El passat 13 de juny vam ocupar la plaça de la Biosfera. És la plaça del poder insular, la seu del Consell. El nostre petit parlament. El nostre Parc de la Ciutadella si fóssim a Barcelona; la plaça Síntagma, a Atenes; la combativa Plaza del Congreso de Buenos Aires o la seva germana, la Plaza de la Constitución de Santiago de Xile.
És cert que, en el nostre cas, aquest espai és molt menys monumental. Envoltat de ciment i allunyat del centre de la ciutat, costa que hi bategui gaire vida social. Però continua essent un espai de representació i de poder polític. Un lloc des d’on es prenen decisions que condicionen el futur de l’illa.
Avui aquest govern està en mans del Partit Popular, amb el suport d’una consellera trànsfuga de Vox que sembla viure encara en una Espanya ancorada en el passat imperial del regne. La pressió sobre el territori s’ha accelerat des de l’arribada d’aquest executiu, tot i que el problema no comença aquí. Durant els darrers governs progressistes, les polítiques també van ser, massa sovint, insuficients i porugues. Curiosament, però, quan aquests partits passen a l’oposició, fins i tot els més moderats, descobreixen de cop un esperit revolucionari.
La pressió sobre el territori s’ha accelerat des de l’arribada del govern del Partit Popular amb el suport d’una consellera trànsfuga de Vox
És en aquest context que neix Via Menorca. La campanya va ser impulsada pel GOB Menorca l’any 2023 amb la voluntat de despertar consciència crítica i compartir un diagnòstic col·lectiu sobre la situació d’emergència territorial que viu l’illa. Durant mesos es va treballar conjuntament amb el món científic, la pagesia i altres actors socials per entendre què estava passant i quines eren les causes profundes del conflicte.
Aquell coneixement no podia quedar tancat en informes. Es va compartir amb la ciutadania, poble a poble, barri a barri, recorrent les associacions de veïns i generant espais de debat. D’aquell procés en van emergir quatre grans problemàtiques que, en realitat, comparteixen una mateixa arrel: un model econòmic que posa els beneficis immediats per damunt dels límits ecològics i del benestar col·lectiu.
Via Menorca és una campanya impulsada pel GOB Menorca amb la voluntat de despertar consciència crítica i assenyalar la situació d’emergència territorial que viu l’illa
Des de fa dos anys Via Menorca impulsa grans accions artístiques i performatives per explicar aquesta realitat i interpel·lar tant la societat com aquells que acumulen, gestionen i perpetuen el poder.
Des de dins, a cada assemblea, a cada cervesa i a cada discussió, imaginam plegades noves maneres de comunicar l’abisme cap al qual sembla avançar l’illa, però també les moltes alternatives que tenim per revertir-lo.
Via Menorca impulsa grans accions artístiques i performatives per explicar aquesta realitat i interpel·lar tant la societat com aquells que acumulen, gestionen i perpetuen el poder
Imaginam com transmetre esperança enmig d’un paisatge que s’ofega rere un rècord turístic. Imaginam com compartir la lluita comunitària que aquesta terra ha sabut transmetre de generació en generació.
En aquest temps hem organitzat manifestacions, ocupacions de l’espai públic i d’espais naturals, sopars populars, excursions, xerrades, campanyes a les xarxes, reunions —moltes reunions—, cançons, videoclips i tota mena d’accions col·lectives.
Una recepta feta de diversos ingredients: per un cantó la perseverança per continuar empenyent malgrat les negatives constants de les institucions; del coneixement i la capacitat organitzativa del GOB Menorca, una font inesgotable de recursos i experiència; l’amistat militant, aquella que converteix la lluita compartida en vincles que sostenen la quotidianitat; i sobretot, de les immenses aliances que enforteixen la feina i faciliten el camí.
A Menorca, les campanyes de defensa del territori aconsegueixen reunir persones de generacions, procedències i sensibilitats polítiques molt diverses
A Menorca, les campanyes de defensa del territori aconsegueixen reunir persones de generacions, procedències i sensibilitats polítiques molt diverses. Hi haurà qui dirà que som massa reformistes o que dipositam massa esperances en vies poc revolucionàries.
Però entendre quina estratègia necessita cada lloc on lluites no és renunciar a transformar-lo. És saber llegir el territori i actuar en conseqüència. Moltes de les crítiques que rebem les fem nostres perquè venen de companyes que també lluiten als seus contextos. Companyes que visiten aquesta illa aparentment tranquil·la, on potser no es cremen contenidors, però on encara es conserva una extraordinària capacitat de generar comunitat, de protegir el territori i de despertar consciències.
