Com és possible que enlairar-se a més de 9.000 metres i viatjar a quasi mil quilòmetres per hora, per plantar-se a una ciutat europea, sigui més barat que desplaçar-se de Castelló a Alacant per via fèrria? Les aparences enganyen. El bitllet d’avió sembla barat, en comparació amb el de tren, perquè hi ha un costos ocults que repercuteixen en les arques públiques i el mediambient.
Excempcions fiscals, tarifes rebaixades per l’ús dels aeroports o ajudes econòmiques de les institucions permeten a les companyies comercialitzar bitllets a preus molt competitius i continuar fen un gran negoci. En el número 603 de la revista, que es publica dilluns 31 d’agost, la Directa detalla els mecanismes que alimenten “la festa del cel”, ara que Aena planeja l’ampliació de diverses instal·lacions aeroportuàries, com l’aeorport de Barcelona.
La Directa ha pogut comprovar que els contractes que van signar les principals companyies de baix cost (Ryanair, Volotea, Air Nostrum, Jet2 o Vueling) amb institucions locals de l’Estat des de l’any 2020 fins avui superen els 100 milions d’euros. Ajuntaments, diputacions i governs autonòmics tanquen acords amb les aerolínies en concepte de serveis de “publicitat”, “promoció econòmica” o “màrqueting”, una forma encoberta de finançar públicament rutes aèries.
Cada any l’empresa pública Aeroports de Catalunya signa un contracte de 750.000 euros amb Air Nostrum per establir rutes entre l’aeroport de Lleida i els de Palma, Maó i Eivissa
Cada any, per exemple, Aeroports de Catalunya, empresa pública de la Generalitat, signa un contracte de 750.000 euros amb Air Nostrum per establir rutes entre l’aeroport de Lleida-Alguaire i els de Palma, Maó i Eivissa. L’epígraf engloba la xifra com a “servei de promoció econòmica, turística i empresarial per al desenvolupament de les comarques lleidetanes”. Ryanair va rebre uns 62 milions de la Generalitat i la Diputació de Girona en suport a les seves operacions a l’aeroport Girona-Costa Brava entre els anys 2004 i 2016, però va acabar traslladant bona part de la seva activitat catalana al Prat.
A més, el combustible per a l’aviació internacional està excempt d’impostos, a diferència del que utilitzen els vehicles terrestres. Així mateix, a l’Estat espanyol, en el cas de la mobilitat aèria comercial s’aplica un IVA reduït del 10% sobre el preu dels bitllets, i els vols internacionals no en paguen.
El reportatge també inclou dades sobre els costos mediambientals de la indústria de l’aviació i desmunta la previsió de substituir el querosè fòssil per hidrogen.
Si voleu rebre l’edició en paper al vostre domicili o llegir-la al web a partir del dilluns 31 d’agost entreu a l’enllaç i subscriviu-vos.
