Aquest dijous 7 de maig, el professorat del País Valencià farà un pas més en les mobilitzacions amb tancades en almenys una quinzena de centres educatius, des d’Elx fins al Grau de Castelló. La proposta, impulsada per les Assemblees de Docents, s’ha estès ràpidament arreu del territori i no para de sumar nous instituts i escoles. Sota el lema “jornades de convivència per l’escola pública”, a banda de les tancades, els centres acolliran xarrades, taules rodones, tallers, assemblees o concerts. L’objectiu és doble: mobilitzar el professorat de cara a la vaga indefinida convocada a partir del dilluns 11 de maig i informar la resta de la comunitat educativa dels motius de la protesta.
Natxo Escandell, professor d’Història de l’IES Escultor Badía de Foios, és un dels docents que participarà en la tancada convocada per les assemblees comarcals Movem Horta Nord. “Volem convidar famílies, alumnat i veïnat a les jornades per a informar-los, perquè es tracta d’una qüestió comunitària. No fem vaga només per millorar les nostres condicions, sinó per defensar l’ensenyament públic”, exposa. Les assemblees de docents són un moviment de base que va sorgir de forma espontània en alguns centres arran del conflicte laboral i que s’han anat estenent fins a establir-se en més de tres-cents centres d’arreu del territori.
Entre les principals reivindicacions hi ha una baixada de les ràtios, millora de les infraestructures, atenció “real” a la diversitat i la inclusió o la defensa de l’ensenyament en valencià
Entre les principals reivindicacions de les protestes, accions i la vaga hi ha una baixada de les ràtios, atenció “real” a la diversitat i la inclusió, la defensa de l’ensenyament en valencià, la recuperació dels acords de plantilles docents per a revertir les retallades, alleugerir la sobrecàrrega de tasques burocràtiques, millorar les infraestructures del sistema educatiu públic o recuperar el poder adquisitiu perdut en els últims anys i una millora “efectiva” de l’estabilitat laboral.
Des de la Plataforma Docents en Lluita, denuncien que el professorat ha perdut un 25% del poder adquisitiu i que, des de l’any 2010, no s’ha aprovat cap pujada salarial autonòmica, només s’hi han aplicat les d’àmbit estatal. Pel que fa a les retallades, les organitzacions i sindicats convocants denuncien que l’Ordre 9/2025, de determinació de les plantilles de personal docent en els centres públics no universitaris del País Valencià, “ha reduït plantilles i suprimit reforços”.
Una de les evidències de les retallades es pot veure en les llistes de vacants per a l’adjudicació de professorat reingressat, provisional, en pràctiques i interí per al curs 2025/2026. El comptatge realitzat pel Sindicat de Treballadores i Treballadors de l’Ensenyament del País Valencià (STEPV) recull un total de 14.434 places, 4.527 menys que el curs passat. Sumant la tisorada del curs actual i la de l’any 2024-2025, hi ha hagut una reducció de 7.433 adjudicacions respecte al curs 2023-2024.
També és un clam unànime la recuperació de les 30 hores en els cicles semipresencials de Formació Professional, especialment afectada per les retallades. Als cicles formatius, 2.336 alumnes s’han quedat sense plaça, s’han eliminat 24 cicles i compten amb 300 docents menys, segons dades de la Plataforma Docents en Lluita. Les retallades afecten un total de 100 cicles, principalment, de les famílies Serveis Socioculturals i a la Comunitat, Agricultura, Informàtica i Comunicacions i Hostaleria i Turisme.
Xavi Argente, professor dels cicles formatius de la família de Serveis a la Comunitat a l’IES Jordi de Sant Jordi de València, relata que al seu centre les retallades s’han traduït en la pèrdua de cinc professors de Formació Professional i d’hores destinades a la modalitat semipresencial. “Això suposa menys oferta i qualitat educatives, menys plantilla i més sobrecarrega per als professors”, lamenta Argente, qui no descarta pròximes tancades al llarg de la setmana vinent, a les quals tenen previst convidar “tot el barri”.
Un informe de la Plataforma demostra que entre un 60% i 70% dels fons europeus reservats per a l’educació pública al País Valencià continua sense executar-se
A les retallades en nombre de docents se suma la no baixada de les ràtios. El govern espanyol va aprovar reduir el màxim d’alumnes per aula a tot l’Estat: a primària el límit passarà de 25 a 22 —el professorat en reclama 20—, i a l’ESO, de 30 a 25. Al País Valencià, però, encara no s’han aplicat aquestes reduccions.
La consellera d’Educació, Carmen Ortí, quantifica en “més de 2.400 milions d’euros” a l’any el cost econòmic que suposaria per a les arques públiques aprovar les demandes del professorat; una xifra que assegura que “supera la capacitat” de l’administració valenciana. Des de la Plataforma Docents en Lluita, en canvi, insisteixen que és una qüestió de “voluntat política”. En aquest sentit, un informe de la Plataforma demostra que entre un 60% i 70% dels fons europeus reservats per a l’educació pública al País Valencià continua sense executar-se. “No es tracta d’un problema d’inversió, sinó d’una falta d’execució dels recursos disponibles”, critiquen.
Les declaracions de la conselleria coincideixen en temps amb la denúncia pública de Compromís sobre la renovació fins al 2031 dels concerts educatius de 7 col·legis vinculats a l’Opus Dei que, segons la formació política, “segreguen per sexe”. La coalició exigeix que es revoquen aquests concerts, als quals l’administració destinaria 72,6 milions d’euros. Sobre aquesta denúncia, Escandell considera que demostra que “els diners existeixen, però la Conselleria no té voluntat ni d’invertir en el sistema educatiu públic ni de reunir-se amb els sindicats amb l’objectiu de negociar per a arribar a acords”.
