Una monja d’edat avançada s’acosta a una altra jove i examina el seu hàbit: “Mai abans havia vist un com aquest”. Resulta obvi que la religiosa no havia vist la famosa sèrie ‘The handmaid’s Tale’ (‘El conte de la serventa’, en català), per la qual cosa no podia imaginar que aquelles dotze dones que s’havia trobat al centre de Zagreb, i amb les quals creia que compartia la religiositat, s’havien vestit així per exigir al Govern de Croàcia que desoís als grups ultracatòlics que estan marcant la política del seu país i implementés d’una vegada el Conveni d’Istanbul.
A l’abril d’aquest any, el Parlament aprovava dissenyar polítiques específiques per desenvolupar aquest tractat internacional dirigit a prevenir la violència masclista, protegir a les supervivents i enjudiciar als seus autors. Segons dades de la policia croata, entre 2013 i 2017 van ser assassinades 195 persones en un país d’uns quatre milions, 91 d’elles dones per part dels qui eren les seves parelles o ho havien estat. I, com sabem, els homicidis són només la punta de l’iceberg.
Segons dades de la policia croata, entre 2013 i 2017 van ser assassinades 195 persones en un país d’uns quatre milions, 91 d’elles dones per part dels qui eren les seves parelles o ho havien estat
Les imatges de la presidenta Kolinda Gravar-Kitavoric, del partit ultraconservador Unió Democràtica Croata, animant a la selecció croata en el mundial de futbol masculí, regalant samarretes reglamentàries als seus homòlegs en el cim de l’OTAN, i les afalagadores notícies al voltant del fet que havia pagat de la seva butxaca el viatge a Rússia –malgrat que en 2010 va veure la seva carrera política perillar en descobrir-se que, sent ambaixadora als Estats Units, va fer servir al costat del seu marit el cotxe oficial per a usos privats–, han despertat el passatger interès que tot gran esdeveniment destina als, inicialment, no convidats a la festa, als quals alimenten la fantasia que qualsevol pot arribar a la gran final tirant d’esforç i talent.
Mentre, des de Croàcia, col·lectius feministes, LGTBIQ i de drets humans esperaven que la necessitat d’alimentar els centenars d’hores destinades a informar sobre la seva selecció nacional, finalment subcampiona, els permetés colar en els mitjans internacionals el setge que sofreixen al seu país a causa de l’auge del neofeixisme i del fonamentalisme catòlic. No ha estat així, però els qui sí que han aprofitat aquest fenomen futboler han estat els col·lectius antiavortament, que han convertit una moneda encunyada l’any 2000 pel Banc Nacional croat amb la imatge d’un fetus en el símbol de la seva lluita durant el mundial. Justament ara, quan l’exrepública iugoslava es troba immersa en l’elaboració d’una nova llei de l’avortament, aquests grups antiavortament han llançat una campanya per a la celebració d’un referèndum per prohibir-lo, en un país en el qual és legal des de mitjan 1946, quan era part de la Iugoslàvia de Tito.
“Estem vivint una situació molt alarmant des que el partit conservador va arribar al Govern en 2016. Ens enfrontem a l’intent de prohibir l’avortament –ara legal fins a la desena setmana de gestació–, a l’augment dels delictes d’odi contra el col·lectiu LGTBIQ, a l’oposició del Govern a lluitar contra la violència contra les dones. I als estereotips que una societat tan conservadorament catòlica com la croata ens adjudica a les dones: hem de ser submises, mares, esposes…”, explica Petra Karmelic, una de la dotzena d’activistes feministes de la Xarxa de Dones Croates, que es va disfressar, el passat 4 de març, de les criades de la sèrie basada en la novel·la de Margarit Artwood, que aborda un escenari distòpic en el qual les dones són privades dels seus drets i explotades per a la gestació de criatures per a les famílies pertanyents a la classe governant.
Karmelic, estudiant de Sociologia i Filologia Anglesa, també va ser una de les sis dones que el maig d’aquest any va fer una asseguda contra una marxa antiavortista a la capital croata, Zagreb, en la qual van participar més de 10.000 persones. Vestides de negre dol i amb taüts que simbolitzaven la mort dels drets de les dones, van ser finalment detingudes per la policia per impedir el trànsit.
A Croàcia, on segons dades de Ràdio France Internacional, un 90 per cent de la població es defineix com a catòlica, l’Església juga un destacat rol polític. A més, “el conservadorisme que ara està també al Govern, vol erradicar l’avortament, com tot el que tingui a veure amb l’anterior règim, que era comunista i anticatòlic”, sosté Karmelic en l’entrevista, celebrada durant una trobada feminista organitzada per la Fundació Dones del Mediterrani aquest mes de juliol a Torí (Itàlia).
Aquest context explica que, sent legal l’avortament, s’estimi que un 70 per cent del personal mèdic es declari objector de consciència, la qual cosa en 2014 va provocar que cinc hospitals públics no realitzessin interrupcions de l’embaràs. Per això, el llavors Ministre de Salut del Govern socialista va aprovar una mesura per revertir aquesta situació perquè, si ningú del personal sanitari estava disposat a realitzar la intervenció, es contractés a professionals externs a la sanitat pública. Una mesura que, amb l’arribada de l’Executiu de dretes, no s’ha mantingut, malgrat que la presidenta Gravar-Kitarovic s’ha mostrat contrària a la prohibició de l’avortament.
