions amb formes legals sense ànim de lucre, com ara fundacions religioses.
Consideren que no incorporar una gestió pública directa suposa mantenir la “posició privilegiada del lobby sanitari”
“A la ministra i al PSC ja els va bé que el Cercle de Salut [associació que ha expressat “ferma discrepància” davant la proposta del Ministeri que la gestió pública directa sigui la preferent per prestar els serveis sanitaris], amb la consellera Olga Pané [una de les membres fundadores de l’organització], sigui el que inspiri les polítiques del Departament. Però mantenir aquest model és perpetuar la malaltia que suposa un servei nacional de salut poc transparent, gens democràtic en la gestió i que manté en posició privilegiada un lobby sanitari a costa dels recursos públics”, critica el portaveu de Marea Blanca. Estimen que la despesa sanitària destinada a la provisió privada representa quasi la meitat (49,8%) del total del pressupost del sistema sanitari a Catalunya.
