Entre els dies 13 i 14 d’abril de 2026, Olga Matute va rebre assistència dels serveis d’emergències en tres ocasions per episodis d’ansietat aguda i pensaments suïcides. Tot i això, el Jutjat de Primera Instància número 5 de l’Hospitalet de Llobregat va executar el llançament el 15 d’abril. Quatre mesos més tard, Matute es va suïcidar. Veïna del barri de Santa Eulàlia, tenia 54 anys, dues filles —una de les quals era menor d’edat— i havia viscut al mateix pis durant més de vint anys.
El nom d’Olga és un dels que s’han cridat a les mobilitzacions per exigir al Govern espanyol l’aprovació d’un decret amb mesures estructurals en matèria d’habitatge. Com Maricarmen —la dona de 87 anys desnonada del pis on havia viscut tota la vida a Madrid—, la veïna de l’Hospitalet va quedar desprotegida quan Junts, el PP i Vox van tombar, el mes de febrer, la pròrroga del decret antidesnonaments.
El nom d’Olga és un dels que s’han cridat a les mobilitzacions per exigir al Govern espanyol l’aprovació d’un decret amb mesures estructurals en matèria d’habitatge
El seu advocat, Jordi Naya, va intentar, in extremis, suspendre de nou el llançament, acreditant que es trobava en una situació de “risc greu i imminent per a la salut i la integritat personal”. Els dies previs a la data fixada per a l’execució, havia patit crisis d’ansietat, una greu descompensació emocional, hipertensió extrema, taquicàrdia i pensaments persistents de posar fi a la seva vida.
El jutge, però, va considerar que no hi havia cap justificació per suspendre’l. “En cap cas està previst que patir situacions d’ansietat permetin la suspensió d’un llançament”, va sentenciar. A més, va criticar que la sol·licitud s’hagués presentat poques hores abans de l’execució, fet que, segons va assenyalar, impedia “que la part contrària pugui exercitar els seus drets en plena igualtat”.
Naya denuncia que la resposta judicial “menysté absolutament” Olga Matute. “Parla de ‘suposades’ crisis d’ansietat, quan els informes mèdics ho acrediten”, explica. A parer seu, la resposta és una forma “d’acovardir la professió”.
Tres informes mèdics
El jutjat va prendre aquesta decisió, malgrat tenir tres informes mèdics damunt la taula i va acusar l’advocat de no respectar les regles de bona fe processal, recollides a l’article 247 de la Llei d’Enjudiciament Civil. Finalment, la peça separada per sancionar-lo va quedar arxivada.
En el seu escrit, Naya, a més de tornar a recordar que l’afectada tenia acreditada la situació de vulnerabilitat social i risc d’exclusió residencial, va adjuntar la documentació mèdica i advertia de “l’extrema fragilitat emocional i psicològica” de Matute, a causa de la “situació d’estrès derivada del llançament imminent”.
L’escrit de l’advocat advertia de “l’extrema fragilitat emocional i psicològica” de Matute, a causa de la “situació d’estrès derivada del llançament imminent”
El 13 d’abril la veïna del barri de Santa Eulàlia va rebre assistència del Sistema d’Emergència Mèdiques (SEM), després de patir un episodi d’ansietat amb hipertensió servera i taquicàrdia, i ser traslladada a urgències. L’endemà al matí va ser atesa de nou i al vespre, finalment, va ser traslladada a un centre hospitalari. L’acta d’intervenció fa constar que la “pacient manifesta idees suïcides, no accepta el trasllat i s’activa 3.14 per a involuntari. Realitzem trasllat amb contenció mecànica abdominal”.
L’associació Som Santa Eulàlia, de la qual formava part, denuncia un “assassinat indirecte”: “Aquesta mort és conseqüència d’un procés de despossessió i de maltractament des de fa més de deu anys”. Durant l’última dècada, Olga Matute va viure en primera persona dues de les grans sacsejades del model d’habitatge de les darreres dècades: la crisi de les hipoteques i, anys més tard, l’escalada dels preus del lloguer.
L’associació Som Santa Eulàlia, de la qual formava part Matute, denuncia un “assassinat indirecte”: “Aquesta mort és conseqüència d’un procés de despossessió i de maltractament des de fa més de deu anys”
Justament dos anys abans del desnonament, clara, directa i visiblement afectada, ja ho va evidenciar en una intervenció a la Comissió d’Estudi sobre la Salut Mental i les Addiccions del Parlament de Catalunya: “Fa dos anys que lluito contra un desnonament que sé que arribarà, però també sé que amb 600 euros no puc accedir a un habitatge. Arriba un moment que no pots cobrir les necessitats bàsiques, caus en un pou molt profund, del que no saps sortir, t’aïlles, deixes de participar en tot i només penses a suïcidar-te”. Com a usuària del projecte d’inclusió social Comunitat Activa, només va disposar de dos minuts per explicar una situació que, com va apuntar, “viuen per desgràcia gran quantitat de ciutadanes d’aquest país”. “Patim violència institucional. La vulnerabilitat mata”, va concloure.
Tant l’associació veïnal, com el Sindicat d’Habitatge Socialista de l’Hospitalet i l’entorn de Matute han convocat un acte d’homenatge i protesta en record de Matute i en defensa del dret a l’habitatge el dissabte 3 d’octubre de 2026, a les 19 h a la Plaça Pius XII.
En mans d’un dels fons d’inversió més grans del món
Després de separar-se i perdre la feina, Olga Matute va deixar de poder pagar la hipoteca. A més, el seu exmarit no pagava la pensió a les seves filles, un fet que estava batallant des de feia deu anys. Va acordar una dació en pagament amb el Banc Sabadell i va obtenir un lloguer social que li va permetre continuar vivint a casa seva.
Uns anys més tard, però, el pis va acabar en mans de Promontoria Coliseum. La societat del fons Cerberus (i fins el juliol encara amb el 20% de participació del Banc de Sabadell), amb seu a Madrid, no li va voler renovar el contracte de lloguer i la va demandar per impagament. Després d’una primera suspensió sota el paraigua del decret antidesnonaments, Promontoria va aprofitar que havia quedat sense efecte a principis de 2026 per reclamar la reactivació del desnonament.
La societat del fons Cerberus, amb seu a Madrid, no li va voler renovar el contracte de lloguer i la va demandar per impagament
Ceberus ha protagonitzat l’absorció d’actius immobiliaris dels bancs a l’Estat espanyol després de la crisi financera. Entre la seva cartera hi ha immobles procedents del Banc Santander, BBVA, Banc Sabadell i CaixaBank, tot i que ara està immers en una fase de desinversió.
A més del sector immobiliari, té inversions en supermercats, deute, tecnologia, atenció sanitària, energia o armes. Amb seu a Nova York i entramat empresarial als Països Baixos —on estalvia impostos—, el futur de centenars de famílies als Països Catalans encara en depèn.