S’estimi que un 70 per cent del personal mèdic es declari objector de consciència, la qual cosa en 2014 va provocar que cinc hospitals públics no realitzessin interrupcions de l’embaràs
Croàcia ha passat de 701 avortaments per cada 1000 naixements en 1980, a 76 en 2014, segons dades l’Organització Mundial de la Salut. La taxa més baixa dels Balcans. Encara que la millora en l’ús dels mètodes anticonceptius és una raó substancial, també hi ha un subregistre dels avortaments realitzats en les clíniques privades. I una dada molt significativa: els avortaments justificats per possibles riscos per a la salut de la mare o el fetus s’han duplicat: d’un 21 per cent en 1998 a un 48 per cent en 2014, segons dades oficials citades per The Guardian.
En 2017, la Cort Suprema va negar als abolicionistes de l’avortament la seva pretensió de prohibir-lo, però va ordenar al Govern aprovar abans de dos anys una nova llei que introdueixi mesures preventives i educacionals sobre l’embaràs, per convertir l’avortament en una mesura excepcional. Els moviments feministes temen que el resultat sigui més restrictiu que la norma actual, que data de 1978. Segons una enquesta de Pew Research, en 2017 el 60 per cent de les persones enquestades sostenia que l’avortament ha de ser legal en gairebé tots o tots els casos, mentre que el 37 per cent considerava que ha de ser il·legal en gairebé tots o tots els supòsits.
L’objecció de consciència no es limita a l’avortament: els i les farmacèutiques no només poden negar-se per qüestions de consciència a vendre la píndola de l’endemà, sinó que per llei han de fer un qüestionari a les potencials clientes sobre la seva activitat sexual. I, si no consideren adequades les seves respostes, poden negar-los el tractament. En qualsevol cas, han d’enviar el qüestionari al seu metge de la sanitat pública. Això és així des d’octubre de 2015 quan, gràcies a la pressió de la Comissió Europea, la píndola de l’endemà està a la venda en les farmàcies. Això sí, a un preu de més de 21 euros, mentre el salari mitjà és d’uns 690 euros mensuals.
No es tracta només de l’avortament
“Gran part de la identitat croata s’ha construït per oposició a la dels nostres veïns, especialment arran de la guerra a Iugoslàvia. Aquest nacionalisme resultant alimenta el racisme, la islamofòbia, i és alguna cosa que recullen els polítics als seus programes, aquesta cerca de l’enemic sobre la qual projectar un odi que ens uneixi”, explica Karmelic.
De fet, el 15 de maig, el Consell d’Europa va publicar un informe que recollia la seva preocupació per l’auge del neofeixisme a Croàcia i alertava dels discursos incendiaris que empra la classe política per avivar els conflictes entre els diferents sectors de la població. I subratllava que no era una pràctica exclusiva dels partits més extremistes, sinó de “tot l’espectre polític”. Discursos d’odi que sovint van dirigits contra la població gitana i les persones que busquen refugi a través del seu territori, especialment les de religió musulmana.
Els discursos d’odi que sovint van dirigits contra la població gitana i les persones que busquen refugi a través del seu territori, especialment les de religió musulmana
Per la seva banda, Amnistia Internacional denuncia que el Govern croat continua deportant il·legalment a Sèrbia les persones que arriben al seu territori (les anomenades a l’Estat espanyol “devolucions en calent”), sense complir el degut procés pel qual han de ser informades del seu dret a sol·licitar asil, entre altres qüestions. Aquesta organització ha documentat com la policia realitza habitualment aquestes expulsions il·legals “amb mesures coercitives, intimidació, la confiscació o destrucció de les seves propietats i un ús de la força desproporcionat”. Croàcia es va comprometre a acceptar a 1.600 sol·licitants d’asil, i només ha autoritzat 100.
En el cas de la població gitana, a més del setge, dels delictes d’odi i de la discriminació diària que sofreixen, Amnistia Internacional estima que una de cada cinc persones no té accés a l’atenció sanitària, mentre que la resta s’enfronta a serioses barreres per accedir a ella.
ONG enemigues de Croàcia
L’Executiu conservador de l’aclamada Kolinda Gravar-Kitavoric ha reduït les ajudes a les ONGs, en considerar-les “antisistema”. “Diu que defensem valors contraris als que ells consideren croats. De fet, la Unió Europea ha cridat en nombroses ocasions l’atenció al nostre Govern sobre el seu incompliment amb les mesures destinades a combatre la violència contra les dones, l’homofòbia… Però els és igual, perquè no perdran els vots dels seus votants per satisfer a la Unió Europea”, analitza Karmelic.
El cas de les persones transsexuals és, si cap, més desencoratjador. “És un tema tabú a Croàcia, no existeixen públicament. No hi ha molta gent que lluiti pels seus drets perquè ningú parla d’això. A Croàcia ser LGTBIQ significa ser percebudes com a persones malaltes que han de ser guarides”, afegeix l’activista.
No obstant això, hi ha un exemple que ha insuflat esperances a les feministes croates: la victòria del referèndum per l’avortament a Irlanda. “Tenim una Plataforma pels Drets Reproductius i les irlandeses ens estan donant suport, venint a explicar-nos com lluitar per conservar aquest dret, com evitar errors que elles van cometre. Aquesta forma de suport internacional entre feministes és molt important perquè ens dóna l’oportunitat de no ser només reactives, sinó proactives”, afirma Karmelic tornant a recuperar empenta en el seu to de veu que s’havia anat apagant al llarg de la conversa.
Article publicat originalment a ‘Pikara Magazine’
