“Va plantar cara fins que no va poder més”. L’Elena Sala està abatuda. Era amiga de l’Olga des de feia quinze anys. Vivien al barri de Santa Eulàlia, a l’Hospitalet de Llobregat, i portaven les seves criatures a la mateixa escola. El 7 de setembre, es va suïcidar. Tenia 54 anys, dues filles i havia viscut en el mateix pis més de vint anys, fins que la van desnonar el 15 d’abril.
Socialment molt activa i compromesa amb el barri, era sòcia de l’Associació de Veïnes i Veïns Som Santa Eulàlia, de la qual, durant anys, va ser membre de la junta directiva. Estava implicada en el Sindicat d’Habitatge Socialista de l’Hospitalet, havia militat a ERC i va participar activament de l’organització de l’1 d’octubre amb el CDR Santa Eulàlia.
L’associació Som Santa Eulàlia denuncia un “assassinat indirecte”: “aquesta mort és conseqüència d’un procés de despossessió i de maltractament des de fa més de deu anys”. Va viure en primera persona dues de les grans sacsejades del model d’habitatge de les darreres dècades: la crisi de les hipoteques i, anys més tard, l’escalada dels preus del lloguer.
L’associació Som Santa Eulàlia denuncia un “assassinat indirecte”: “aquesta mort és conseqüència d’un procés de despossessió i de maltractament des de fa més de deu anys
Després de separar-se i perdre la feina, l’Olga va deixar de poder pagar la hipoteca. A més, el seu exmarit no paga la pensió a les seves filles, un fet que estava batallant des de feia deu anys. Va acordar una dació en pagament amb el Banc Sabadell i va obtenir un lloguer social que li va permetre continuar vivint a casa seva. Uns anys més tard, però, el pis va acabar en mans de Promontoria Coliseum. La societat del fons Cerberus, amb seu a Madrid, no li va voler renovar el contracte de lloguer i la va demandar per impagament.
L’associació Som Santa Eulàlia es pregunta com pot ser que la llei no sigui capaç de garantir els drets de forma efectiva. Malgrat la llei 1/2022, que obliga els grans tenidors a oferir lloguer social a les persones que es troben en situació de vulnerabilitat, Cerberus, un els principals compradors de totxo de la banca l’Estat espanyol, va poder expulsar l’Olga i les seves filles, una menor d’edat.
Promontoria Coliseum, que va iniciar el procediment judicial, havia estat creada el 2018 conjuntament pel Banc Sabadell i el fons d’inversió estatunidenc Cerberus per traspassar-hi actius immobiliaris. De fet, quan va ser desnonada, el mes d’abril, el banc encara conservava un 20% de les accions de la societat, un paquet que li va vendre posteriorment, al juliol.
Va acordar una dació en pagament amb el Banc Sabadell i un lloguer social, però el pis va acabar en mans de Promontoria Coliseum, del fons Cerberus, que no li va voler renovar
Durant gairebé tres anys, l’Olga va lluitar per continuar vivint a casa seva. Guillem, del Sindicat d’Habitatge Socialista de l’Hospitalet, recorda que aquesta veïna va arribar-hi quan l’organització tot just feia un mes que existia. “Quan Promontoria va extingir el contracte de lloguer social, ella va continuar pagant el lloguer. Un dia es van presentar uns matons a casa seva demanant-li que abandonés el pis”, explica.
El sindicat va impulsar una acció per pressionar el Banc Sabadell perquè recomprés l’immoble i li oferís de nou un lloguer social, però l’entitat no va cedir. Guillem recorda que, en el moment del llançament, el pis de l’Olga apareixia anunciat a Idealista per 225.000 euros.
La relació entre inseguretat residencial i empitjorament de la salut mental ha estat documentada els darrers anys. El 2024, l’informe Discriminacions a Barcelona i els seus impactes sobre la salut –elaborat per diverses organitzacions– va assenyalar que entre el 80% i el 80% de les persones que no poden pagar el lloguer, han estat desnonades o viuen sota aquesta amenaça, pateixen problemes com ansietat, depressió o estrès.
Clara, directa i visiblement afectada, ja ho va evidenciar en una intervenció, el 16 de febrer de 2024, a la Comissió d’Estudi sobre la Salut Mental i les Addiccions del Parlament de Catalunya: “Porto dos anys lluitant contra un desnonament que sé que arribarà, però també sé que amb 600 euros no puc accedir a una vivenda. Arriba un moment que no pots cobrir les necessitats bàsiques, caus en un pou molt profund, del que no saps sortir, t’aïlles, deixes de participar en tot i només penses a suïcidar-te”. Com a usuària del projecte d’inclusió social Comunitat Activa, només va disposar de dos minuts per explicar una situació que, com va apuntar, “viuen per desgràcia gran quantitat de ciutadanes d’aquest país”. “Patim violència institucional. La vulnerabilitat mata”, va concloure.
L’Olga va intervenir al Parlament de Catalunya: “Arriba un moment que no pots cobrir les necessitats bàsiques, caus en un pou molt profund, t’aïlles i només penses a suïcidar-te”
Com tantes altres persones, la salut d’aquesta veïna de l’Hospitalet s’havia anat deteriorant a mesura que s’acumulaven els condicionants socials. Els anys treballant a l’hostaleria li havien passat factura, patia diabetis i vivia sota l’amenaça d’un desnonament, fins que finalment es va quedar sense llar. Percebia una prestació de 600 euros i, en paraules de la seva amiga Elena Sala, “havia de triar entre pagar el lloguer o menjar”.
