Les borses estan cotitzant a màxims històrics. Les turbulències de l’economia global provocades per la guerra dels Estats Units i Israel contra l’Iran, amb un bloqueig del comerç de petroli de durada incerta i una escalada dels costos de producció, semblen haver passat desapercebudes als mercats de valors. Aquesta desvinculació de les borses de l’economia real també l’hem observada en sentit contrari, quan la setmana passada l’acord de pau i la caiguda dels preus del petroli van coincidir amb jornades de caiguda dels índexs borsaris.
El 2025, els mercats de valors van registrar creixements exuberants. L’índex S&P 500, representatiu de les principals empreses que cotitzen a les borses dels Estats Units, es va revalorar un 17%, i l’Ibex 35, el selectiu de les borses espanyoles i un dels campions de l’any, va pujar un astorador 41%. Com altres índexs, acumulen un creixement del 200% des de la pandèmia. El primer semestre de l’any també han crescut amb força i, malgrat el sotrac de la setmana passada, els analistes coincideixen a pronosticar que encara hi ha marge de creixement. Cal tenir en compte que els analistes de borsa treballen per a entitats gestores d’inversió i financeres i tenen més interès a captar fons que no pas a foragitar-los.
Hi ha factors que fonamenten el creixement de les borses. Estem en un context econòmic de màxims beneficis empresarials que perdura en el temps, tot i que presenta certes debilitats. Els marges empresarials s’han ampliat com a efecte d’una baixada dels costos de producció i del manteniment dels preus elevats dels béns i serveis. Els beneficis també es veuen afavorits per les polítiques fiscals expansives, dirigides a subvencionar inversions i abaixar els impostos. Els sectors tecnològics i la banca són els que han crescut amb més intensitat. Els beneficis generen expectatives que fan disparar el preu de les accions i els dividends aporten més liquiditat i, en conseqüència, més inversió.
És probable que s’hagi començat a refredar l’eufòria que ha inflat la bombolla de la IA.
Ara bé, hem de tenir clar que les borses són una activitat especulativa que es nodreix de la liquiditat, en bona part facilitada per una política monetària laxa, i de les expectatives. Les empreses tecnològiques relacionades amb la cadena de valor de la IA, com els fabricants de microxips i els desenvolupadors de programari, han estat el motor de les borses, que ha experimentat una polarització. És probable que s’hagi començat a refredar l’eufòria que ha inflat la bombolla de la IA. La setmana passada, Apple va apujar els preus per fer front a l’encariment dels microxips, fet que va comportar vendes en cadena de títols d’empreses asiàtiques proveïdores.
Es comença a témer pels efectes de l’encariment dels costos sobre els beneficis esperats de les inversions, que haurien de ser altíssims per remunerar l’allau de capital invertit. A més, es va fer públic que OpenAI retardava la seva sortida a borsa i Space X va patir una baixada de les seves accions acabades d’estrenar. Això, juntament amb l’expectativa d’una pujada de tipus per part de la Reserva Federal, que encariria el crèdit per al finançament de les inversions a la IA, va desencadenar les vendes de títols i la seva baixada de preu.
La preocupació hauria de ser que la pujada de les borses revalora el patrimoni dels rics i els fa obscenament més rics.
Les caigudes de les borses normalment no tenen conseqüències espectaculars, excepte quan van acompanyades de tensions financeres, com la que es pot derivar de l’endeutament massiu, que fan col·lapsar els mercats financers i ensorren empreses i sectors, una situació que no es pot descartar. Si bé és cert que els estalvis de les persones cada vegada estan més exposats a l’evolució de la borsa a través de vehicles d’inversió que permeten entrar en la renda variable sense contractar un broker ni disposar d’un gran capital, el benestar material de la gran majoria de la població depèn del seu salari i del cost de la vida. La preocupació hauria de ser que la pujada de les borses revalora el patrimoni dels rics i els fa obscenament més rics.
Les borses reflecteixen i impulsen l’enriquiment dels sectors rendistes, com la banca i les energètiques, les multinacionals que mantenen condicions de treball deplorables i els anomenats senyors “tecnofeudals”. La indústria militar i el petroli prometen molts diners. Mentre no arribi un daltabaix de debò als mercats, en els pròxims mesos veiem, per exemple, com l’Ibex 35 trenca la xifra rodona dels 20.000 punts. Prepareu l’estómac.
