Fa huit anys que Delly Ramírez i els seus quatre fills, de 17, 15, 8 i 3 anys, resideixen en un dels pisos del bloc ubicat al carrer Joan Pintor Miró, número 8, al barri de la Torre de València. Van arribar-hi quan la finca era propietat de Building Center, empresa que gestiona i comercialitza actius immobiliaris de CaixaBank. Ramírez va signar un contracte de lloguer amb la societat per a un període de cinc anys, temps després del qual va intentar, sense èxit, renovar-lo. L’Entitat Valenciana d’Habitatge i Sòl (l’EVhA), que administra l’habitatge públic de la Generalitat Valenciana, havia adquirit l’edifici i, lluny de regularitzar-los la situació, els va obrir un procediment administratiu de desnonament.
Des que el bloc va passar a mans de l’EVhA, en l’any 2023, al voltant de 40 famílies es troben en una situació similar a la de Ramírez. Algunes van signar un contracte de lloguer amb Building Center, mentre que altres van ocupar l’immoble quan encara era propietat de l’entitat financera. Hui dia, almenys una trentena de famílies s’han organitzat amb el Sindicat d’Habitatge de València per a intentar aturar els llançaments i negociar un lloguer social amb l’ens públic.
Hui dia, almenys una trentena de famílies s’han organitzat amb el Sindicat d’Habitatge de València per a intentar aturar els llançaments i negociar un lloguer social amb l’ens públic
Segons la informació proporcionada pel Sindicat, la majoria de les famílies es troben en una situació de vulnerabilitat acreditada pels Serveis Socials i algunes, fins i tot, estan inscrites en llista d’espera per a rebre una vivenda de protecció oficial. “Una bona part de les persones pateixen exclusió, ja que han estat expulsades d’altres habitatges per no poder fer front a pujades de lloguer o tenen problemes de salut física o mental diagnosticats. També hi ha dones que han patit violència de gènere”, explica Pablo Barbero, membre del Sindicat d’Habitatge.
Ramírez, per exemple, rep la renda valenciana d’inclusió en tenir quatre menors a càrrec seu i disposar d’uns ingressos inferiors a la quantitat mínima de l’ajut, que pren com a referència el salari mínim interprofessional (SMI) i aplica diversos percentatges segons la tipologia d’ajuda i el nombre de persones que conviuen en la unitat familiar. Laura Patón, qui des de novembre de 2024 hi resideix amb els seus dos fills, de 5 i 6 anys, també disposa de l’informe que acredita la situació de vulnerabilitat, justificada per la seua condició de víctima de violència masclista, estar a l’atur i ser beneficiària de l’ingrés mínim vital.
En el cas de Patón, l’EVhA ha iniciat dos procediments: un administratiu i un altre penal. Segons ha pogut comprovar aquest mitjà, la secció 4 de l’Audiència de València va aprovar el llançament el 25 de març, notificació contra la qual va interposar un recurs perquè el tribunal el suspenguera. “Hui dia encara no he rebut cap notícia nova, ni una resposta al recurs ni un escrit dels jutjats amb la data del desallotjament”, exposa Patón, qui, a més a més, també està en llista d’espera perquè l’EVhA l’assigne un habitatge públic. “És molt difícil continuar amb la teua vida amb aquesta incertesa”, confessa.
La majoria de les famílies es troben en una situació de vulnerabilitat acreditada pels Serveis Socials i algunes, fins i tot, estan inscrites en llista d’espera per a rebre una vivenda de protecció oficial
Ambdues afectades exigeixen un contracte de lloguer social a l’administració d’acord amb les seues condicions socioeconòmiques. “Jo estic disposada a pagar un lloguer que puga assumir. A més a més, si la vivenda que m’assignaren estiguera fora de València, podria marxar”, matisa Ramírez, i afegeix Patón: “Només volem un lloc on poder viure amb unes condicions dignes i un lloguer assequible”. Amb tot, segons asseguren, encara no han rebut resposta per part de l’EVhA.
Fonts de la Conselleria d’Habitatge han assenyalat que, després que el Govern del Botànic adquirira el bloc, es va revisar la situació de les persones que ocupaven 39 de les 40 vivendes i es va concloure que cap complia amb els requisits. No obstant això, asseguren que s’està estudiant cada cas i aplicant-hi el procediment corresponent per a donar-los una resposta.
El portaveu del Sindicat d’Habitatge es mostra perplex davant la resposta de l’EVhA: “Quins són els requisits que no compleixen aquestes famílies, les quals compten amb informes de vulnerabilitat?”, es pregunta. I insisteix: “L’entitat pública d’habitatge vol destinar els pisos a altres persones necessitades, però entenem que no és racional tirar unes famílies per a instal·lar unes altres. El problema no s’arregla així, perquè les veïnes ara mateix no tenen cap alternativa”.
Les famílies denuncien “coaccions” i “intimidacions” per part de l’EVhA, com ara el tall de subministrament d’aigua, tot i que és un servei bàsic; la contractació d’una empresa de seguretat privada a l’edifici o la visita de representants de l’entitat pública acompanyades de policia. “A la finca viuen molts menors i genera una situació molt desagradable que contínuament estiguen vigilant i intimidant les veïnes”, assevera Barbero, i conclouen des del Sindicat: “Sabem ben bé que les institucions són incapaces d’aturar tots els desnonaments, però aquesta vegada són elles les que estan deixant sense sostre tantes famílies sense cap alternativa”.
