No canten victòria. Les organitzacions de personal mèdic que han impulsat el front professional, sindical i polític per empènyer el Departament de Salut a fer marxa enrere i desvincular d’incentius econòmics l’objectiu de cenyir els dies de baixa prescrits als “òptims” –segons els barems de l’INSS–, es mantenen “a l’expectativa”, diuen, fins que la comunicació no es faci “oficial” als equips dels CAP.
Després de publicar-ho el diari El País, Salut informa que enviarà una circular interna “per evitar que aquests objectius es vinculin a les retribucions variables del personal”. La conselleria no atribueix la decisió a la pressió social i d’ERC i Comuns –dels quals penja l’aprovació dels pressupostos i que a final de setmana van signar un acord per exigir la retirada dels indicadors en qüestió. Sinó que el departament d’Olga Pané –ara mateix, de baixa– relaciona el canvi de parer amb la “interpretació allunyada” que, plantegen, s’ha generat respecte a l’objectiu d'”evitar baixes prolongades per causes evitables”.
I és que lluny d’aquesta lectura, professionals i sindicats han criticat els nous incentius, que podien condicionar una part del pressupost dels equips dels CAP, com un intent de condicionar la feina del personal mèdic.
Salut informa que enviarà una circular interna, “per evitar que aquests objectius es vinculin a les retribucions variables del personal”.
Des de l’entitat de metgesses de família Capçalera, estan a l’espera de veure exactament en què es concreta l’anunciada retirada. Exposen que els dos indicadors relatius a “l’excés” de dies de baixa, en malalties osteomusculars i de salut mental, podria ser que es desvinculin de la repercussió econòmica però que es mantinguin entre els objectius dels equips d’atenció primària: “Si són indicadors informatius, l’enfocament continua sent problemàtic”, plantegen.
Aquests indicadors no surten del no-res, sinó que resulten d’un conveni amb què el Ministeri a càrrec de la Seguretat Social delega al Govern català el control de les incapacitats temporals. S’estima que en els darrers anys comporta uns 60 milions a la Generalitat i va renovar-se el gener de 2025, amb vigència fins al final de 2028. El “control mèdic de l’adequació de les incapacitats temporals” és un dels objectius amb més pes econòmic dins l’acord. Per això, metgesses de família de FOCAP i Capçalera consideren que s’ha de revisar aquest marc de col·laboració amb l’INSS i assegurar que les mesures que en deriven “no impliquen pressió econòmica ni pressupostària als centres d’atenció primària ni a les professionals”.
També consideren inadequat que les mesures vinculades al conveni s’orientin a “l’externalització” de l’assistència mèdica per reduir les llistes d’espera i agilitzar els tractaments, i que augmentin les competències de les mútues laborals. En direcció oposada a la tendència dels darrers anys, defensen que els canvis han de dirigir-se a reforçar el sistema sanitari públic, alhora que “augmentar el control sobre mútues, que no estan reconeixent la patologia professional, i sobre les empreses, que no estan garantint condicions de treball dignes”.
Des de la Capçalera defensen que les noves mesures de Salut haurien de reforçar el sistema sanitari públic, alhora que augmentar el control sobre les mútues.
Fa anys que l’actuació que deriva del conveni de l’INSS amb el Departament de Salut acumula queixes, compartides entre sindicats, advocades laboralistes i personal mèdic. En critiquen els criteris economicistes i denuncien que és freqüent trobar-se amb persones en males condicions de salut per tornar a la feina que queden desprotegides arran d’una valoració del tribunal mèdic –guiat pels barems de l’INSS i el conveni en qüestió– excessivament restrictiva.
Absentisme i presentisme
En els darrers mesos, la consellera Pané ha posat al mateix sac les baixes mèdiques i l’absentisme, i ho ha relacionat amb “un problema de competitivitat” pel país. Això, malgrat que, en termes legals, com remarquen advocades laboralistes del Col·lectiu Ronda, el concepte d’absentisme no inclou les baixes mèdiques, que impliquen una suspensió legal del contracte de treball per una causa mèdica.
En la mateixa línia que la titular de Salut s’han expressat repetidament representants de Pimec i Foment del Treball. Han situat combatre “l’absentisme” com una problemàtica que mereix decisions polítiques per eliminar temps sense treballar que consideren en molts casos reduïble o injustificat.
Els diagnòstics de trastorns d’ansietat i depressió i de patologies osteomusculars, com les lumbàlgies, són al capdamunt dels motius d’incapacitat temporal i, també, dels casos que les mútues rebutgen reconèixer i atendre com a problemàtiques de salut derivades del treball. Recauen, així, en l’atenció primària i consten com a malalties comunes. Aquests dos àmbits de danys a la salut són les principals patologies notificades de manera voluntària per les metgesses d’atenció primària al registre català de malalties relacionades amb el treball.
Metges de Catalunya havia advertit que la mesura afectaria especialment els CAP de les zones amb nivell socioeconòmic més baix, “on hi ha més incidència de patologies de salut mental i per causes articulars i motores”
En conèixer les intencions de Salut, el sindicat Metges de Catalunya havia advertit, en declaracions a la Directa, que activar uns incentius vinculats a l’”excés” de dies de baixa suposa una mesura que, a més de “posar en qüestió el criteri clínic”, és “socialment injusta”; que pot afectar especialment els CAP de les zones amb nivell socioeconòmic més baix, “on hi ha més incidència de patologies de salut mental i on hi ha més persones dedicades a professions amb més implicació física, i més baixes per causes articulars i motores, així que penalitza les poblacions més fràgils”, alerten.
Segons les dades de l’Enquesta de qualitat i condicions de treball, del 2025, elaborada pel mateix Govern català, del total de persones que han estat malaltes durant els darrers dotze mesos, més de la meitat ha anat a treballar, com a mínim un dia, malaltes. Per grups poblacionals, dones, joves i persones que treballen en l’hostaleria presenten un benestar mental sensiblement inferior a la mitjana de Catalunya.
