David Vázquez fa pràcticament deu anys que viu amb la seva família al número 58 de La Rambla del barri de la Mina (Sant Adrià de Besòs). El 2017 va ocupar un dels pisos de promoció pública, que en un primer moment havien de servir per reallotjar les persones afectades per l’enderrocament del bloc Venus. Ara, la seva i 57 famílies més estan en risc de perdre la llar, perquè aquesta setmana arrenca un degoteig de desnonaments.
De moment, n’hi ha tres previstos per a avui, tots amb menors d’edat -un el de Vázquez. Al mateix edifici, n’hi ha quatre més el dia 22 de juny i altres quatre el 25. A finals de juny i principis de juliol, se n’han fixat cinc més, un a la Rambla de la Mina 58 i els altres quatre en un bloc del carrer Ernest Lluch. En total, ja hi ha 39 notificacions judicials.
Quan es van ocupar, ja feia gairebé set anys que estaven buits i, a més, havia esclatat una trama de desviament de fons públics que afectava els blocs
L’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs argumenta que la totalitat dels habitatges dels sis blocs afectats són públics, propietat del Consorci del Barri de la Mina, i que ara, definitivament, es volen destinar al reallotjament de persones vulnerables de l’edifici Venus. Però les afectades i el Sindicat d’Habitatge de la Verneda i el Besòs subratllen que cal repassar la gestió pública d’almenys les darreres dues dècades per comprendre com s’ha arribat fins aquí.
La majoria de trasllats de les famílies afectades del bloc Venus no es van arribar a fer efectius, perquè moltes no podien fer front als 48.000 euros que reclamava el Consorci per compensar la suposada diferència del preu de taxació. Quan es van ocupar, ja feia gairebé set anys que estaven buits i, a més, havia esclatat una trama de desviament de fons públics que afectava els blocs. Qui era regidor del barri va encarregar la vigilància dels pisos públics a empreses de seguretat irregulars gestionades per clans locals. Vázquez recorda que tot el barri es va enfurismar: “érem moltes famílies en una situació econòmicament complicada, els pisos estaven buits i es desviaven fons. És aleshores quan vam decidir ocupar”.
“Som moltes famílies amb criatures que volem un lloguer social”
Amb uns ingressos de 1.200 euros, aquest veí fa uns dies que ja té la situació de vulnerabilitat acreditada, però assegura que li ha costat molt aconseguir cita a serveis socials. En una situació similar es troba Samira Gabarri, sobre la qual també pesa una ordre de desnonament. Només té 21 anys, viu en un pis del mateix edifici amb dues criatures i cobra la prestació de la renda garantida. Com Vázquez, podria fer front a un lloguer adaptat a les seves possibilitats: “En cap cas demanem quedar-nos sense pagar, hem intentat que ens concedeixin un lloguer social, però s’hi neguen. Fa tres nits que no dormo”. Per ara, el jutjat ha rebutjat els recursos que han presentat per frenar els desnonaments.
El Sindicat amb la Confederació Sindical d’Habitatge de Catalunya (COSHAC) reclamen regularitzar la situació d’aquestes famílies perquè puguin accedir a lloguers adaptats a la seva renda. De fet, lamenten que el procés de seguiment i valoració iniciat el 2021 pel Consorci s’hagi aturat. “Es va abandonar la passada tardor, coincidint amb els nous plans de transformació del barri i l’anunci de l’acceleració de l’enderroc del Bloc Venus per a l’any 2028”, denuncien en un comunicat.
L’activista Marta Andorra recorda que l’any 2023 l’Agència de l’Habitatge de Catalunya va elaborar un protocol per regularitzar aquesta mena de situacions
De fet, l’activista del Sindicat Marta Andorra recorda que l’any 2023 l’Agència de l’Habitatge de Catalunya va elaborar un protocol per regularitzar aquesta mena de situacions: “Creiem que hi hagut un gir a la dreta molt pronunciat, perquè fa anys sí que admetien que calien mesures alternatives al desnonament”. Conscient que la situació és complexa, l’atribueix a la “negligència” i la “inacció” de l’Ajuntament.
El consistori de Sant Adrià de Besòs remarca que “les persones que viuen il·legalment en aquests pisos fa anys que havien rebut notificacions informant-los que havien d’abandonar els habitatges” i que el procés s’ha endarrerit perquè calia aprovar prèviament el pla d’expropiacions de l’edifici Venus i desplegar-ne les mesures. Samira Gabarri i David Vázquez es pregunten on volen que vagin, si no poden pagar un lloguer a preu de mercat.
“En cap cas demanem quedar-nos sense pagar, hem intentat que ens concedeixin un lloguer social, però s’hi neguen. Fa tres nits que no dormo”, explica Samira Gabarri
Amb informe de vulnerabilitat, existeix la possibilitat d’entrar a la mesa d’emergència, però a banda de les llargues llistes d’espera, Andorra replica que els serveis socials han mostrat “reticències” per atendre els casos. Ara tot just molts famílies estan rebent els informes: “una de les pitjors conseqüències de la lentitud és que hi ha gent que fa un any que espera accedir a la mesa i està sota amença de desnonament”.
El veïnat organitzat no nega que hi ha alguns pisos rellogats, però reclamen que no es posi tothom al mateix sac. “Òbviament, no s’ha de poder fer negoci amb l’habitatge públic, però aquí hi ha moltes famílies amb criatures que volem viure-hi. Han d’estudiar cas per cas”, sentencia Vázquez.
