Va néixer i es va criar en un complex d’habitatges a Montevideo, anomenat Juana América, que aplegava cinc cooperatives. “Allà vaig aprendre la vida. L’escola formava part del complex, on també hi havia una sala comunal que acollia activitats d’oci i d’esport, una biblioteca, una escola bressol i una policlínica”, recorda. Tot això li va marcar la infantesa: “era una manera de viure compartida amb el veí o la veïna”. Si bé el model de grans complexos cooperatius ja no s’estila a l’Uruguai, han crescut els projectes individuals de cooperatives d’habitatge que fins i tot han arribat a formar el que Laura Schenzer descriu com a barris cooperatius, on es troben molts projectes d’aquesta mena.
Després d’anys treballant a la Federació Uruguaiana de Cooperatives d’Habitatge per Ajuda Mútua (FUCVAM), ara exerceix de secretària de la Direcció Nacional i és alhora cooperativista del projecte d’habitatge COVIUNPRO, a Montevideo, on viu amb el seu fill. Aquesta activista del cooperativisme explica que, des dels anys setanta del segle passat, moltes cooperatives es van començar a aplegar en la FUCVAM, i avui en són més de 700. Schenzer coordina les activitats culturals i d’oci que s’ofereixen des de la Federació per a les cooperatives que en formen part: “organitzem activitats puntuals que finança i coordina la FUCVAM, com ara obres de teatre per a infants, jocs didàctics cooperatius, la comparsa La ventolera, un grup de milonga…”, especifica. Cada cooperativa pot acollir una activitat al mes i, “a més, tenim els tallers durant tot l’any, on poden participar les cooperativistes i també les veïnes del barri. Són tallers de lectura i escriptura, activitats per a nens i nenes, gimnàstica per a persones adultes grans”, concreta la cooperativista.
Una de les activitats que més defensa són els paseos, sortides diürnes en autobús a tres destinacions: Colonia, Minas i Piriápolis. La iniciativa va sorgir d’una cooperativa de treball de transport que va comprar un òmnibus i els va oferir els seus serveis. A partir d’aquí va néixer des de la FUCVAM la idea d’organitzar sortides a tres destinacions del país: “Colonia una ciutat antiga de la costa, Piriápolis, una localitat a l’est, de turisme més popular, i Minas, està al bell mig de la serra”, explica Laura Schenzer. “La cooperativa ens truca i ens demana l’excursió per a una determinada data, per exemple, per a l’aniversari de la cooperativa o perquè volen fer una activitat d’integració. La FUCVAM ho finança i ho coordina. El bus recull a les cooperativistes a les set del matí, quan surten amb la vianda per fer un menjar compartit i fins i tot amb una cadireta per a la platja”.
L’objectiu d’aquestes activitats és promoure la cultura, però també generar vincle o integració entre qui forma part de la cooperativa. “Que l’òmnibus vagi a buscar les persones a la porta facilita que totes hi puguin participar”, apunta, en aquest sentit, la cooperativista. Durant un temps Schenzer també va coordinar un projecte, que també valora molt, mitjançant el qual les cooperatives en tràmit, que tot just s’estaven constituint, visitaven amb el mateix òmnibus les que ja estaven funcionant.
A l’Uruguai “hi ha unes 30.000 famílies que participen en més de 700 cooperatives”, concreta Schenzer, ja sigui en procés de formació, en espera del préstec bancari, en obres o bé ja habitades
Com a treballadora de la FUCVAM, Schenzer també gestiona la targeta solidària que ofereix eneficis en descomptes per a diferents activitats com ara teatres, una òptica cooperativa, una sabateria, una llibreria, un centre de vacances o un hotel sindical a les cooperativistes de projectes adherits a la federació. Posa molt èmfasi en la cultura: “volem que sigui accessible, no només des d’un punt de vista econòmic, sinó també amb la idea de fer entendre que la cultura és per a tothom; diem: ‘tu també pots i la FUCVAM t’ajuda una mica perquè hi puguis anar’”, explica la cooperativista referint-se a les activitats culturals. “Tenim el convenciment que totes les persones i classes socials tenim dret a accedir a llocs dignes i cuidats, més enllà de si tenim o no roba adequada per posar-nos. Hi ha persones que no van al teatre perquè creuen que s’hi ha d’anar de gala i això no és per a elles. Però tenim dret a tot allò que ofereix la ciutat, incloent-hi la part turística. Tenim dret a un habitatge, a una vida digna, a l’esport, a l’oci, a la cultura i també al turisme”, reflexiona Laura Schenzer.
Per a ella, afirmar que la cultura és per a tothom inclou també pensar en persones que viuen al carrer, algunes de les quals també estan treballant per crear una cooperativa d’habitatge. El sistema d’ajuda mútua, és a dir d’autoconstrucció, fa que les cooperatives d’habitatge siguin accessibles per a aquest col·lectiu, ja que es compta també amb finançament per part de l’Estat en forma de préstecs i amb sòl que ofereixen els ajuntaments: “a les cooperatives d’ajuda mútua de l’Uruguai nosaltres fem tota l’obra. Portar el carretó ho sabem fer tothom i podem aprendre a fer el que calgui. Les dones participem de la construcció, aprenem com qualsevol persona i generem també oficis d’aquest aprenentatge”, recalca. “Actualment, hi ha unes 30.000 famílies que participen en més de 700 cooperatives al país”, concreta Schenzer. Algunes estan encara en procés de formació, d’altres esperen el préstec bancari per tirar endavant, d’altres estan en obres o bé ja habitades.
En totes elles s’hi integraran les activitats d’oci i de turisme de proximitat que dinamitza la FUCVAM, perquè més que un complement són, per a Laura Schenzer, un element essencial de la vida comunitària i d’una concepció universal del dret a la cultura i a l’oci. D’aquesta forma, el cooperativisme a l’Uruguai transcendeix l’habitatge i passa a ser part de la vida, com va experimentar ella des de ben petita i com ho fan avui els milers de famílies.
