Després d’un curs intens de vagues educatives i que el curs passat es posessin en marxa plataformes de Docents pel Dret a l’Habitatge arreu del territori, aquest dijous a Manresa s’ha anunciat un pas més en la convergència de les lluites educativa i pel dret a l’habitatge. El 23 de setembre hi haurà vaga del sector educatiu a la Catalunya Central per aturar el desnonament del Bloc 8, un edifici del fons voltor Cerberus ocupat per la PAHC Bages, on viuen nou infants.
Articulats a través de Docents pel Dret a l’Habitatge, els sindicats USTEC, CGT i La Intersindical convoquen una aturada de 7h a 12h a la Catalunya Central per tot el personal que treballa amb infants i joves: docents, personal de lleure educatiu, de cuina, d’atenció educativa, d’atenció psicopedagògica i d’administració i serveis dels centres. El Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans també convoca vaga estudiantil.
La PAHC Bages va ocupar el Bloc 8, un edifici propietat del fons estatunidenc Cerberus que portava més de 10 anys buit, l’1 de maig del 2021
Eva Servat, mestra d’infantil i membre de Docents pel Dret a l’Habitatge a la Catalunya Central, assegura que la convocatòria respon a un cúmul de situacions que han anat detectant. “Ens organitzem a través d’un grup de WhatsApp on es comparteixen els casos dels diferents centres, i és veure un degoteig constant de desnonaments; cada setmana hi ha desnonaments amb infants i no hi ha manera d’aturar-los”, explica. “El cas del Bloc 8 és la gota que fa vessar el got, perquè implica set centres educatius de Manresa”.
La PAHC Bages va ocupar el Bloc 8, un edifici propietat del fons estatunidenc Cerberus que portava més de 10 anys buit, l’1 de maig del 2021. Des de llavors, ha estat la llar de sis famílies que no tenien una alternativa habitacional. El passat febrer, davant l’amenaça de desnonament d’una de les famílies, la PAHC va establir negociacions amb l’Ajuntament de Manresa i l’Agència d’Habitatge de Catalunya, que es van obrir a la possibilitat de comprar el bloc per oferir lloguers socials, però davant aquesta possibilitat el preu de venda es va incrementar en 200.000 euros i les administracions van fer marxa enrere.
Després que la PAHC aturés aquell desnonament amb una concentració de més d’un centenar de persones, els jutjats van optar per convocar conjuntament el desnonament de totes les veïnes per al 23 de setembre. Des de la PAHC Bages van posar en marxa una campanya de suports, a la que es van adherir els sindicats que ara convoquen la vaga.
Vaga contra un desnonament
“Convoquem una aturada parcial perquè el personal educatiu pugui anar-hi, perquè costa molt que el departament deixi que anem a posar el cos per aturar els desnonaments”, explica Cristina Martín Campo, delegada sindical de la USTEC. “El personal educatiu, direcció, tutores, i la resta del personal, com integradores, està acompanyant l’alumnat, i no podem deixar-lo sol en una situació així”, reivindica.
Martín destaca que és el primer cop que es convoca una aturada d’aquest tipus, però que és una mesura que ja es plantejaven fa un any en un protocol elaborat conjuntament per la USTEC, la CGT, el Sindicat de Llogateres i la PAH.
“No ens consta que hi hagi hagut cap altra convocatòria d’aquesta naturalesa, i l’ocasió era aquesta, en suport a la lluita que estan portant els companys i companyes de la PAHC, que estan sent l’únic garant del dret a l’habitatge a la nostra ciutat”, assegura Pablo Ruiz, delegat de la CGT Ensenyament. Aquest professor de secundària ho emmarca en el context de les vagues viscudes al llarg del curs: “La lluita d’aquest curs ha sigut qualitativament diferent a les anteriors, no només per l’abast de la mobilització i el nombre de gent prenent un rol actiu en la lluita, sinó també pel seu caràcter de classe i solidari amb altres sectors”.
Per Ruiz, la convocatòria de vaga per aturar un desnonament és “una conseqüència natural” de les mobilitzacions: “centrar-ho en les condicions no només educatives sinó socials de l’alumnat, i posar les eines per fer-hi front”. Per la seva banda, Martín remarca que “quan lluitem per les nostres condicions laborals no només lluitem per tenir més personal o més salari, també passa per millorar les condicions de l’alumnat, i això es pot extrapolar als serveis socials, la sanitat, o molts serveis públics”.
“Volem trencar amb una idea gremial o corporativa del sindicalisme, limitada a defensar la nostra afiliació”, reivindica el delegat de la CGT. Destaca que, igual que s’organitzen per fer front als desnonaments, des del sindicalisme també han exigit a centres educatius de Manresa actuacions per evitar accions racistes o masclistes, “defensant l’alumnat enfront un sector reaccionari del professorat”.
Per Eva Servat, la convocatòria de vaga “és una mostra de força col·lectiva de centres educatius i sindicats, per posar aquesta problemàtica sobre la taula, fer-la visible i demostrar que no volem seguir normalitzant que hi hagi desnonaments d’infants cada setmana”.
L’impacte dels desnonaments a les aules
Núria Garriga és directora de l’escola Sant Ignasi de Manresa, on estudien dos infants del Bloc 8, i lamenta que els desnonaments s’han convertit en el seu pa de cada dia. Si bé al centre estan acostumades a acompanyar famílies en situacions vulnerables, destaca que aquest curs s’han disparat els desnonaments de l’alumnat: “La situació se n’està anant de mare i no hi ha hagut resposta”.
Com a directora, reclama més eines i indicacions per actuar en aquestes situacions: “no hi ha ningú que et digui quina serà la situació, o on estarà la família”. Destaca que, davant la manca de reallotjaments a Manresa, moltes famílies han estat desplaçades a municipis tan llunyans com Terrassa o Berga, “i busquen la manera perquè els infants puguin seguir venint a l’escola, per no trencar la seva estabilitat, perquè aquest és el seu entorn conegut”.
Eva Servat explica que van crear la plataforma de Docents pel Dret a l’Habitatge a la Catalunya Central “per poder atendre tota aquesta problemàtica des d’un vessant col·lectiva”. “Si no t’ho diuen les famílies, hi ha vegades que aquesta informació no arriba als centres, i poder tenir un enllaç amb la PAHC Bages ens permet actuar i donar respostes, pensar com podem acompanyar un infant i una família que estan vivint aquesta situació”, explica.
“Quan hi ha desnonament busques facilitar les coses, per exemple que l’infant pugui venir més d’hora a l’escola, l’any passat quan teníem educadora havia arribat a estar ajudant famílies a buscar pis, però tampoc tenim educadora, ens l’han treta”, lamenta Garriga.
La directora destaca l’impacte que veuen després d’un desnonament: “als petits els hi costa molt venir a l’escola, tornen a plorar a la porta per no separar-se dels seus pares, i en els més grans trobem més problemes de conducta, estan més tristos”. “Hi ha un seguit de malestars que identifiques, quan els hi passa qualsevol petita cosa a l’escola hi ha desbordament emocional, perquè aquest infant està traient el malestar sobre què passarà a casa seva, perquè encara que no els hi expliquis, se n’adonen que alguna cosa no està bé”, afegeix Servat. “Com podem garantir l’educació si l’infant no està segur en el que hauria de ser el seu entorn més segur?”, es pregunta.
