Estimar sota els arbres o la memòria afectiva de les comunitats

Els arbres centenaris, amenaçats per la desertificació i la desmemòria, escassegen en llocs com el sud del País Valencià. Experimenten l’abandó i l’oblit d’unes formes de vida a penes ja arrelades a la terra, per a les quals en foren referents. Però hi ha veus i experiències que els vindiquen com a depòsits que atresoren històries i afectes

Excursió escolar al pi de la Tomatuja, al Pinós (el Vinalopó Mitjà) amb la mestra Paqui Ramírez Marhuenda, l’any 1997. | Arxiu

Cada poble té el seu arbre vell. El del Pinós, a les Valls del Vinalopó, al sud del País Valencià, és un pi pinyoner gegant, amb vora 200 anys. Solitari, entre bancals d’oliveres i ametlers, el seu nom evoca allò més popular: la parla juganera i desacomplexada de la xicalla. És el pi de la Tomatuja, refugi d’històries i somnis, de quefers tant extraordinaris com quotidians. A l’entorn, els dies...