La nit abans del desnonament, el mes d’abril, va ingressar a urgències psiquiàtriques de l’Hospital de Bellvitge després d’amenaçar de treure’s la vida. El seu advocat va aportar al jutjat la documentació que acreditava la situació, però el llançament no es va suspendre. Més encara: el jutjat va obrir un expedient al lletrat, argumentant que la petició de suspensió del desnonament per vulnerabilitat mental no estava prou acreditada. Finalment, però, l’expedient va ser arxivat.
El Sindicat d’Habitatge assegura que va estar negociant fins a l’últim moment per evitar que la família fos desnonada. “Nosaltres amb una cooperativa d’habitatge vam interlocutar amb la propietat per fer una oferta i poder comprar el pis, però tot i així, el jutjat va decidir executar”. Per Guillem també és important assenyalar l’Ajuntament de l’Hospitalet: “Sabien perfectament quina era la situació de l’Olga i la seva família i no van moure ni un dit”. Ella mateixa va explicar que a serveis socials li deien que no la podien ajudar perquè no tenien recursos.
Tant l’associació Som Santa Eulàlia, com el Sindicat d’Habitatge de l’Hospitalet i el seu entorn ho ha denunciat avui davant dels jutjats: “No acceptarem que el cas de l’Olga es presenti com una desgràcia inevitable i sense responsables”. Com a responsables assenyalen el Banc Sabadell i Promontoria Coliseum, però també l’Ajuntament i la Generalitat de Catalunya, “per no haver promogut una política d’habitatge capaç de prevenir aquesta situació i de garantir eficaçment el compliment de les obligacions dels grans tenidors”. En acabar la roda de premsa, han anunciat un homenatge a l’Olga el 3 d’octubre, a les 19 h, a la plaça Pius XII.
Un degoteig sense dades oficials
No hi ha dades oficials de suïcidis vinculats a processos de desnonament. Ni el departament d’Interior, ni Mossos d’Esquadra, ni el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, ni el departament de Salut, ni el Sistema d’Emergències Mèdiques, ni l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya han pogut facilitar aquestes xifres a la Directa. Així i tot, els casos de persones que es lleven la vida abans o després d’un llançament són un degoteig i almenys hi va haver un suïcidi el 2025 i tres el 2024.
El juny de 2025, un home de 73 anys es va precipitar des d’un tercer pis del carrer Robadors del barri del Raval de Barcelona, després de ser desnonat. L’1 de juliol, dues germanes es van suïcidar hores abans de ser desnonades del seu domicili al carrer de Navas de Tolosa, al barri de Sant Andreu de Barcelona. Aquell any, el 25 de maig, un home s’havia llançat al buit des d’un quart pis a la ciutat de València, després de patir un desnonament, i va resultar greument ferit. Dos mesos abans, el 22 de març, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca i el Capitalisme de Sabadell (PAHC) va denunciar que un home de setanta anys, l’Àlex, s’havia suïcidat després de ser desnonat d’un pis a Sabadell on havia viscut trenta anys. Quan la comitiva judicial li va comunicar l’expulsió, el veí va sortir de casa i es va llançar al buit des d’un petit turó d’un parc de la ciutat.
El juny de 2025, un home de 73 anys es va precipitar des d’un tercer pis del carrer Robadors del barri del Raval de Barcelona, després de ser desnonat
A principis d’any, va ser el Sindicat de Llogateres qui va alertar amb un comunicat que la nit de Nadal de 2023, davant la imminència del seu desnonament, una veïna de Barcelona s’havia tret la vida. El text relata que la immobiliària va activar el procés “sense miraments i a la primera de canvi, davant un primer endarreriment en el pagament del lloguer”. Durant el 2023, es van produir almenys dos suïcidis més amb aquest teló de fons. El 8 de maig, quan la comitiva judicial va arribar a un domicili del carrer Comte d’Urgell de Barcelona, la veïna que hi vivia ja s’havia suïcidat. I el mes d’abril, va passar el mateix a Tàrrega (l’Urgell) amb un veí de 83 anys que feia un any que no podia pagar el lloguer.
L’any anterior, el 2022, la Directa va recollir el cas de l’Alberto, un veí que vivia en un pis de protecció oficial municipal al barri de Bon Pastor de Barcelona. L’Ajuntament havia obert un procediment judicial el 2020, en considerar que s’estava fent un ús fraudulent de l’habitatge a través de relloguers i es va suïcidar el 30 de maig, mentre els operaris executaven el seu desnonament.
L’any anterior, el 14 de juny de 2021, Segundo Fuentes, un veí del barri de Sants de Barcelona, es va suïcidar quan s’estava executant el seu desnonament. Havia perdut la feina a l’inici de la pandèmia i era usuari de Càritas, però el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va emetre un comunicat justificant que no va validar l’informe de vulnerabilitat social perquè era “incomplet”. El mes anterior, el 26 de maig, Hatin Sayb amenaçava de llançar-se al buit des del terrat d’un edifici del carrer del Príncep de Viana, al barri del Raval de la ciutat perquè el volien desnonar. Un any abans, el 7 de maig de 2020, una dona es va autolesionar durant un desnonament al barri del Raval i va ser hospitalitzada. I el 2018, un home anomenat Jordi va morir després de llançar-se per la finestra en un desnonament instat pel Banco Popular a Cornellà de Llobregat.
